JESÚS

De D. Josè a Josepet el de Hiznájar; l’havies de fer de una manera o de un altra, has estat 7 anys que has passat desapercebut quasi, però a la fi per deixar la cadira havies de donar-te a veure; em varen dir que la teva senyora no es resistia a tenir que rebre al Papa de consort “en funcions”, quasi m’he de creure’ls a qui ho deia, i si es que es així (que se sabrà) perquè tot se sap, encara quedaràs mes enfonsat i amb una foscò de gestió inigualable.

Be Josepet, has finat fins l’últim dia, fins i tot et passaràs mes de un mes del que es diu dels 4 anys de mandat, sempre podrem dir, heppp, que Josepet el de Hiznájar va deixar el llistó en 4 anys i quaranta i cinc dies, que la dona volia ser rebuda pel Papa de Roma com a consort en ferm i no “en funcions”.

Ves per on, t’has sortit en la teva, ara que els que t’han ajudat, si els del carrer Calàbria, els passaran un rebut de la proesa; al temps (curtet de 3 mesos), com l’imatge, què es llebre o pato?

Salut.

Lo del subjecte aquest es increïble, em refereixo al polític Carod, resulta que surt davant d’un micròfon de radio i sense tenir cap mena de rubor ens diu, com qual profeta: “com resulta que diuen els del meu partit que no soc bo per anar a les llistes per les properes eleccions al Parlament, doncs tampoc em crec que he de esser bo per fer campanya i mítings pel partit, i això vol dir que tampoc em faig corresponsable del resultat que surti de les eleccions”.

Serà políticament parlant CÌNIC I POCA VERGONYA el tipo aquest.

Un individuo que s’ha passat els últims 7 anys al cap davant del poder a la política catalana, això si, sense decidir absolutament res transcendent, solament el que vulgarment es diu xuplant cadira, i col·locant al mano (germà) amb un centre idíl·lic com es Paris a “despesa pagada” i sou de pinyons de mico; a part, de repartir els nostres diners que tanta falta fan en el nostre país, per subvencionar llengües indígenes sense cap mena de necessitat científica mínima. Es a dir un desgavell de manament.

Va el subjecte i es vol desmarcar de tot, per si les coses van com es preveuen, i poder reclamar legitimitat per no tenir responsabilitat.

En política lo d’aquest tipo no te nom, es un impresentable que ens va enganyar a molts com a mi, i encara diu que no te responsabilitat?; lo mes fotut que veig es que amb l’empenta que porta d’estar dalt de la cadira, els seguirem patint una estona mes, ara solament serà una estona, no pot ser de cap altra manera, si no, que malament estem si el deixem campar tranquil per la política.

Salut.                                                         

Vaja piltrafada lo dels bous, ara resulta que tot es per allunyar-nos d’Espanya com si no ho estesi’m prou. Per altre costat “la fiesta” solament deixant d’injectar diner públic, que es el que es tenia que haver fet, acabava finiquitada en un parell d’anys.

Ara com a la premsa, al ser estiu i estar mancada de noticies amb carnassa, li interessa donar foc al assumpte, doncs ja tenim l’escàndol provocat.

Hem de reconèixer que els d’ERC han sapigut aprofitar la avinentesa (que diria Pujal), amb trampa, però l’han aprofitat, en sé d’algun que li agraden més els bous que a un nen un caramel; ara que solament poden enganyar a qui es deixa, perquè, escoltant al Pcercòs fent míting (i que`n sap el paio de parlar), es capaç de fer-nos creure que Madrid t’he el seu port de mar abarrotat de vaixells.

Heu vist l’acudit d’avui de Mingote  al diari?, per mi es deplorable i sense cap mena de respecte als que som catalans; está molt clar que no ens uneix absolutament res amb el que tenen en el cap per cultura a les espanyes. Fora bó per tots, el que ens prenguem un poc de calma i tranquilitat, i com es diu per Nadal, cadascú tanquilet al seu corral, o pel contrari crec que pendrem mal, que diem a l’Ebre. 

La qüestió es la qüestió, els bous allende l’Ebre; aquí solament eren per quatre i la gata cinc.

 Salut.

Les ha quedado claro ¿no?.

Per moltes punyetes de brodat a mà, tìtols universitaris, oposicions, nomenaments, etc. etc. que tinguin, NO poden 8 ò 10 persones que tenen com a lloc de treball un edifici amb el nomenament de “Tribunal Constitucional”, obviar i passar-se pel forro (de sus cojones, que diuen en castìs), la voluntat de  QUASI TOT UN POBLE, el nostre, el meu, CATALUNYA. La manifestaciò d’avui ho ha deixat molt clar.

Les lleis estàn fetes per majories, i tenen que tenir molt en compte quant es fan les singularitats i diferències, pel contrari no son justes; el cafè per tots, ja tè massa justificacions de que ni es bò, ni es just; em podrien dir amb un mìnim de coherència que tenim en comù (cultural i socialment parlant), un Sr. de Cuenca i jo com a català d’arrel que soc?, al meu modest modus de pensar i entendre crec que, res, res, res i res de res.

La diferència principal i bàsica, es que a mi tan se me’n fot el que faci, s’obligui i es mogui socialment qualsevol de les diverses societats diferenciades d’Espanya, em fa exactament que lo que passi amb un cantò francès, a un lander alemany o a quansevol altre lloc d’Europa. El que heuriem de fer es mirar de colaborar i no ficar-nos uns amb els altres, com diuen ells ”a joder la marrana”; perque llavors els intrussos que utilitzant micròfons i Tv, desde el centre central de les espanyes ens volen donar “classes magistrals”, sí es converteixen en marranos ells.

Ara mès que mai: VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!!

Salut.

Els representants sindicals de una empresa amb més d’un parell de milers treballadors  manifesten públicament i en assemblea de treballadors, com a que:

Prefereixen la venda de la part més important d’actius de l’empresa, a una empresa de capitalistes amb finalitat estrictament especulativa, sabent i reafirmant-se en la necessitat d’una “neteja” important de treballadors, para que, diuen textualment: “els que quedem” (a ells lògicament com a sindicalistes no els toca l’ERE) estiguem uns anys tranquils i amb treball.

Es molt fort que, persones que es diuen i s’arroguen la qualitat de “sindicalistes” que tindrien que defensar ABSOLUTAMENT A TOTS els llocs de treball de les empreses, estiguin sols i únicament per privilegiats e interessos personals. Però quin tipus de personatges son aquests!!!! Sindicalistes Indecents es poc.

I les lleis que estos “poderosos sindicats” ajuden a crear, els fan arrogar-se, ni que sigui per un miserable vot, com a representants de TOTS els treballadors, vulguin o no. Però si el problema el té el treballador de forma i manera individual, que NO es preocupi de anar en la seva busca per ajut, que, NI ESTARAN PER ELL, NI L’AJUDARAN I QUE NO ESPERI NI UN TRIST MOVIMENT PER PART DEL SINDICAT. Jo ho puc dir alt i fort, amb perfecte coneixement de causa.

Parlo clarament i sense embuts dels “sindicalistes” pertanyents a CC.OO. de l’Aliança.

Salut.

Sr. José em dirigeixo a Vos per demanar-li, millor suplicar-li que ja ni ha prou, el seu cicle ha acabat, no entorpeixi més en el nostre mon polític català i donat que ja ha adquirit els drets de jubilació al 100% amb les prebendes  de ni mes ni menys que d’expresident  de la Generalitat de Catalunya. Qui? Li havia de dir a vostè quant jugava de vailet per Hiznájar que, un dia manaríeu allà dalt al racó dret de les espanyes admirat i anomenat CATALUNYA.

Esteu fent un discurs, que si he de dir-vos el que penso, Vos honra, però, hi ha una peculiaritat que porteu intrínseca en la vostra persona que fa que no sigui en absolut creïble. No anem a tirar d’arrels, però, cada persona te les que te i son les que son, al igual que Catalunya es Catalunya i poc o res te que veure amb la manera de parlar, sentir, pensar, etc. que Andalusia. Creieu Vos en el Dret natural?, doncs jo si, segurament perquè soc creient, i ens ve a dir que les coses son com son per natura i voluntat de …(deixem-ho aquí), i no es poden modificar els sentiments i lo natural a voluntat de les persones, ni es deu de fer. Es pel que jo penso per i para la terra que em va veure néixer, créixer, educar-me i sentir entre d’altres sentiments, i la meva credibilitat en vers a Catalunya no en pot ser altre perquè, no en conec altre, i aquí, es on rau la meva credibilitat, i que amb tots els respectes Vos no teniu ni podeu tenir. El sentiment neix i NO es crea.

Voldria pensar d’una vegada; que al igual que nosaltres em respectat i acollit els de fora, …….pel que sigui, perquè la coyuntura ha estat aixì; els de fora ens respectessin i no ens tingueren per insolidaris, que la historia ha demostrat que no ho som i cada regiò pogués caminar per les singladures singulars que triés, i no barrejar ous i naps que no lliga de cap manera.

Com es pot menjar, per ficar dos exemples molt significatius, el que un tal Guerra (PSOE) i un tal Fraga (PP), puguin pensar en alguna mena d’acció beneficiosa per i/o para Catalunya, es el mateix que jo intente anar a la lluna amb bicicleta; i Vos no ens enganyem, està entre mig de un i l’altre (al limbo).

De ex Presidents en sereu tres; el Molt Honorable Sr. Pujol està en un nivell que Vos mai podreu arribar; el Molt Honorable Sr. Maragall estant solament una legislatura va deixar la seva pitjada valenta i forta; i Vos tot i estar dos períodes, es dirà que: hi va haver un que es deia…………… si home aquell de Hiznàjar, el que ens va fer un Estatut perquè ens el rebentessin allende l’Ebre. I deixem-ho aquí.

Faci un servei a Catalunya, pel que li queda, no remi mes, ens perjudicarà; deixi els rems i vagi-se’n a casa. Gràcies per tot.

Salut.

No puc deixar passar el dia d’avui sense significar el dol que ens suposa als catalans, amb un desgraciat rodoli ho puc expressar:

• El Constitucional espanyol s’ha manifestat
• I l’Estatut de Catalunya ens ha retallat
• Siguem valents, catalans, siguem valents
• I tornant-nos d’esquena com els vents
• Enviem-los a ………pastar
• Amb unió i clara desobediència al seu manar

 Visca Catalunya lliure!!!!!!

Salut.

Em rebel·lo, les coses han de ser com manen els poderosos de diners i mando; m’explico, en som una tropa i majoria que ens queixem “sense prous motius”, no ens comportem com deu de ser, la qüestió d’exemple ens la dona l’empresa “modèlica” Nissan, fa uns mesos va acomiadar a 700 i pico de treballadors, perquè donat que pel que es veu no els compràvem prous cotxes doncs sobraven treballadors a la producció i lo millor perquè els seus guanys no davallessin, fora el ficar a aquests esmentats 700 i pico treballadors a l’atur perquè els paguéssim entre tots; i ells seguir tenint els mateixos guanys, però vatu aquí que per algun lloc o forat, pareix que la crisi no ha calat prou, i la Nissan ha vist augmentades les comandes dels seus cotxes, i clar, no es convenient deixar de guanyar més diners, solució, peguem mà de la “nevera” mirem al “congelador” i agafem el que ens convé, uns 100 i pico de treballadors, axó si puntualment i amb retorn a l’atur tant prompte com haguem complit amb les comandes afegides; i aixì narinan, narinan, anirem endavant.

No es de rebut, el que els treballadors tinguin tant d’absentisme laboral, i menys, aquells que sense avisar als patrons els pega per fer la baixa indefinida per defunció inesperada abans de la jubilació. Primer té que donar tot el que té a l’empresa de torn i quant el patró digui prou o tingui davallada de comandes, llavors, ja es pot morir i no fer mes despesa; ja els substituirem per un altre jove més format i de classe mitja-baixa per “rebentar”. Ha!!!!!!!!!!! L’edat de jubilació als 75 JA!!!!!!!!!!!, qui els ha dit lo de gaudir la 3ª edat?, ja els arribarà els descans etern.

Es la filosofia dels que avui dia manen i tenen els diners. Quant ens unirem i els farem menjar els diners. No fa falta canviar el model i sistema actual, solament cal ficar sentit comù i desterrar l’especulació exagerada (tipus Millet).

Diuen que quant un té totes les necessitats cobertes, va a pel poder, aquí es on està la clau de volta, que el poder no es pogués comprar i qui l’exerceix fora honest i noble en la seva gestió, contràriament a lo que actualment impera.

Salut.

No puc deixar de passar sense fer una referència a l’esdeveniment tant  important sociològicament parlant, com foren les eleccions a c’an Barça, i que es varen fer de una manera com sabem els catalans, amb un exemple de com es tenen que fer les coses, però, també i es el que em motiva l’escrit, demostrant un seny més gran i enllà de lo esperat.

El “salvador” del país, altrament dit el president actual Laporta, creia que ell era sant i senyal de una quantitat de persones que influenciades pel seu discurs, agüessin fet president al seu nomenat i “successor”, la bufa que s’ha pegat es com es diu “de molt de cuidado”; resumint no representa mes que a 5 ò 6 mil vots, això contant grasset; o sigui que lo de la política que s’ho pensi un ratet.

La meva més gran enhorabona i satisfacció als meus compatriotes; que han demostrat el nostre seny català, no deixant-se influenciar, per molts èxits esportius que li son inqüestionables, no axì la persona que es lo més paregut a un titiritero dels anys 50 ,      aprèn.

Salut.

Es molt curiós.

Resulta que en el segle passat i des de  els governs autoritaris passats, el problema estava amb que sempre davant de totes les decisions, pareixia i dic bé, donava de parer que havia un únic Sr. el que en veníem denominant amb sorna però d’amagat, “el salvador”, altrament dit “dictador”; quant en la majoria de vegades eren els personatges del seu entorn, els que precisament lo havien ficat eren els que decidien per ell; o sigui; era tant important o mes l’entorn, que la decisió unipersonal del dictador mateixa.

Avui, en la democràcia que ens hem donat, aquest mateix assumpte es molt curiós.

Resulta que abans d’ocupar el lideratge; el líder, es te que manifestar submís i donat a la voluntat del grup, permitint, prometent, fent el que li aconsellen, etc. Però, en quant s’ha fet, de la manera que sigui amb el lideratge, i s’asseu a la cadira, tot canvia, es converteix amb el Sr. que pren totes, totes, les decisions  de manera personal; no importa com ha arribat, de vegades per la porta petita; em de pensar que el famós ZP està on està pel vot de 6 (sis) persones en tota Espanya; ‘manda carallu’ que diria el gallego. Però vetu aqui que ara el tenim decidint per quaranta cinc milions de persones, i de forma absolutament personal.

A dia d’avui li diuen cadàver polític, però les decisions que ens faran o bé patir (molt) o bé alegrar (molt poc) les donarà i està donant ell en  primera persona.

Això es pot anar extrapolant a quasi tots els estaments, tant polítics com de altres àmbits, quant en l’únic lloc que està justificat i de manera absoluta es en l’empresa privada, i dic privada amb tota la seva extensió; en quant toquin diner públic ja no està de cap manera justificat.

Conseqüències en aquests moments tant difícils doncs, es que al nostre país, Catalunya, el que porta les regnes legals, com es el Monti, passant-se el consens pel forro, i que fora tant necessari avui en dia, diu: si de Madrid prenen decisions de restricció, doncs nosaltres també, independentment de que la resta d’autonomies s’ho passin per la “peineta”; nosaltres som molt chauvinistes, els de davant que manen son els primers. No importa com estem o si patirem mes que els veïns valencians, que fins i tot al sud a les Terres de l’Ebre ens poden fer competència deslleial, res de res, es retallen despeses i punt, ho diu el de Inájar i l’Iceta.

Però aquí no acaba la cosa, aquest últim dissabte de Maig, a Tortosa es celebrà una espècie de cosa que es deia pro-sel·leccions catalanes, amb una gentada de nens i joves amb les lògiques ganes de festa, esport i xerinola; sabeu qui havia amb el seu cotxe oficial decorat en fustes nobles, xofer i escorta?, doncs el Sr. Cap de los parques i jardines de la Ciutadella, el de Reus; es fotia unes rialles, una disbauxa….., i com no desprès a foter-se un dinar dels bons que es fan pel Baix-Ebre.

Perdo pel salt de contingut, però; va coincidir a Barcelona una manifestació pel assumpte del aigua, varen acudir segons ha dit la premsa unes 5000 persones, la pregunta es para què?; si heu passat per Xerta, un poc mes amunt que l’assut, han fotut unes obres en les que hi porten crec que un parell d’anys, per endur-se l’aigua, amb una infraestructura pagada per nosaltres mateixos de cuidao; llavors dic jo, perquè serveix manifestar-se si ja està tot fet?

Ens porten pel camí que volen, i no ens revelem per res. O som mansos o encara no ens apitxen prou.

Una qüestió o assumpte que no es pot prendre de manera personal e irreflexiva, son decisions que en puguin afectar a un determinat col·lectiu i que de retruc sempre paguem els mateixos, els de baix, els treballadors, el que en diuen la classe mitjana-baixa.

Una mostra; resulta que uns quants penjats que no tenen res mes que fer o pensar, varen decidir fer a Gijòn una mena de reunió amb ajut i protecció de la parafernàlia política, respecte de com tractar de tocar-li les beceroles a Irak; la resposta lògica no s’ha fet esperar, o tallen esta mena de acord de pallassos que de segur que tots son milionaris i polítics chiquiliquatres, o bé, tindrem repercussions econòmiques per part de l’esmenta’t Irak; i, pel que pareix ens poden fer molt de mal en tot el país. On coi van aquests il·luminats!!!, que lloguin un vaixell es fiquin mar en dins i decideixin el que vulguin, però que no ens perjudiquin a la resta.

Tornant a lo comentat al principi respecte dels monocèfals del poder. Quant estudiava la composició dels ajuntaments i en dret comparat, em va xocar molt lo del sistema Anglès, que em va fer pensar, els anglesos sempre discorren millor en aspectes populars que nosaltres, i no els copiem; en lo que respecta al sistema polític local, contràriament al general que es criticable pel assumpte de que preval el bipartidisme, en els ajuntaments hi ha lo que ells diuen “un primus inter-pares”, es a dir hi ha un que porta la veu, però els acords son consensuats entre tots; i crec que això fora el mes convenient per tots, ni que sigui perquè no pensin o creguin alguns que son deus (versus Aznar, Deu mos en guardi ), i modestament crec que els errors no serien tant greus i decantats a un sol costat com està passant ara. Per desgràcia el ZP segueix el mateix camí.

Reduir despesa:

Es que solament em de mirar a la retribució pel treball, i les retribucions per alquilar o trapixeigar els diners, aquests son de sucre?, si no ens agüessin tergiversa’t el cervell mitjançant la “caixa tonta” i altres mitjans d’influència subliminal, els tindríem agafats per l’entrecuix. Tot ho han de pagar, son ells els que han ficat les regles de joc, que diu que, un feixet de paper emès pel Govern (ara d’Europa) te mes valor que una casa per viure, i un c…., veuríem si en un dia de pluja o fred, a una persona per xuprugar-se li donarem un sac de bitllets per comprar-se una casa o pis, i a l’hora de que es fes de nit, ningú li vulgues vendre una casa o pis, que solament s’acceptava un intercanvi per un altra cosa o bé; que en fotria aquell multimilionari del sac de bitllets?, doncs li passaria com em va contar el meu iaio, i que passava desprès de la guerra civil, que moltes persones encenien el foc per fer el menjar amb bitllets de la República sense cap mena de valor. Que en fotrien els del “club Bilderberg” que s’han ajuntat en sitges, sense criats i poder fàctic, doncs res, res, res. Però ara manegaran com moure les saques de diners de un  lloc a un altre per fer-nos trontollar, haaa!! I la que paguem tots (la Sofia) també i participà!!!!!!!!

La moraleja del que penso es que falta: Netejar i depurar a tota la mitjania de personatges que estan en la gestió i poder públic o semipública, que han demostrat ser ineptes e incapaços de fer-ne una de dreta, i que ens han portat al fons on estem, i a més de tot tenen uns salaris de pò. Avui en la tertúlia del Cunì ho han dit, fins i tot el Dr. Miliàn Mestre s’ha atrevit a dir que lo convenient fora haver fet o fer el contractar a persones solvents i amb la formació demostrada i provada per ficar-los al front de la gestió pública, i la resta de tertulians, tot i veient la impossibilitat del tema, han assentit com una solució.

Si això ho digues jo (que ho penso) em desacreditaria tot l’escrit, però nombro la font, i com ve de la caixa tonta i de una persona prestigiosa en la societat actual, doncs l’assumpte te un altre caire. Acabo com aquell periodista que deia al final del T.N.: “Sras. i Sres. Asi son las cosas y asi se las hemos contado”

Salut.