El 20N em vaig quedar bloquejat, tanta i tanta dreta no l’esperava, solament resta que acabi aquest any 2011 i comencem un nou perìode, amb el desitg de:
SALUT
TREBALL
PAU
FELICITAT PER TOTHOM
Que els desaprensius insolidaris, poques vergonyes, egoistes i traidors, tinguin el rebutg merexcut de la societat i si s’escau el càstig de la Justicia.
Salut.
Aquest mes fou per escriure un text d’alegria solament per la noticia que han difós els assassins d’ETA, però no son gens de fiar, si no vegem que diuen els deixebles en roda de premsa, que el problema no s’ha resolt, que si no veuen avanços poden tornar a matar, i jo em pregunto: altra vegada un “Hipercor?”, des de aquell maleït dia no em puc empassar-los de cap manera.
Per un altre costat ja s’han “carregat” al Sadam i algun dels seus fills, ara ens em assegurat una mica més de gas i petroli per Europa. D’aquest no es sabia res de si tenia o no bombes per fer-nos desaparèixer del mapa qual núvol quant escampa la boira, però estava boix i sobrava.
Els seguidors viciats del iPhone han perdut al seu fundador Steve Jobs, per algun dels seus incondicionals es una desgràcia irreparable, per altres (els Androit), solament suposa una pèrdua mes, no hi ha ningú insubstituïble, prompte en sortirà algú amb idees renovades que farà envellir i caducar n’Jobs.
I per rematar fets del mes doncs, que al difusor de noticies a lo bèstia Assange, el podran extraditar del “democràtic” Regne Unit a Suècia perquè el fotin “democràticament” jutjat a la garjola “democràtica” per una temporada i deixi de incordiar, segons diuen de forma poc “democràtica” als ínclits alts dirigents amb veritats i certeses inqüestionables.
Esmentades estes noticies per l’efemèride, lo fotut, dolent i recargolat es el que ens vindrà per part de la economia. No puc entendre la maranya tant embolicada de jo et deixo perquè tu deixis al teu veí perquè deixi al altre del costat. O sigui un “retruc” de préstecs de diners entre bancs i països i ves per on sempre tenen les de perdre els petits, per molta culpa que tinguin els grans sempre les bufetades se les emporta el petit. Segons ens han dit, tot començà (no les conseqüències) si no el començament del desastre econòmic, en la caiguda del monstre de les finances americà anomenat Lheman Brothers, i tot seguit com un castell de cartes un rere l’altre dels Bancs ho han sofert i han repercutit en altres, i de retruc, se’ns ha emportat a les economies domèstiques dels països petits, atur, desnonaments, retallades en bens socials, etc. i coi, els grossos tot i ser els provocadors del desgavell, no ens pateixen les conseqüències el més mínim, ells tenen poc atur, no tenen retallades i recoloquen als seus treballadors quasi com si res. Segons s’ha publicat, als EE.UU. han fet fallida 400 bancs, amb una quantitat indecent de diners esquilmats als depositants, jo solament dic que, fent una proporció aquí al nostre país, si ens hagués passat a nosaltres, hauríem perdut fins i tot el nom, però aquests com si res, tot endavant i a sobre donant instruccions i manant a la resta del mon.
Resulta que Grècia, que segons diuen suposa el 2% del PIB europeu, pot fer anar a fer punyetes l’€uro, i jo em pregunto, quina empresa o institució de tota mena no pot aguantar una m’erma del 2%, crec que cap, i ens volen fer creure que Grècia es el melic d’Europa, doncs no, ara quant veuen que els grecs, se’n sortiran per ells sols de l’€uro, ara l’excusa dita es que perdrem credibilitat, i aquí es on està el nucli de tot, en que tot es una punyetera mentida, i que solament ens movem al so que ens volen fer moure els poderosos, els que tenen els diners, i bàsicament, els mitjans de comunicació per menjar-nos el “coco”. Quin sentit te que una empresa cotitzada en la borsa, avui tingui un valor de 10 i demà perquè algun personatge poderós tingui mal de panxa i no es peti per treure aires, la mateixa empresa valgui 7, això no te cap mena de sentit. Tot ho volen moure per sensacions, i credibilitats; la pregunta es i aquests que donen la credibilitat, qui els dona la credibilitat que tenen ells, els calers?, el poder?…….. no, no, son els calers si, el poder també, però els fan servir per dominar els mitjans de comunicació per menjar-nos el tarro, i així estem fotuts, mol fotuts, doncs entronca en el que comentava a l’anterior escrit, formem una turba, i dominar esta turba amb coherència es quasi impossible.
Es com quant un govern sap que una cosa que vulgui fer de ressonància pública, el que te que fer es fer-ho sense comentar-ho amb el poble, doncs el poble que es coherent dirà que no, perquè el poble sempre mira pels seus interessos de vegades utòpics, que son els que defensa la turba a la que es impossible de penetrar per canviar-li la opinió. Això es el que passarà a Grècia, faran un referèndum i diran que l’Euro se’n vagi a fer punyetes. Així ens va.
Un record per tres persones estimades que em vaig assabentar del seu traspàs: Mariano, Gerard (poyo) i Agustì (quelo). Q.D.v.g.
Salut.
Les reflexions d’aquest escrit segurament estaran qüestionades per una part dels qui les llegeixin, però, no puc per més obviar el tema, que es el següent.
Avui dia hi ha una “capada” de personatges que a nivell individual són innocus, i que passarien inadvertits sense cap més mèrit que tenir forma i aparença de persones normals, però, que en quan s’ajunten dos o tres es fan forts i savis, tant que tenen una capacitat, que en explicar-la et fa tenir vergonya aliena, per, imbuir e influenciar als altres com ells, que no han tingut l’oportunitat o l’astúcia per ajuntar-se en aquests petits grups, amb la finalitat de: Muntar quants més ciris millor, queixant-se de que “els diuen que s’han de queixar” en nom de la utopia, i amb l’única finalitat de lo que en diem “mete-mierda”.
Aquests són capaços de queixar-se i manifestar-se pel temps que fa, o perquè els ocells quant volen se’ls caguen a sobre; són capaços d’estructurar plataformes i/o agrupacions d’això, d’allò o del més cap aquí. Clar que són el que es diu “tontos vius”, doncs busquen un motiu pel que sigui molt complicat portar-los la contraria o tant sols criticar-los directament, per exemple; fer burrades absurdes que molesten u ofenen i et diguin que ho fan per pal·liar la fam als pobrets nens de l’Africa, per absurd que sigui el que facin, qui? es l’atrevit que ho critica, tot i sabent, que ni tant sols arribarà un granet d’arròs al seu destí. Llavors es podria pensar que no en saben més, que els porta la il·lusió i pobrissons no en saben més, però, no és així, no. El que fan es agafar “poder” dintre de la “turba”, i a la vegada la “turba” creu que te força social, i fot-li que te pego, a l’embolic, i es clar, avui dia, amb la conjuntura econòmica que tenim tot els va al pèl, és a dir, com aquell programa que fan a la radio, “parlar per parlar”, ells, fan per fer i millor enredar.
És molt curiós, quan es queixen de la sanitat, ho fan al nucli d’on pareix que rau el problema, o sigui hospitals i ambulatoris, i la gent que ho tindria que patir en els pobles i pedanies com són els usuaris ni tant sols en parlen del assumpte. La pregunta que ens tindríem que fer és: “ens queixem per la manca de servei?, o per la retallada de llocs de treball?” Doncs ni que siguin conceptes lligats, la motivació i resolució no es la mateixa. En el primer cas és un assumpte i problema social a resoldre, i l’altre, és un problema per resoldre problemes personals. Encara no he vist en 6 mesos de retallades que portem, queixes massives de manca d’assistència. El que hi ha son els casos puntuals com sempre hi ha i hi haurà, per necessitats i motius també puntuals. Jo vaig patir un accident i contràriament al que creia, em van acudir per assistir-me DOS furgons del Sem, DOS, amb tot el personal en cada furgo, no cal estendrem en comentaris, es lògic o manca una coordinació?.
El mateix Dr. Antoni Gallego, Secretari general del sindicat Metges de Catalunya, al programa del Cuní del dia 3 d’Octubre del 2011 digué: “estes manifestacions i queixes són absurdes i demagògiques”, referint-se al foc i escarafalls que protagonitzen molts professionals de la sanitat pública en els mitjans de comunicació i amb pamflets als llocs de treball.
El que no pot ser de cap manera, i també parlo per experiència personal, es que vagi amb un altra persona al cinema, i ens tirin la pel·lícula per nosaltres sols en tota la sala. Primer vaig pensar que era pel fet de ser dimarts, però no. A les dues setmanes em va tornar a passar exactament igual, llavors ens quedaria discutir el factor població, no? Doncs ni així. Un dia va ser a un cinema prop de l’edifici fàl·lic de l’aigua de Barcelona a Glòries, i l’altre als Cines de Roquetes (Baix-Ebre), o sigui en llocs dispars com capital i poble, el que em dona a pensar que estem malbaratant recursos públics com quan ens diuen de l’aigua, que ni que un la pugui pagar no la pot llençar.
Si prohibissin tirar una pel·lícula en cas de no arribar a un mínim d’aforament, que aviat sortirien els “mitja tinta” a motivar a la “turba” perquè es manifestessin a la contra amb crits de: Van contra el poble!!!! Volem democràcia!!!!! Etc.
Posant l’exemple en l’àmbit sanitari, ens trobem que cada poble, poblet, pedania, raval i ravaleta gaudeix d’un centre sanitari anomenat en uns llocs cap, en altres mini-clínica, en altres ambulatori, etc. en molts llocs obert les 24h. del dia, resultant que, la mitjana d’atencions nocturnes fou de 2 ò 3 diàries (tirant llarg); com es pot suportar amb els impostos esta disbauxa?, al final arribaríem a ficar un centre sanitari en cada comunitat de veïns, estaria bé oi?; no em sabut dimensionar la bonança econòmica que em gaudit les últimes dos dècades (bàsicament els mediocres polítics i mandants que em, més que tingut, sofert; tot ho em fet “a lo grande” i ara que tenim que ajustar-nos, no volem!!!!! “diu la turba”, la pregunta és: “ i qui és la “turba”?”, doncs la “turba” es la exigència i demanda col·lectiva de lo utòpic, lo impossible per part de les persones que conformen la societat en esta capa inadvertida, amb por, recelosa que no es mou fins que sota l’empara dels mitja-tinta que els prometen protecció, no es manifesten públicament amb grup (“turba”).
Si quant es va acabar l’aeroport de Castelló s’hagués agafat al ínclit Fabra, i desprès de jutjar-lo per malversament de cabdals públics se l’hagués ficat a la presó, al igual que l’il·luminat de fer una línea d’AVE de Toledo a Cuenca que s’ha tingut que tancar, i així tantes i tantes disbauxes amb diners públics, de ben segur que al menys d’ara endavant els disbarats de gasto inútil no es produirien, començant perquè mai un vicepresident de govern pot ser un il·luminat de partit (per molt “blanc” que sigui), sense cap mena de formació acadèmica ni de mínims.
L’independentisme encara el veig llunyà sent realistes, però, el federalisme ja es moment de moure’l, JA!!!!
Un país que encara està pendent de les mames de l’andalusa de fa 30 anys, mal va, malament, malament. Però interessa precisament a la “turba”.
Salut.
PD: I de Millet i Montull què se’n sap?
Preparemos que diem per l’Ebre, el que pretenen els dos pollastres que per desgràcia de tots tenen la ma política d’aquest país a les seves mans, em refereixo al ZP i al registrador de la propietat en excedència RJ; resulta que en un frau de Llei clamorós, en 15 (quinze) dies volen canviar lo que durant 35 anys han qualificat en els seus partits de “intocable” com es la Constitució Espanyola, i perquè?, doncs com no podia ser d’altra manera, perquè l’alemanya Merkel els ho ha manat i de retruc “foten” ben fotuts als pobles de les espanyes. L’assumpte es que volen limitar l’endeutament màxim que pot tenir el país constitucionalment, es a dir, marcat i manat per la màxima Llei a obeir que tenim, lo que ficant un petit exemple, sense recórrer a tòpics com per exemple dir que ens “cardem” l’estat del ben estar; aquests tipus tenen molt clar que primer compraran un “tanc” que una taula quirúrgica, que passaria si estesi’m al límit de gasto i per una desgràcia de la natura (com ha passat al Japó) necessitéssim diners extra, ¿es que no podríem gastar més?, es que com ho diu la Constitució, ¿els damnificats s’han de fotre?, venga home, venga, diuen que ho tenen previst però ja se sap aquests tipus estan xalats.
Fixem-nos que, a un li proposen donar classes d’economia un parell d’hores per ficar-lo al dia, i l’altre fa referència a un familiar cosí, que l’ha de desmentir, i fins i tot, per no saber no sap ni riure com una persona normal, quant es riu pareix una parodia de ell mateix. Axó, per desgràcia si no hi ha un d’alt-abaix ens governarà el país, deplorable però així serà, l’Espanya profunda es molt fonda, molt fonda, tant fonda que fa por. Tinc molta curiositat per saber si l’últim galleg amb el cap torçat que els queda, partícip de un consell de ministres franquista en que es varen signar penes de mort, i que pobrissó ara va amb cadira de rodes, tenen nassos de ficar-lo en una llista electoral, seria la burla més gran que es pot fer a la societat, i que no em diguin d’això “democràcia”, per favor!!.
Un altre assumpte que sembla un acudit del malaugrat Eugenio, diu saben aquell que diu: “el aprenents ho seran legalment fins els 30 anys”, “toma ja!!!!!”, increïble però cert.
A tot axó surten els ínclits personatges Chaves i Guerra que en un to solemne diuen: “no sé si em presentaré a les properes eleccions, si m’ho demana el partit faré un esforç, i si no ja tinc una edat que ho puc deixar”. Seran “carallots” vaja, que no faria temps que estarien jubilats amb “llistes purament obertes”. A veure si traurien l’esco que malauradament gaudeixen des fa 30 anys, i jo em pregunto tant desinflats estaven que encara no estan plens?.
Parlant de la societat, hem de estar molt fotuts quant es dona una “canxa” que en diem, a uns personatges que l’únic mèrit de la seva vida es ser fills o parents o bé de ancestres sinistres i espoliadors del poble (los de la casa Alba), o de famosos (los Jurado, Pantojes, etc.), que una iaia que quasi no pot amb les seves cames la ensenyen a totes les TV i en els “telenotícies”, dintre del mar i a la platja, amb els seus pendajos corresponents en bikini, amb uns “morros” a punt de rebentar de silicona o veta tu a saber de què, el que deia, hem de estar molt fotuts del tarro. I clar, que ningú s’estranyi de que un famosillo d’aquests de la família “esglésies” digui que no sap el que es el “moviment 15M”, ja ho vaig anticipar per Nadal ningú es recordarà d’allò que va començar amb uns ideals lloables i excelsos, acabi difuminat en els records de tothom. Tot el que toca contra el poder i els diners, ja es preocupen de aquietar-ho i/o fer-ho desaparèixer, els poderosos i els acabdalats.
I referint-me al problema de Salt i que “saltarà” amb tota seguretat a molts més pobles, crec que es perquè som xovinistes però al reves. Tant senzill que es de resoldre aquest problema per tots els nou vinguts com es, aplicar una màxima en Dret Internacional que es la de la reciprocitat, es a dir, tindràs i et donaré tot el que jo pugui gaudir i tenir en el teu país, i del que jo no pugui gaudir en el teu país, doncs no pots reclamar-ho aquí, en tot cas, et donaré el que la meva voluntat em permeti. Ara si se’ls dona peu a reclamar, com no tenen res, tot el que treguin serà de més, lògicament mai en tenen prou, i d’una vegada per totes em de aprendre que: (fent metàfora),
“la llet de la vaca es la que és,
i quant s’acaba ja no ni ha més”
Salut.
PD: I de Millet i Montull què?
No hi ha manera, estem en plena llei de Murphi, estém malament però encara dia a dia anem a pitjor. Estic esperant, com la majoria de mortals que tot millori, l’economia, la societat, treball per tothom, etc. No importa l’ordre, el que val es que “algo” es millori, doncs res de res.
L’economia cada dia pitjor, entre quatre adinerats dominen els calers de tots els estats, i darrera, sense poder decidir anem la resta, i això que en som majoria, de mortals. Desitjaria de tot cor equivocar-me, però crec que ens espera una tardo molt complicada, quant esperàvem millorar el turisme per donar alè a les butxaques, resulta que per allò que comentava de Murphi, fins i tot el tems s’ha ficat en contra, amb unes temperatures anormalment baixes, que em de fer,…….. resar.
Ja tenim un altra organització a la societat, em refereixo “al indignats”, varen sortir amb molta empenta, però, han quedat fagocitats com si d’un altre col·lectiu de la societat es tractàra, les seves renovadores idees, han quedat esvaïdes, sense llum ni so, de quant en quant sortiran als TN, no pel que proclamen i reclamen, si no per destrosses en mobiliari públic i enfrontaments amb les “forces de seguretat” que en diuen, i així poc a poc els aniran minant i fent desaparèixer quedant els residuals, ja se sap “a l’estiu, tota cuca viu”, l’hivern serà altra cosa.
Deixem de sofrir per accions de la natura, i de sobte, la natura crea un monstre entre nosaltres que no ens adonem, i el dia que surt fa unes destrosses que ens deixen colpits, des-ubicats, fora de lloc i sense reacció racional que comentar al respecte, em refereixo al monstre humà de Noruega, no es digne de que se li fiqui un nom, no estic per la pena capital, però, el primer que faria amb un subjecte com aquest, es treure-li la identificació dels humans, i li ficaria per identificar-lo un nombre com per exemple: cosa-0012. Deuríem de tenir molt en compte amb les lleis que ens donem, creu algú que aquest subjecte amb 21 anys de presó pot sortir reciclat?, el que penso jo, es lo que crec que ell pensarà, i es que tindrà una segona oportunitat per fer-ne un altra de més grossa. Tribunals, Polítics ULL!!!
Pel demès tot igual, restriccions, sentencies de presó a ínclits “poderosos” econòmics com n’és el Nuñez i Navarro (pare i fill, 6 anys de presó) que no compliran. TV5 segueix amb els disbarats de la societat que en diuen rosa. Els monarques a Mallorca que fa calor i hi ha iots gratis, i els polítics preparant les vacances. ZP segueix enrocat a la cadira perquè, diu que abans de marxar vol aprovar un AVE de Matalascanyes a Villaconejos pels empresaris del meló. Els d’ERC han encès la metxa per fer rebentar el partit no saben si ni han de ser un o vint-i-un a manar. Camps es declara innocent absolut, i a l’aeroport de Castelló encara no ha arribat cap avió. Seguim patint les famílies per arribar a fi de mes. Als programes d’esport desprès d’anunciar un fitxatge milionari, tot seguit, passen un reportatge de Somàlia amb nens, mares i avis en el que solament se’ls veu pell i os; i no passa res, esperem un altre sunami o la malifeta d’alguna alimanya humana……….
Comença l’agost, comencen les vacances i no dona per més.
Salut.
PD: I de Millet i Montull, que se’n sap?
Casualitats dona que aquest mes també tenim un esdeveniment de “fantasmes” de la societat, com es el casament de la Charlene i l’Albertito de Mònaco. Deixant de costat esta boutade anem a lo que ens importa a la majoria de mortals com es el moment econòmic tant difícil que ens toca patir. La historia esta de la globalització ens ha portat, de moment, a un camí sense sortida, i no per voluntat de la majoria dels vivents del planeta, si no per mor de quatre “ricatxos” podrits de diners que ens fan anar per on ells volen, i que tenen segrestats les voluntats de tots els polítics vulguin o no entrar en el seu joc, per exemple, quant s’ha vist que un partit que es diu socialista, sigui lloat i venerat pels banquers del país; es que no veuen que els banquers solament el que tenen son diners, i els diners no son bons per menjar, quant ho aprendrem?. Això que pareix una utopia, es exactament el que pensava fa 20 anys de les delegacions que s’obrien al país de bancs i caixes, tots els baixos de edificis molt ben situats als pobles i ciutats pareixia que n’eren destinats a obrir una sucursal, i qualsevol afortunat amb 25 milions de les antigues pessetes, quasi podia viure de renda, jo vaig vaticinar que això no podia ser i que arribaria el dia que ni amb 100 milions es podria viure de renda i que tancarien la meitat de sucursals, en aquells moments se’m va til dar de poc intuïtiu, doncs a la realitat em remeteixo, fins i tot crec que em vaig quedar curt.
La història esta de la globalització es un pur engany, això solament afecta als que únicament tenen i especulen amb els diners com son els bancs i bancaires, fora bo que els deixaren caure com fruita madurada, únicament el que perdran es papers de diners i poder, i al fi i al cap, son ells els que ens han portat on estem. Com pot ser? que una banca denominada “Bankia” que està a punt de ser “rescatada” amb diners públics, els seus màxims dirigents s’hagin ficat un sou indecent de milions d’€uros. Com pot ser? que estiguem pendents de que el Govern Grec, hagi acceptat el pla de restriccions imposat per polítics aliens a Grècia, perquè totes les economies dels països de la UE no estiguin en perill d’enfonsar-se econòmicament, tot per culpa de l’especulació monetària de una als altres, però mitjançant els bancs. Tot es una farsa, tot es fals; si no com es menja que una institució internacional denominada AIE (Agencia Internacional de la Energia), resulta que fica al mercat i paral·lelament a la OPEP topecents milions de barrils de petroli perquè el preu baixi d’acord amb la llei del mercat (molta oferta = preus a la baixa).
S’ha dut a terme lo que a Madrid en diuen “debat del estat de la Nació”, he ficat un poc d’interès en seguir-lo, i la veritat el que n’he tret de clar ho explico: res de res, estem governats per una colla de “no-em-toquis-la-cadira-que-mossego”, crec que algun no superaria les proves mínimes d’accés a una escola de primària. Com pot ser que hagin tingut que tancar una línia d’AVE (Toledo-Cuenca-Albacete) perquè el promig de viatgers diari era de 9. I com es pot suportar que un “alocat polític” hagi fet un aeroport (Castelló) perquè la gent vegi a caminar per les pistes, i li digui als seus nets “¿te gusta el aeropuerto del abuelo?”, si em diuen això que passa a un país del tercer mon amb un dictador, segur que penso “què? exagerats son” i no m’ho crec. I lo dels aeroports per capital de província ja es de renoi. O muntar i desmuntar un circuït de F1 cada any, amb un cost pel poble innombrable solament per passejar-se l’alcaldessa i els dels vestits en un Ferrari donant la volta d’honor. En resum deplorable. I lo més penós es que ZP s’anirà, però Deu ens guardi del que vindrà, pareix que la noticia, es que Obama de Messi es recordà.
I per acabar, que passa amb les irracionalitats doncs que a molta oferta (aeroports) les companyes de mig pel com per exemple Ryanair, que no tenen cap mena de força per lluitar amb companyes normals en aeroports normals, doncs xantageixen amb els Governs locals, i el que tindrien que fer aquests Governs es deixar-les anar, doncs son minúscules companyes d’especuladors, que tenen els peus de sorra, igual que els grans constructors dels primers anys del segle, i que ara estan “missing”. I fins i tot algun en busca i captura.
Haaaa!!!!! I de Millet i Montull què?
Salut.
Per començar vull dir l’orgullós que em sento de pertànyer a una societat que té uns joves i no tant joves capaços de iniciar una revolta silenciosa i pacífica com la que estan duent a terme a les principals capitals del país, demanant als polítics un canvi, si mes no, unes renovades maneres de fer política i que s’apropin al poble, no solament quant demanen vots, si no en aquests moments en que les estem passant canutes econòmicament i per motius totalment aliens a cap manera de fer o actuar nostra, si no, degut al plaenterisme i connivència dels polítics en vers els poderosos, que no son altres que els banquers i adinerats, en forma entenedora, dels que viuen i especulen solament amb els diners.
He parat de escriure per dinar, i veure de passada el TD de mig dia (27/05/2011), en acabar de veure les imatges de la càrrega policial als acampats a la Plaça Catalunya, m’han vingut al cap imatges de “il·lustres Srs.”: Alierta, Mario Conde, Botín, Millet, Montull, González, Fainé, ZP, Cascos, Camps, Mata, Aznar, Montilla, Fabra, Pajín, Anglada, Pedro J., Fraga, Acebes, Bono, Mayor Oreja, Pizarro, Urdaci, C. Dávila, Guerra, etc. etc. etc. etc. i tants, i tants, i tants, “legals” que com a mínim son paràsits interessats, si no es que n’han fet alguna de grossa en contra de la societat indefensa, i viuen com volen, i el poder, en un clar abús del que el filòsof va nomenar com la força del Leviatan, es passa dos pobles amb les porres, però el Leviatan son ni mes ni menys que persones amb poder executores.
Ha!, per fi han mort a Bin Laden i han enxampat al genocida Ratko Mladic
No em dona per escriure res mes, es podria dir de Lorca i altres desgràcies, però, solament en ficar el símbol adient, segons el meu criteri, i advertir que si no anem en compte prendrem mal. Quant Franco dèiem que ens donava futbol per distreure’ns; ara es diu eurocopa?
Salut.
No correm molt? el temps passa ràpid, depresa, com si ni tant sols tinguérem per adonar-nos dels dies que vivim, tant prompte una gran noticia es, un tsunami en Haití, com de sobte, peta una central nuclear per un altre tsunami al Japó, com als països del nord d’Africa pareix que els pobles s’han ficat d’acord per treure del poder als dictadors “eterns” i oprimidors, i tot amb la rapidesa de com si el mon s’acabés ja mateix.
De sobte en una petita reflexió que puguis fer t’adones que, n’Fidel Castro continua seient al cap davant de la pobre Cuba, que la central nuclear “Fukushima” del Japó s’apaga poc a poc (després d’haver fet el mal que no sens ha dit, ni sens dirà mai), el tenista de “ses illes” com aquell que no vol no para d’acumular victòries i guanys, i el Barça, guanyarem la copa? I l’eliminatòria de la copa d’europa?, espero que al menys una cosa de les dos sigui, i, voltes la pàgina de la memòria diària i veus, Telefònica ha tingut uns guanys de tropecents milions d’euros i per celebrar-ho el seu president està preparant un e.r.e. per 6000 treballadors (ell queda exclòs clar), i la crisi es manté inexorable.
Un boix intenta pegar foc a la Sagrada Família i quasi fa una malifeta irreparable, un altre boix polític espanyol innombrable puja a l’estrada d’una Universitat americana i diu que l’amic Gadafi es una bona persona i que per això els països desenvolupats d’Europa el volen fer fora del govern de Líbia, i afegeix a la seva particular i perversa xerrada, que el seu país (Espanya), no podrà pagar el deute que es compromet en crèdit. A tot això hi ha una espècie d’empresa nomenada Stand&Poor’s dedicada al anàlisi econòmic dels països del mon mundial, que, fa un mes deia que EE.UU. mantenia un equilibri i estabilitat durant la crisi que estem patint, i ara, a dia d’avui, ens diu tot lo contrari, que li veu una perspectiva negativa en el seu creixement econòmic i de passada, ens augmenta el ràtio de risc per Espanya, que ara si vol crèdit el te que pagar mes car.
Però, no tot pot ser dolent, doncs el celler de Can Roca, l’han escollit segon restaurant de mes categoria i prestigi del mon, per part de (segons Beratasegui) uns tramposos anglesos, que de cuina en saben ben poc. I parlant d’anglesos, en quatre dies tenim el casament digne dels despropòsits i disbauxes més grans que es puguin refregar per la cara del poble, com serà el dels “il·lustres” de la monarquia anglesa el Guillermito i la Kate.
Com a cloenda i critica en diré, que Espanya no vol pagar als catalans 1.400 milions d’euros que ens deu legalment, però, la Chacón demana al Parlament espanyol una ampliació de “la misión del ejército a Líbia” per un import de 43 milions d’euros, ala, com si el que volem es jugar a indis i vaquers, “segadors, esmolem les eines”.
Va que no pot ser tot dolent, resulta que degut al “calenta-ment global de la Terra” el vi que traiem de la vinya es mes alcohòlic, o sigui en una mica de sort, encara podrem fer anar els cotxes amb l’excedent d’alcohol del vi.
En resum, tot un entrellat de micro noticies, que, totes son reals i tretes de la premsa del dia d’avui. Ni mes ni menys.
Salut.
Si tenia algun dubte, avui se m’ha esvaït veient la portada del diari que tinc per costum comprar i que es corresponia amb la majoria de la premsa generalista del país. Em refereixo a la “foto” de ali-baba (ZP) i els 40, si diuen que en son exactament quaranta ll…. es diuen els més grans empresaris del territori espanyol, els he vist també als TNs, i la veritat fins i tot he tingut por, por de que en el territori que visc, els que manen de veritat no son els que democràticament votem, solament, repeteixo, calia veure els TNs, el que es diu cap del govern, solament capotejava i assentia el que li indicaven els Srs. Dels calers, i per rematar-ho la declaració del resum de la reunió; li pregunten al president de (se suposa que Espanya): com es que no heu invitat als petits i mitjans empresaris que son (segons es diu) els que donen més del 70% de empleats al territori, i el Sr. President respon: doncs perquè els que donen més feina i poden tirar el país endavant son els que he cridat a la reunió, o sigui els banquers del regne. Té pebrots la cosa, i no solament això, si no que aquests que son els principals culpables, si sense dubte, els principals culpables de la fallida econòmica que ens trobem, els mateixos que han rebut dels diners de tots una injecció de €uros perquè no fessin fallida, els que estan jugant amb el futur (segons reconeix el Sr. President) de tot un país, i que fins i tot s’arroguen el poder “indicar” que té que fer el Sr. President, com es NO avançar eleccions i seguir els seus dictats, son els que manen al territori espanyol sense haver estat escollits pels votants com tota democràcia que s’apreciï té que ser. Simplement escandalós.
I jo li dic al Sr. President: ZP, si en algo et queda dignitat de polític per aguantar sense anticipar eleccions, de les que per altre costat jo en tinc molta por perquè crec que anirem de les brases directament al foc; en podries fer un servei molt gran als teus conciutadans, donat que tu, si no hi ha un miracle no pots repetir de president, que això es quasi impossible, tens la possibilitat de ficar els punts a sobre les is a tots aquests “pàjaros” que viuen de la NOSTRA societat, i fer-los entendre que no tot si val si volen estar entre nosaltres, que hi ha unes regles que venen de la natura, i que tindrien que ser irrenunciables, com son les de la solidaritat amb els teus propers. Has pensat en nacionalitzar alguns d’aquests bancs i caixes que estan en fallida tècnica, i que no poden aixecar el cap mai en la vida si no els “injecteu” diners de tots nosaltres, diners del poble.
Lo de molts polítics es directament de presó, com es pot permetre el disbarat de Castelló, com es pot permetre la despesa tant brutal en un aeroport perquè el facin servir les gavines i altres ocells, qui es? el culpable de que aquest individuo de ulleres fosques, que recorda personatges sinistres de altres èpoques, al que anomenen Fabra tingui al seu abast el poder desbaratar tants diners públics. Ens estem tornant bojos.
Japó, la natura els ha fet molt de mal a aquest poble, aunque ajudada també per la mà de l’home i els seus despropòsits en busca de multiplicar els diners sense mirar lo que irònicament en diuen “danys colaterals”. El meu més sentit condol a quest poble tant abnegat plè de bona gent.
Cas apart pels països que busquen altres destins pel camí complicat, fosc i desbaratat de la guerra, aunque es pugui entendre que no tenen altre camí. Sort germans.
Esperem que el mon se calmi i arribi un poc de pau i tranquil·litat, la humanitat ho necessita, la globalització ens destruirà si no li fiquen i/o fiquem fre, no es necessari el dinar dues vegades, ni menjar caviar amb cullera (per cert a mi em dona oixos), en resum ja s’entén.
Salut.
Diuen que no ens va canviar la vida, renoi, si no hagués estat així, ara no ens trobaríem com ens trobem, lo que es clar, fixe i sense dubte es que des de aquell dia 23 de Febrer de 1981 la visió de futur de com volien “ells” que fou Espanya, va ser canviat d’arrel. Perquè, penso i em manifesto amb esta posició?, doncs perquè la visió des de una perspectiva de 30 anys en plenitud de vida, m’ha fet entendre sense dubte lo que va passar.
Trobo molt curiós que cada període coincident amb un quinquenni o decenni, surtin mil i un reportatges i aquest any, fins i tot una pel·lícula al respecte. Lo dels reportatges es per estudiar, i dic:
Tots els entrevistadors joves que no varen viure, ja no el 23F que es la data final del culmini de un procés polític, em refereixo als 5 anys que van des de la mort del dictador fins al 24 de febrer de 1981, tenen un concepte poc clar en el seu cap de lo que va passar realment, se’ls adivina únicament coneixements de lo que han “estudiat” o els han dit, i com la autèntica realitat solament es pot viure, m’he adonat que pocs llibres (o cap) son autènticament objectius, fins i tot havent-ho viscut, la contaminació per lo que ens envolta, de vegades, ens fa veure distorsionades les coses, però, repeteixo, la perspectiva del temps fa, que el que has viscut no t’enganyi.
Deixant de costat la filosofia, em referiré, per exemple en primer lloc, a la repercussió mediàtica que ha portat l’entrevista feta pel periodista Manel Fuentes de CatRadio a un dels protagonistes, del “mal dit, cop d’estat”, com fou el general Armada als seus 91 anys d’edat. L’encaparrament en que l’avi li confessés “la veritat, incloent la autoinculpació”, fou tant pobre periodísticament parlant, que el pobrissó del periodista, segur que el dia abans, i no ho dubto, es va fer un fartó de llegir i preguntar al respecte, i lo que sol passar, es va fer tant d’embolic al cervell, que “tate” va pensar, tothom coincideix, el general Armada fou el principal culpable, i vinga buscar-li els tres peus al gat, l’hem de proclamar culpable oficial des de les ones. La conclusió, molt pobra conclusió de la entrevista fou: “el general Armada se auto proclama salvador dels parlamentaris” i diu, que “el rei ho sabia”, respecte de esta afirmació de que el rei ho sabia, ni una vegada tant sols l’avi ho va afirmar, el que va dir, i es de lògica de coneixements de vida contemporanis de l’època, es que, “ho tenia que saber”, o sigui un condicional presupost com una casa, però, pareix que el periodisme esta impregnat de salvame, ar, dec, etc.
Els que en aquell moment teníem una edat mitjana entre els 25 i 35, o sigui en ple bulliment d’hormones, i preocupats, mínimament (lo que ens deixaven) pel que ens envoltava, sabíem que tot lo que respecta a la transició fou un pacte entre tots els de sempre, pel compromís de no agafar altra vegada els fusells i les pistoles; era, fou, lo que significa l’encaixada de mans, que sorgir de que quant es trobaven (allà pel medievo) dos contraris, s’agafaven la mà de un a l’altre i així sabien que s’auto-protegien de un atac personal per sorpresa, i així fou com es comportaren TOTS, TOTS, els polítics a Madrid del que en diuen transició.
Els joves no podíem entendre de cap manera, ni ens entrava al cap, que la informació per octavilles i llibres que ens arribava via Perpinyà aprofitant (o lo contrari) les caravanes multitudinàries que fèiem per anar a veure pel·lícules porno, i ficar-nos al corrent dels moviments soterrats però estèrils per treure d’una vegada a Franco del poder, el que, compartissin seient al Parlament simultàniament, un tal Carrillo amb antecedents de Paracuellos i la seva “pasionaria”, amb un tal Fraga, membre de “un Consejo de Ministros” que se ha dado por enterado i firmado la pena de muerte de………………………”. La veritat a rodalies que ens deien als dels pobles, no n’enteníem res, però, però, al igual que en temps del caciquisme, els grups comarcals d’influència (jo en pertanyia a un) teníem un “diputat a Madrid”, i creieu, pareixia un adiví, tot ho anunciava amb una antelació de al menys 6 mesos, i llavors ni internet, ni punyetes, el telèfon, això si no et deien “demora indefinida” (els de la meva edat saben del que parlo). Durant el bieni 79-80 “el diputat a Madrid” ens deia: prepareus que ve tronada, mai he vist tants de galls al mateix galliner, tots volen manar i lo principal que pensen a la capital, “eso de las autonomias tenemos que revisarlo urgente”. Segurament venia provocat pel context econòmic mundial amb la primera crisi del petroli, amb un augment sobtat del 200% en un parell de mesos, però, la culpa es veu que segons Madrid, (Guerra, González, Fraga, Suarez, Gallardòn -pare-, Miguel Herrero y Rodriguez de Miñon, Calvo-Sotelo, Landelino Lavilla, Carrillo, Abril Martorell, Fuentes Quintana, etc..), la tenien les autonomies.
El que va passar, repeteixo, segons apreciacions de lo viscut en el moment, fou que els parlamentaris “mes distingits” varen pactar amb el que viu a la Zarzuela, un tomb, que no es podia fer mitjançant els vots de la gent, o sigui seguint els paràmetres de la democràcia, pel que varen organitzar el famós 23F, de referències prèvies al cop (cafeteria Galàxia, etc.) n’avien cada dia, però, l’error que varen tenir es confiar en un “zumbat” anomenat Tejero que no va seguir el guió tal i com estava marcat.
No es casualitat que els presidents de les principals autonomies, com el Sr. Pujol, els va agafar com diem per aquí “amb els pixats al ventre”; analitzeu la parrafada de resposta del rei a la intranquil·litat del Sr. Pujol, la famosa frase de “tranquil, Jordi, tranquil, que es la Guardia Civil”, no volia dir que estava tot previst?, tranquil Jordi, que son els que esperàvem o sigui tot sota control. Invocar tanta tranquilitat a un personatge polìtic de la talla del Sr. Pujol no es normal.
Resultat immediat de la època, LOAPA, dit de la manera més planera per entendre-ho tothom, retallada general de la financiació de les autonomies, i de coletilla, subliminalment ens diuen: o calleu o tornem a ser-hi, i els tancs al carrer solament els podem treure des de Madrid, ho sigui “al loro” que diu aquell (per cert i dit de passada, polític impresentable).
Però si deixàra les meves conclusions aquí, crec que seria solament passar el panyo, sense veure lo que pretenien hi han dut a terme, com es una preparació en el tems de situaciò real de domini, del que sospiten es i serà inevitable, per la seva manera de ser i actitud (parlo dels nacionalistes espanyols). I que han preparat? es la pregunta, i ara venen les conclusions, públiques i publicades:
1. Comunicacions radials, de Madrid al mon. 40% de trens dels anys 70 a Catalunya, al centre solament hi ha el 4% d’aquesta obsolescència. (molt bon llibre el del Catedràtic Sr. Germà Bel, amb un anàlisi molt acurat del tema)
2. Per cada 300 milions d’€uros d’inversió a Barajas, al Prat se’n inverteixen 12,7 milions.
3. En el mateix període de temps que a Madrid s’han fet 900 Km. d’autovia, a Catalunya 20 Km.
4. Com ens poden robar 60 milions d’€uros diaris pel “dèficit fiscal”
5. Com poden fer dels diners que ens espolien, un aeroport a Ciudad Real, i en el que s’enlairen 3 vols setmanals.
6. Etc., etc., etc.
I de les comunicacions del corredor del Mediterrani, que en farem?, Segons el Govern de Madrid, es més correcte i millor fer un AVE de Madrid a Valladolid, o a Cuenca…… apliquen l’antilògica? doncs, NO, el que apliquen es la més pura i autèntica lògica, perquè? (on està el mòbil? que en diuen els policies). Dons al meu criteri es que: han preparat i preparen l’estat espanyol, perquè davant de una petició bromadora i sense retorn de una autodeterminació de Catalunya, o com li vulgueu dir, independència, etc. Espanya estarà com diuen al centre: “lista y preparada”, i Catalunya dèbil i espoliada, ells totes les infraestructures al punt, i nosaltres a lluitar com hem fet tota la vida, per aixecar i moure el país, perquè lo nostre es sentiment, i lo que ells volen es possessió. Al temps, ja es veurà que quant estiguin preparats i nosaltres en un autèntic lloc precari (per l’espoli sofert), ens foteràn unes clàusules i acords que en 500 anys els nostres futurs els serà difícil sortir-sen.
Salut.
