IN o DEPENDENCIA….?

31 de Octubre, 2014

Menys mal que tinc una publicitat minsa d’aquest bloc, perquè lo que ara vaig a dir seria un dels inicis com de tants i tants problemes m’ha portat el ser clar en explicar les coses i situacions viscudes, per desgràcia no tinc el ressò de la histriònica Rahola, m’explico. La reflexió d’avui ve donada pel que he vist i m’ha fet donar-me compte aquest matí de on ens han ficat i com volen “ressituar-se” els de la “casta” que es diu ara.

Quant he sortit de casa ha tingut que fer una parada perquè un camió estava carregant la brossa dels contenidors del meu barri, com l’espera fou per uns minuts, de sobte, m’he adonat de les marques i logotips que portava, FCC o sigui pertanyia a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas una multinacional madrilenya, quant ha acabat ens ha fet lloc i hem tornat a la circulació normal però, a 500 mt. Un altre camió carregant brossa, esta vegada eren les rames dels arbres que ja han començat a podar quasi sense temps d’acabar de passar l’estiu, abans la poda sempre començava després de les festes nadalenques, ara prompte començaran al setembre ja veureu, a lo que anava, aquest segon camió pertanyia a un altra empresa Ferrovial un altra multinacional madrilenya, i coy m’he ficat a pensar.

Resulta que ens em de fer independents, que de lo nostre i la nostra capacitat podrem viure i millor, però hi ara?, què em fet amb lo nostre?, malbaratar-ho no?, els negocis fixes, clars i bons els donem als del “palco del Bernabeu” i nosaltres què?. Una qüestió que no se n’ha fet ressò i es molt indicativa de les entranyes dels suposats polítics sencers d’ètica fou que, resulta de les investigacions dels fills de Pujol que un d’ells tenia negocis molt estrets amb un gendre de Zaplana, el dels vestits regalats del PP valencià, es vergonyós i poc ja que afegir al assumpte. Ara penso i veig molt clar lo il·lús i estúpid que he estat durant 20 anys a l’empresa on vaig treballar i ara desapareguda com era la Quinta de Salut l’Aliança, pensava que seria capaç denunciant malifetes que la podria salvar, així ha anat, va venir a “liquidar-la” allà pel Desembre de 2011 un Sr. Amb totes les armes de poder polítiques al darrera i la resolució fou amb la publicació al DOC d’aquesta per part del Departament d’Economia i Coneixement del Sr. Mas-Colell i que diu:

RESOLUCIÓ ECO/429/2014, de 24 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la part dispositiva de la Resolució de 3 de desembre de 2013, per la qual es declara l’extinció de la Quinta de Salut l’Aliança, Mutualitat de Previsió Social a Quota Fixa i Variable, i la cancel·lació del full que la dita Entitat té obert al Registre de mutualitats de previsió social de Catalunya.

O sigui un certificat oficial de defunció de una gran Institució catalana de més de 100 anys dedicada a la Salut dels catalans i que, aquests que avui dia ens han ficat amb tot l’enrenou de ja no se què, amb actes i fets han espoliat la NOSTA TERRA.

La meva conclusió es que ho tenim molt fotut, i ja ho he manifestat altres vegades, els d’allà son dolents i lerdos de mena però, es que els d’aquí son igual o pitjors. I que no burxen perquè començarem a treure documents amb segell del jutjat i ni sé el perquè ni la raó de què estan en l’oblit més absolut.

Llavors que es millor pel poble, a independència o la dependència?. Lo que es clar que per solucionar problemes greus al camp utilitzen “gramuxone”, i si no es fa el mateix amb tot el poder polític i es renova TOTALMENT no en sortirem mai, seguiran desnonant, estafant, robant i exprimint-nos, ells tenen i ja ho diuen molt bé les lleis emparades per les armes dels cossos policials i fins i tot l’exercit, nosaltres solament les mans per treballar i la veu per cridar, esperem que no cridem de dolor.

Salut.

LA GRAN ESTAFA

30 de Septiembre, 2014

Lo malo de todo este proceso es que nos han metido en un “bollo” de muy difícil solución y muy complicado de desembrollar y salirse airoso de ello. No es que los de Madrid estén enrocados y los de aquí adelantados no, el problema es que tanto unos como otros son unos auténticos chapuceros políticos incapaces. “el registrador” solo sabe hablar de leyes y constituciones, como si en estos panfletos estuviera la clave de la vida, y de aquí no le va a sacar nadie, cara de póker, inexpresivo y hasta me atrevería a decir sin conocerle como no le conozco que es un tipo insensible a cualquier tipo de sentimiento, moviéndose únicamente por instintos de vida como los animales irracionales, a lo peor tanto estudiar y memorizar para ser el “mejor registrador” que no haya ejercido jamás, era necesario dejarse llevar y convertirse en el tipo de personaje que es. Lo peor es que todos los que componen su gobierno parecen clonados de su pensamiento unos y, sumisos y obedientes los otros, miren a la “ñaja” de su segunda, cuando quiere dar solemnidad a unas palabras que tenga que decir, medio se sonríe porque no se lo cree ni ella, da una sensación de inmadurez brutal. Y cuando levanta el boli para dar la palabra a un periodista ¿qué?, parece que lo ha ensayado delante del espejo viendo películas y reportajes de los americanos, y siempre medio sonriéndose, en resumen vaya personajes siniestros que políticamente nos ha tocado sufrir a mi generación, al menos los de ahora espero que sepan darle la vuelta y puedan cambiarlos, que no se dejen “españolizar” como dice el siniestro Wert.

Pero ¿y aquí?, ¿es que los de aquí son buenos, bonitos y legales?, pues al igual que los del otro lado todos unos interesados, lo que no es Barcelona y su “butxaca” no cuenta, mira lo que nos ha salido con el Sr. Pujol, tengo la satisfacción de que un amigo me llamó por teléfono en cuanto saltó el escándalo y me dijo: te felicito porque hace 10 años anunciaste que en cuanto salieran sus intereses y embrollos todos nos asustaríamos, y hete aquí, ahora ha salido todo, y es muy poquito respecto lo que de verdad hay, igual que tengo que decir que, el principal culpable no es ni ha sido él no, ha habido un cerebro instructor e inductor de todo este desaguisado, como ha sido, y que nadie se sorprenda “su consorte”. Desde el primer día que la vi en una de sus múltiples visitas en algún lugar donde yo me encontraba, con sus maneras y haceres no engañaba a nadie, sus ¡Jordi escolta que et diu! Con énfasis y tono de orden eran múltiples, claros y acostumbrados, y el otro asentía y solo le faltaba decir aquello de “sí bouana”. Y sus herederos políticos, como herederos todo cuanto han intentado hacer ha estado contaminado y podrido por “el hijo” infiltrado que debía ser “l’hereu” de todo, y cuando ha estallado todo ya no han tenido tiempo de trabajar en libertad, por lo que poco se podrá decir al respecto, sólo que entre el “hijo” por un lado y el ínclito “calvo” eterno aspirante a Ministro de Exteriores, así nos ha ido. Ahora se ha juntado lo que se podría denominar “la torpeza política perfecta” con los de ER, este grupo nos han engañado con sus líderes, todos unos ególatras e histriónicos, empezando por la Sra. del “Vd. No sabe con quién está hablando”, que por cierto ahora está triunfando por esta TV8 con el ínclito Cuní, pasando por el “personaje” que lo quería ser y pasar a la historia como el “filólogo de Cambrils”, con el relevo del “nen de Ripoll” y llegando al alcalde de Sant Vicenç dels Horts, eso sí, si le dejan hablar convence al más incrédulo de que la Tierra es plana como un folio para escribir, “el sincorbata” habría que apodarlo, para él prima su comodidad antes que la buena presencia de representación que le debe a la gente y sus votantes, con un discurso fácil, simplón, sin profundidad, pero altamente popular y populista, sabe decir exactamente en cada foro lo que de aquél foro la mayoría desea escuchar, así el riesgo es muy poco.

Ahora viene mi reflexión personal, todos estos quieren que yo y como yo la gente del pueblo nos lancemos a la calle por “sus intereses”, no hombre no, primero ellos, que tengan las narices desde sus poltronas de enfrentarse con los del otro lado, nosotros lo que tendremos que hacer es movernos ante cualquier burrada que se le ocurra a Margallo y cia., pero ir delante de punta de lanza como hoy he oído a la de Xerta y la de Omnium, que quiere que vayamos de eso nada, que tengan el valor y arrojo como tuvo Companys, quizás no en igual manera y forma pues el tiempo no pasa en balde, pero que hagan algo, una acción política y pacífica que se entere todo el mundo de que CATALUNYA, por decisión de sus ciudadanos necesita que se la escuche. Que tenemos necesidad de sentirnos ciudadanos libres y normales. Desde hace 45 años que he ido por este país llamado España, y siempre, siempre, siempre, cuando me encontraba en el otro lado del Ebro me sentía exactamente igual de extraño y foráneo como cuando me encontraba en Perpignan cuando íbamos a ver cine porno, o sea me sentía extranjero, por no decir que en la mili que me tocó en Zaragoza, el llamamiento habitual para los catalanoparlantes era “oye polaco”, y no es una frase hecha, juro que es la más pura realidad.

En resumen, los españoles nunca nos han querido a los catalanes, y lo digo con pleno conocimiento de causa, soy catalán de sentimiento, si tuve un padre castellano que desde que tengo conocimiento de conocerle siempre, siempre me habló en un catalán excelso y exquisito, no llegué a conocer a su/mi familia castellana hasta los 14 o 15 años y no llegué a conocer a mis abuelos paternos, fui criado con mis abuelos maternos profundamente catalanes y en una zona de lo que entonces se llamaba la Catalunya interior, mis primeras palabras me dicen que fueron “iaio i padrina (que era mi abuela)”, y siempre me sentía extraño en las reuniones familiares con la familia paterna porque mi hermano y yo éramos “los catalanes”, no vale la pena profundizar más. NO NOS QUIEREN!, la cuestión es: Y ¿qué podemos hacer?.

Salut.

La Pirámide

14 de Mayo, 2014

Había un juego malévolo que circuló muy poco tiempo allá a mediados de los 80 y en el que están basadas la mayoría de estafas y banco-rotas actuales que es el famoso sistema de “la pirámide” en que los primero se hinchaban de ganar dinero fácil y sin ningún tipo de esfuerzo pero a partir de la tercera “línea de derechos” ya todo eran pérdidas. Para los que no lo han pillado es aquel “juego-trampa” en que recibías una lista con un número determinado de nombres y sus números de cuenta corriente en la que debías de hacer un determinado número de transferencias de dinero a los primeros de la lista para tú anotarte en el último lugar y borrar al primero, y luego mandar esta lista a “tu círculo de amistades” para que hicieran lo mismo, y en una lógica que nunca se cumplía si nadie, y tenía que ser nadie, fallaba, al cabo de unos días tú recibías por el “sistema piramidal del juego” una cantidad de transferencias en tu cuenta corriente. La verdad es que los primeros se hincharon en ganar dinero fácil y liberado de cualquier compromiso, porque en el fondo eran donaciones voluntarias que, por supuesto nadie declaraba.

Y ¿por qué traigo esto a colación?, pues porque viendo y oyendo al cuarto poder que es el más poderoso, me refiero a los medios de comunicación en general que nos están machacando e intoxicando con noticias de los políticos y los “entes” de poder económico que es para volverse loco o majareta. Todo son noticias que en un principio son inconexas y no muy influenciables unas con otras pero, analizado con un poco de meticulosidad uno, al menos yo, me doy cuenta que de la manera como nos las cuentan nos invierten el motivo del interés por el que se hacen las cosas. Las personas, la gente, estamos divididos en “clases”, y lo han hecho muy sutilmente, esta afirmación que en un principio parece de Perogrullo, tiene mucha más profundidad de lo que parece. El resumen de inicio para el estudio podría ser perfectamente el que nos hiciéramos cada uno la pregunta de: “trabajamos para vivir o vivimos para trabajar” (otra de Perogrullo). Lo cierto es que al estar ya marcados desde que nacemos, vivimos no ya para trabajar, ni tampoco trabajamos para vivir, si no que nos movemos, nos mueven como quieren que nos comportemos para que “la elite de las clases” jueguen al juego de la vida a su placer y para darse placer, que es en definitiva lo único que les motiva. Se sirven de nosotros y para lo cual no dudan en mentirnos lo que haga falta, o si les es necesario legislan y utilizan el poder que tienen para sus, en las muchas veces, podridos objetivos.

En estos momentos están todos los políticos metidos e inmersos en la campaña electoral para las elecciones al Parlamento Europeo, y es de risa, o mejor para ponerse a llorar, pero que pandilla de trileros están hechos. Analicemos un poco respecto de lo que gritan desde los púlpitos: Votad derechas que somos los que mejor lo hacemos!, no votes izquierdas que lo hunden todo!, votad izquierdas que somos los más solidarios!, votadme a mí que soy muy honrado, el más y mejor de los que se presentan a las elecciones!. Resulta que si votas una formación determinada de centro-derecha, está formada por una coalición de dos partidos del que uno es de derecha pura, o sea ideología encontrada y que encima cuando lleguen a Estrasburgo cada diputado que ha formado parte de la misma lista, se alineará con un grupo distinto del otro, demencial. Otra de Perogrullo, de todos es conocido el antagonismo entre derechas y comunistas de izquierdas, pues bien tenemos una autonomía, a la que por cierto en estos momentos le han presentado una moción de censura, en que gobierna una derecha tirando a extrema apoyada por nada más y nada menos que el partido comunista, increíble pero cierto, sería bueno que explicaran con claridad que les une para estar tan juntitos y bien avenidos. O los que se dicen demócratas pero, al mismo tiempo pregonan públicamente que el que no piense como dice la dirección del partido es mejor que se vayan, o sea todo un alarde y lujo de democracia.

El resumen es que estamos jodidos muy jodidos, y ¿qué podemos esperar? de los políticos actuales y la forma y manera que están legislando en todos los ámbitos, la enseñanza para “españolizar”, la justicia para los ricos (tasas) y para reprimir por pensamiento personal, familiar e ideológico (ley del aborto), la economía para enriquecerse aún más, como si no se puede amparar a un banco con dinero público y dejar en la calle a familias desgraciadas sin trabajo ni posibles con hijos menores. Una objeción a modo de justificación tengo que hacer al respecto: O somos mansos, o es que no estamos tan mal, u lo que es peor, que creo es la realidad, y es que estamos “cagados de miedo” y rezamos para que nos quedemos como estamos y no nos empeore el asunto, y claro “ellos”¹ desde el poder son conocedores de ello para esto tienen todos los medios de vigilancia y control sin límite alguno por lo que saben apretar y apretar pero, dejando pasar el mínimo de aire para que no nos ahoguemos, al menos no todos suframos de verdad.

Salut.

¹ Son fáciles de localizar, busca donde mandan y hay poder y corrupción. Los cabecillas son “ellos”.

Som tant voluntaris?

30 de Noviembre, 2013

Políticament incorrecte però, ho de dir,

Anem en tot i per tot dirigits i redirigits com si amb un comandament a distància ens digueren com, qui I quant, m’explico: Recollida d’aliments solidaris de “el gran recapte”, dia solidari on els hagi, pocs del que mínimament poden no lliuren amb plena voluntat alguns productes per repartir a qui ho necessita, fins i tot el moment es el mes adequat i propici per fer-ho com es al principi de les festes nadalenques; fins aquí tot es absolutament correcte i lloable però, i aquí ve el petit desencís, als il·luminats organitzadors de la recollida d’aliments, amb una desafortunada idea, no s’han limitat a “dir i/o aconsellar” als voluntaris que a l’entrada dels grans magatzems e hípers estaven amb les caixes de cartró per anar recollint els donatius voluntaris de la gent, repeteixo, al il·luminat de torn no se li ha acudit altra idea que dir a estos voluntaris que, a tota persona que entri per la porta del magatzem o híper, se l’abordi, amb impertinència, i se li entregui o fins i tot introdueixi dintre del carro sense que ho demani, una bossa de plàstic amb el logo del títol commemoratiu del dia, expressant-li de forma vehement que era per ficar els aliments per la recollida”. Els darrers anys, els voluntaris estaven simplement atents per si algú (i així es donava sempre, com també per la majoria aquest any) volia donar la seva voluntat en aliments, però sense importunar, inquirir i/o molestar a ningú, en resum, jo ho he vist com una espècie de coacció en alguns casos que he presenciat, i tot, no per recavar la voluntat de la gent, que també, si no perquè ja fa uns dies que tota la premsa està a sobre del tema al·ludint a batre un rècord per sobre de tot, lo que prima es batre el rècord de recollida (hem recollit més que mitja España junta!, deuen voler exclamar), lo de indicar i pregonar que AVUI ES ABSOLUTAMENT NECESSARIA LA VOLUNTAT DELS QUE PODEN, s’ha comentat de passada com qui no vol la cosa, LO IMPORTANT ES BATRE EL RÈCORD ha estat quasi el principal eslogan. Què pot passar en un futur, doncs ho he escoltat dit per algunes persones a la sortida dels magatzems e hípers, que el proper any compraran un parell de dies abans i no tindran que passar pel tràngol de que una persona “molt voluntària” però, també impertinent els “incomodi”, no tots els que acudeixen a comprar estan en disposició per fer en alguns casos una mínima donació, i a lo pitjor es tracta de un futur receptor d’aquests aliments, perque a sobre tingui que suportar “la manera” d’aquets voluntaris de demanar la voluntat.

A tot això, el ministrillo de l’interior F. Dìaz, s’ha tret de la màniga una llei de protecció para tots els polítics i governants, ha!, i de la marca España, CC.AA. i de lo que els francesos en diuen “drapeau” ( tambè drap en català), per la que per la mínima protesta o queixa poden tancar-te a la garxola o deixar-te econòmicament destorçat de per vida; o sigui que per l’únic que servim els ciutadans de la societat es, per pagar els tributs que els que manen diuen que em de pagar, dormir al carrer si no tenim casa que poder mantenir, treballar per sous miserables i com més hores millor, si no tenim prou per menjar esperar a que ens donin caritat, si no tenim per comprar medicaments de la part que ens toca doncs no passa res, esperarem a que ens arribi l’hora mes prompte i així deixarem de ser una càrrega social, però sobretot i bàsicament sense cap mena d’excusa CALLAR I ACATAR, i pels nostres fills?, doncs ells també se n’encarregaran d’alliçonar als nostres fills en la llei educativa “convenient”, i marcaran i triaran els que podran anar a estudiar cursos superiors a la universitat, la resta que no es preocupin per això estan els “minijobs” i la propera segona reforma de la llei laboral, para com diu l’altre “ministrell Guindos” flexibilitzar los contratos interinos y a tiempo parcial, O sigui lliure disposició horària amb total dedicació per 400 euros mensuals, d’aquesta manera el pardal de Roig amo de Mercadona, implantarà amb total recolzament social la doctrina que proclama de: més hores per més temps i molt menys sou, i en quatre ratos poder passar de ser el segon més ric a ser el primer. En resum, fa por, i tot això es deplorable.

Em reitero “Gramoxone als polìtis actuals” o no tenim futur. Fins i tot dels que podíem esperar alguna cosa, no es pot esperar res de moviment mínimament coherent i bo, si no vegem, si ja te poc carisma i poc se’l veu de líder amb idees noves, si més no, solament té una paraula a la boca sense cap mena de camí per portar-la a terme, em refereixo al cap d’ERC l’Oriol i la paraula independència que, amb un enaltiment de renovació e introduir persones que tinguin alguna rellevància de gestió demostrada i bona, ens vol ficar al histriònic del professor Terricabres de Girona que, de escoltar-lo per estes tertúlies de radio a tot hora d’aquest petit país, quant l’han calat els que el contractaven se l’han tret de sobre tots a la vegada, ves per on ara ressorgeix per representar-nos a Europa. I quins collons te la cosa.

Salut.

OPCIONS

9 de Octubre, 2013

En la vida tot son opcions, i sé bé el que em dic. A propòsit del informe “pisa” respecte de les persones grans en que pel que pareix i ens diuen, en aquest país som uns burrets de cura, quasi uns indocumentats, resultat de un anàlisi fet, com quasi tots, en forma i manera anònima, sempre fet per institucions de pressió i opinió que en treuen un profit segons els resultats i que a la vegada els fan anar segons els convé pels seus interessos, o sigui un altre engany dels que estem abocats a patir els que no som influents i solament estem al que ens diuen i ens volen fer creure i veure.

D’exemples a esta introducció en tinc molts, donat que ja tinc una edat en que m’ha donat un recorregut per viure situacions per explicar, en diré la primera, respecte de les opcions, no tot el que et passa per davant en la vida ho tries amb encert, això si, solament ho pots valorar desprès de passat un temps, m’explico. Allà a la segona mitat de la dècada dels 70, desprès de mort el dictador i quant els “espavilats” començaven amb el tema dels partits, sindicats, etc. jo era un jove amb possibilitats en aquells moments, un dia se’m va apropar un dels il·luminats del poble i em va dir si podria assistir a una reunió a les tantes de la nit en un local del que llavors en deien “parroquial” o sigui del clero, vaig assentir donat el personatge que m’ho demanava al que li tenia certa empatia; arribada l’hora em vaig presentar al lloc de la cita, recoi, tot eren personatges de certa “nomenada” del poble i solament de joves vint-tanyés n’érem dos, justament els que donades les circumstàncies familiars estàvem al càrrec del negoci de la nostra casa, i que en aquells moments els negocis que teníem anaven molt i molt bé. Doncs el motiu de la reunió esmentada fou que, estaven “construint” i “re-modelant” poble a poble de Catalunya un partit polític que estava amb tota seguretat a manar i dirigir el país en els propers temps, se’ns digué. Jo la veritat, allò em va venir gran, fins i tot amb cert neguit pel que ens varen explicar que ens venia a sobre a la societat, lògicament vaig defugir i sortir-me’n amb l’excusa de que l’empresa m’ocupava tot el temps i no en disposava per fer política. Fou la OPCIÒ que vaig escollir, i que a dia d’avui crec que no va ser del tot encertada pels meus interessos personals, i dic el perquè. En aquells moments un dels personatges que organitzaren la reunió, era del poble veí cap de comarca, davant la meva negativa, tot i sortint del local, acabada la reunió, em passa el braç per l’espatlla i quasi a toc d’orella em diu: crec que t’equivoques de ple, els que ens “col·loquem primers” serem els que tallarem el bacallà i se’ns acabarà el patiment per tenir que buscar-nos la vida, tot ens vindrà donat i damunt com nosaltres voldrem. Tot i les meves creences i manera de ser i pensar que he demostrat en l’esdevenir de la meva vida, com vaig veure tanta falsedat, vaig reafirmar-me amb la negativa, i ara ve l’aclariment del perquè crec avui dia que em vaig equivocar, el personatge en qüestió s’ha passat des de llavors tot el temps i sempre, vivint de la política (alcalde, diputat al Parlament de Catalunya, senador a Madrid i molts, molts càrrecs colaterals que en diríem, president d’aquí, d’allà i de mes enllà) lo que es diu un “vividor de la política”, i ara ve lo de debò, en el seu currículum i quant li preguntaven pel seu bagatge i formació, tot el que deia per aval i coneixements fou: “jo vinc del mon del comerç”. I es que era així, no havia res més que planta, d’això si que en tenia, va passar de vaquers i camisa a, vestit i corbata, cotxes oficials, bitllets d’avió i tren en primera i lo que en dic jo un “si senyor, mani vostè”, d’avui a demà. La veritat es que el pelatge que se li va fer en poc temps va ser un canvi com de la nit al dia. Un dia dels que jo feia inconscientment de turba celebrant una de les tantes eleccions en un bar significatiu del seu poble, es va apropar i em va dir: “si haguessis volgut tu també en series protagonista”. No tinc cap penediment fou la meva OPCIÒ.

Avui de personatges “espavilats” e interessats no entenc com la gent no els veu, ficaré un exemple paradigmàtic, el jovenelo del Rivera de Cs’, aquest noi creieu que pensa i està convençut del que diu, vos ben asseguro que d’això res de res, i m’ho va confirmar una persona que en el seu moment va estar proper a ell a la Uni. i que no puc dir el seu nom, no fora que li vinguessin mal dades. El Rivera, es va trobar com se sol dir, en el lloc just en el moment més propici, quasi com una aposta de joves, es va dir a ell mateix, jo també puc, vaig a intentar entrar en aquest mon dels polítics per una porta transversal que ningú, exceptuant una noia nomenada “chicholina” a Italia ha intentat aquí, es va fer uns cartells i una promoció de la seva persona en pilota picada, i patapum, donada la mancança de valors i validesa dels governants que tenim es va “colar” com aquell que no vol al Parlament, i es que no li va caler trepitjar el país, en fer l’espectacle al seu poble (Barcelona) ja en va tenir prou, la capital dona para i per tots, i el noi es va trobar com si res al Parlament, i clar si volia seguir i seguir tenia que portar un discurs “diferent” a tots, se’l va inventar, en contra de tots i a favor de res, lo que es diu estar al llimbs. Avui, amb la decadència manifesta del mon dels polítics, el jovenelo aquest, ajudat de un “bufo”, com tenien els reis abans, anomenat amb un sinònim del que fa, un tal Cañas, resulta que te unes perspectives de vot de punyetes, la voluntat està clar que la dirà el poble, però els errors i malalties també poden ser col·lectives, d’exemples el mon està ple, ratificar el diagnòstic estarà en les properes eleccions. Ha estat la seva opció i pareix que de moment li va molt bé, entre seguir en el mon de la judicatura pel que es va formar o, ni que sigui sense cap ideari u filosofia politiquejar, lo que jo en dic medrar, va triar la segona i molt be que ho fa i li va.

Retornant al principi, les opcions de les persones que segons l’informe “pisa” no tenen suficient formació, no ha estat culpa de ells, la culpa ha estat d’aquests POLITICUATRES de tres al quart que ens han i estan manant, falsejant i omplint-se les butxaques en desmesura, sense cap bagatge ni formació, que no els han permès ni donat la OPCIÒ de poder triar, donant-los una ensenyança normal i digna, sense voler adoctrinar abans que ensenyar, ajudant i fomentant no excloent promogut, promulgat i realitzat pels governants privilegiats. Solament cal veure la “jubilació anticipada” del Sr. Benach, que amb els seus “coneixements” el varen col·locar ni mes ni menys que de President del Parlament de Catalunya, o de l’altre el Montilla amb l’e.g.b. i que fou ni mes ni menys que President de la Generalitat, poden aquests Srs. promulgar i difondre cultura si ells son els primers que NO EN TENEN, però, no per això vol dir que els President de 21 anys de poder i els il·lustrats “pares de la Constituciòn” foren millors, les conseqüències les patim avui dia, i els esdeveniments actuals judicialitzats ens donen una mostra de, en quines mans tenim i em donat el comandament, vàrem començar amb Roldàn, el germà de Guerra i Mario Conde, però lo que hi ha en l’actualitat (Millet, Montull, Urdangarín, Bàrcenas, Mallorca, País Valencià, Andalusia, etc.) ajudat per, desnonar al poble i ajudar incondicionalment als bancs. Dona la sensació que tot si val, tot, tot, fa desencís, fa por. Lo pitjor es que els que estan avui governant ni en saben ni en volen saber, solament es discuteixen pels mitjans i, el poble pateix, sofreix, aguanta, se li retalla tot lo que es d’ajut social, ja en son quasi 6 milions d’aturats i s’ha estandarditzat l’ajut de 426 € mensuals, i a sobre em de donar gràcies quant es aconsegueix un sou de 700 € al mes per treballar i moltes vegades amb titulació superior.

Una anècdota, l’any 1977 havia un subjecte nomenat Mariano Sánchez-Covisa dirigent de una agrupació franco-fascista extrema que es deia Guerrilleros de Cristo Rey, i, en una entrevista a la revista d’aquells moments Gaceta Ilustrada, referint-se als esdeveniments d’obertura i canvis a la democràcia li varen fer una pregunta de: “Vd. ¿cómo pararia todos los acontecimientos que se están produciendo de cambio?”, la resposta fou, APLICANDO LA LEY….., els sona esta frase?.

Solució?, els pagesos al camp quant el problema de l’herba es greu solament tenen per atacar-la una acció, arruixar amb “gramoxone”. Por ser que un poquet d’aquest insecticida faci falta al mon dels polítics, oi?

O seguim deixant que se’ns en fotin.

Salut,

La mare dels ous

26 de Septiembre, 2013

Ens volen confondre, diuen que no tots son iguals, em refereixo als polítics, no son iguals en la forma però, en el fons no es que siguin iguals es que son clonats, tots son idèntics. En el “debat de política general del Parlament de Catalunya” que va començar ahir dia 25 d’octubre, ha tingut en el dia d’avui les respostes al discurs fet pel President Mas, doncs be, estava jo escoltant amb molta atenció el baveig d’en Junqueras i després el mediocre discurs del pobre Navarro que no se com s’aguanta dintre del descompost PSC, i que li ha retret al Sr. Mas el que hagi col·laborat amb el Govern d’en Rajoy en aprovar i mantenir la “Llei de Reforma Laboral”, però, lo bo i de pena ha estat el contingut de la rèplica del President Mas al respecte, que en una proposta d’aposta n’Mas li diu a Navarro que:

Si en unes properes eleccions d’Espanya el PSOE guanya les eleccions, està segur de que no tocarà ni modificarà l’esmentada Llei de Reforma Laboral, que ja els està be a tots, i en un enaltiment de la mateixa, ha ficat un exemple, penso jo que absolutament desatinat, desafortunat i penós, dient que l’any 2009 en que encara no havia esta Llei, la destrucció de llocs de treball fou la més alta que en els anys precedents i de desprès, descontextualitzant torticerament els motius del perquè? les empreses varen decidir reduir costos a costelles dels treballadors. O sigui que el President Mas, justifica i està totalment d’acord amb la Llei de Reforma Laboral promulgada pel PP, una llei que està demostrat que única i exclusivament ha servit per empobrir als treballadors, posant i portant a molts dels acomiadats a la més pura misèria amb les rebaixes del cost dels acomiadaments indiscriminats, i deixant que lliurement es facin contractes que quasi es pot dir que, les persones canvien treball per menjar, amb una precarietat absoluta. Ho puc dir en ple coneixement de causa donat que a part de la formació que tinc d’advocat, he participat personalment i directament com a representant sindical de 47 treballadors en un e.r.o., en el que l’única finalitat dels acomiadaments fou “netejar” l’empresa de costos laborals per poder vendre-se-la a una altra empresa de fora de Catalunya, deixant els treballadors la majoria amb més de 30 anys d’antiguitat “penjats”, amb el vist i plau de la Conselleria de Treball i Finances que encapçala un Sr. (Mas-Colell) amb una fama de “il·lustre i gran economista”, i que no sap el que en pensen d’ell els 47 treballadors acomiadats,  un 80% d’aquests quedaran proscrits pel treball de per vida donada la seva edat que ultrapassa els 50 anys. (tinc pendent una exposició llarga i extensa al respecte que serà per sucar-hi pa), i si d’això en diuen demagògia per no tenir la solució jo els diria que la solució estava en tots els milers de milions d’euros que han tirat a la brossa per “rescatar als bancs”, així de senzill i de clar. Tornant a lo que el Sr. Mas li respon al Navarro, en la segona part de l’aposta li digué que, de lo que n’estava segur que si canviarien si arribaven al poder seria la famosa Llei Wert d’ensenyança, donat que no era satisfactòria per cap partit de l’oposició i s’avien confabulat tots junts per canviar-la en quant per vots al Parlamento de la Nación fora possible.

I aquí està “la mare dels ous”, tant que s’omplin la boca de preguntar al poble perquè decideixi, jo els dic, si pregunteu al poble que prefereixen, a) si tenir sous decents i condicions laborals com a persones i no com a animals de treball com ens ha fet la Llei de Reforma Laboral ò, b) tenir una Llei d’ensenyança que discuteix si es parla català en un 40% i castellà en un 60% o viceversa.

Tinguin per segur Srs. Polítics TOTS, que la resposta seria clarament per la “a”, jo soc com molta població actual en edat mitjana, criat en l’ensenyança del cantar el “cara al sol” abans d’entrar a classe tots formats, i dels cops de regle a la mà amb els dits ajuntats, tot i aixó ELS MESTRES I REPRESORS NO VAREN ACONSEGUIR EL QUE NO PARLESSIM CATALÀ, paradoxalment on si que ens trobàvem estranys els de poble era quant anàvem a la capital, i allí si que la majoria era de parla castellana majoritàriament, no sé on devien estar tots els “progres” que varen sortir a principis dels vuitanta desprès de la mort del dictador i que ara diuen ser tots descendents directes dels lluitadors de la resistència de Barcelona l’any 1714, imposant-nos la dictadura dels “doncs i ara”, fent-nos sentir malament de la nostra parla tramesa de *iaios a nets. Lo que ens ha fet dignes, amb ganes de viure i anar endavant, ha estat el que l’únic que em gaudit es de treball i progrés continuat, i ara tot el que em treballat i fet les generacions del 50 i 60 vostès tenen la obligació de com a mínim administrar-ho bé i conservar-ho, i per favor si no ho saben fer vagi-se’n cap a casa, sigueu dignes, no ens arruïneu l’espera del traspàs amb dignitat. Avui per avui TOTS ELS POLÍTICS SOU IGUALS.

*iaio = avi, pels de la capital.

Salut.

Carta al ministre Gallardón.

11 de Septiembre, 2013

Me dirijo a ti porque justo en el día de hoy muy señalado y feliz para la mayoría de catalanes, vas tú y desde una de las radios mediáticas del país te lanzas como un kamikaze y buscando desautorizarnos en nuestros deseos te escudas en la famosa “constitución” española y encima añades que fuimos los catalanes los que la votamos en su momento en un porcentaje mayoritario, pues bien es hora de que te lo aclare de una vez, puesto que tú en política social eres y ya tienes demostrado que eres un lerdo, te diré:

Yo soy uno de los que en el año 1978 con mis 20 años de inocencia dado lo vivido e instruido en los colegios públicos del momento y que te puedo demostrar, como tu bien sabes puesto que somos de edades parejas, en todo mi bachillerato en ningún libro vi, ni me enseñaron alguna referencia de lo que era y suponía “una constitución” para un país, y fui como la mayoría a votar, y ¿qué íbamos a votar?, pues según los colocados del momento votaríamos una especie de panfleto que habían pactado en Madrid,  que para no volver a matarnos entre nosotros era conveniente que votáramos, y además lo hiciéramos con el SI, de lo contrario Utrera Molina y sus compinches volverían cual “franquito” el conquistador a coger los fusiles y enviarnos a la “brunete” para ponernos en cintura; tan es así y tantas ansias tenían de volver a reprimirnos y subyugarnos que los de tu partido, o sea los herederos puros del ideario “franquista” como tu suegro, tu padre, el ínclito Fraga y todos sus correligionarios abogaron e hicieron propaganda negativa puesto que deseaban que saliera el NO, y así tener el motivo para volver a las andadas y promover un segundo 18 de julio.

En mi pueblo todos los mayores estaban “cagaditos” por si salía el NO, por lo que muy a su pesar nos rogaban a los jóvenes que lo más conveniente, que no lo mejor, era votar SI, ganar tiempo y más adelante ya se vería. Lo malo del tema es que algunos de los famosos “padres” de este panfleto llamado “constitución” que se suponía y siempre se les ha supuesto que estaban por velar y favorecer a las minorías resulta que, o eran unos perfectos incompetentes, o unos tramposos que nos engañaron vilmente, como se ha demostrado en el transcurrir del tiempo y que encima aún hoy se les premia y “agradece” los servicios prestados, sus intereses eran personales y solo estaban al servicio de sus incipientes partidos por un plazo corto-medio, o sea deplorable.

Por lo que te pido ministro Gallardón, que seas más humilde y comedido, no impongas tu voluntad en aras a “panfletos” obsoletos y anacrónicos y cuidado con la arrogancia de las mayorías, no hace tanto los del otro partido tenían el país en sus manos sin conocimientos ni experiencia con 202 mandadores en el parlamento español (así nos va ahora), no sea que las tornas sean de un flujo de retorno que multiplique sus efectos en contra de los desaguisados que estáis haciendo en contra del pueblo, estafándonos y reprimiéndonos amparados por “la legalidad”, como el panfleto que esgrimís tu y tu partido el PP enarbolando vuestra mayoría absoluta.

Salut.

Falta un dia para arribar “al dia”

10 de Septiembre, 2013

El dia abans del dia desprès, pel que pareix per demà 11 de setembre se’n prepara una de “sonada” es l’assumpte de la via catalana, lo primer que es deuria de saber i principalment para que n’Mas no es torni a equivocar, es si tots els que hi aniran saben o tenen idea del perquè? o el motiu de la mateixa, i molt em pareix que la immensa majoria no té ni la mes punyetera idea del perquè? d’aquesta crida i esdeveniment. Serà com un dels reptes que es marquen com a fita per aconseguir, fins i tot alguns programes sensacionalistes de TV que busquen lo “nunca visto”, i de resultes els participants passen un dia de festa i disbauxa en multitud que els servirà també per fer relacions socials i noves coneixences, o sigui com si fora un dia a PortAventura però sense pagar, els calers ja els fica qui els te i que ens els ha recollit previament via impostos prèviament.

Servirà para res?, jo humilment crec que no, bueno no per nosaltres, pels polítics i els que estan a l’olla si que els valdrà, a ells els serveis perquè entre els grups que conformen, es ressituen en el ranking com si d’una cursa de poder es tractés. Sempre son els mateixos reubicats ens diferents llocs, però les cares sempre, sempre son les mateixes i que es passen el testimoni de uns als altres dintre de les famoses famílies que conformen esta nostra societat. No els interessen els canvis, i una prova irrefutable es que no volen ni faran una nova llei electoral, tot i que quant els van mal dades s’omplen la boca en reivindicar-ho però solament als que els hi va malament, i, una esperança e il·lusió meva que resoldria no tots però si molts problemes d’absorció absoluta de poder com serien les llistes obertes a les eleccions, això si sense cap condicionant. El problema que veuen es que es colaria massa gent amb ideals nobles i democràtics i al poder establert no els convé ni ho volen, ara ens tenen agafats a tots per les parts més nobles estirant lo just perquè no cridem, però, si perquè ens queixem en boca petita per por a perdre lo “poquet” que ens deixen, es el lema de “apreta però no ofeguis”.

Els que pensen que la consulta no es farà van equivocats, EL PACTE ja el tenen fet, la correcció a l’errada d’en Mas el 12 de setembre de 2012 està pactada, redactada i signada, no crec que m’equivoqui quant penso i publico a dia d’avui que es farà la consulta i no servirà només que per certificar l’enterrament per unes quantes dècades de les pretensions d’independència de Catalunya. A dia d’avui i donades les correlacions de forces tant a un costat com a l’altre, em donen a raonar la impossibilitat mes absoluta para que Catalunya s’independitzi d’Espanya. Si no vegeu amb molta cura i atenció les tres contradiccions del President en aquests últims dies, jo els he mirat, llegit, estudiat i contraposat amb molta atenció i cura moltes vegades, i diu el que diu i vol dir sense dir, i es que: “el President es va equivocar, i em de fer lo possible e impossible per retornar a la situació de sempre, al menys ens haurà servit per guanyar un nou model de financiaciò”, esta serà la reflexió final per ressituar els sentiments i guardar els que tinguin un tò independentista al calaix para el record.

Fins i tot els que volen parèixer que ho son, son tant tramposos que ho difuminen per no donar ni tants sols a entreveure els seus pensaments i criteris que no son d’independència precisament. Es veu molt be a les tertúlies de ràdio i Tv catalanes tots donen coba i peixet a lo que el poble “pareix” que clama, però en el moment que han de ficar basa i expressar amb claredat si fora bo o no el tenir una Catalunya independent, les excuses, observacions negatives i obstacles a salvar segons diuen ells son massa grans pels moments tant convulsos que estem vivint, ahir fins i tot el director del diari LV es va prendre la llicència de dir que tres anys per fer una consulta li pareixia massa ràpid, que es tenia que anar en més prudència i espai.

La pregunta que em vaig fer fou, no has estat sempre favorable a la independència de Catalunya?, doncs, perquè no t’apuntes a esta manifestació que pareix serà multitudinària?. A la primera incògnita la resposta sempre es hi ha estat afirmativa, però, a la segona pensant un poc m’han començat a entrar uns escalfreds que m’han fet prendre la decisió mes bona per la meva salut mental i acord amb els meus sentiments, el raonament es molt senzill, i més donada la meva experiència vers el tracte viscut amb polítics i algun amb molt de poder i mando, a part, de l’anàlisi que em faig del que llegeixo i escolto dia a dia, conclusió com puc donar crèdit a qui no m’ha aclarit ni m’aclareix lo del Millet i Montull, lo del fill d’en Pujol, lo del cas Pallerols amb el Duràn fins i tot traient pit, i donant pàbul a la Sra. histriònica del “usted no sable con quién està hablando” la Rahola, que es permet donar classes de política d’entesa per ràdios i televisions. Sense explicar ara (algún dia ho explicarè) l’actuaciò de un Conseller en vers una Instituciò catalana centenària que donà feina en el seu moment a mes de 6.000 persones en l’àmbit de la sanitat, que n’ha fet i on ha anat a parar?.

La veritat si anés a la cadena de la via catalana, corria el perill de tenir un atac de fetge, i la veritat no estic per patir aquests sofriments inútils.

El més greu pera mi es que quant penso que ens veiem abocats a quedar-nos com estem, manats i gobernats pels d’allende l’Ebre, m’agafa urticaria, escalfrets i por, molta por.

¡ POBRA TERRETA MEVA, ESTIMADA CATALUNYA, PER QUINES MANS ET TENS QUE VEURE GOBERNADA!

Salut.

PERIODISTAS, ¿COMUNICADORES?.

18 de Julio, 2013

Sin habernos dado cuenta la clase “periodista” ha creado una especie de gurús de la profesión que les sirve para, exactamente hacer lo que critican duramente a las instituciones de gobierno, como es insacularse entre ellos pero con el beneplácito del gurú jefe, solo entra en el club quien el gurú decide, que uno sea más o menos válido no es cuestión. Y digo esto a propósito de las tertulias que montan tanto en radio (básicamente) como en las TV, con unos “colaboradores” raros donde los haya, personajes que cuando vivían de escribir en los periódicos se esmeraban en hacer artículos que, aunque tenían su lógica tendencia, buscaban contar los acontecimientos con la mayor objetividad posible. Ahora lo de la objetividad brilla por su ausencia, o lo que es peor no la conocen. La preocupación máxima, dados los graves acontecimientos político-sociales que estamos padeciendo, no es poner en evidencia la crisis evidente del sistema y quién lo mantiene, sino que, dicen lo que ha dicho porque, se ha enterado de que lo ha comentado el amigo íntimo del Juez tal o cual, pero que, claro será de difícil creencia pública dado que las pruebas no son según el Juez y el amigo del Fiscal suficientemente consistentes como para enjuiciar a nadie, porque sí que todo es cierto pero de una certeza relativa dada la contradicción manifestada en sus declaraciones la persona menos indicada para denunciar hechos en los que está incursa por cometer un presunto delito. Han entendido nada de lo expuesto en cursiva, si dicen que si es que son, o periodistas o bien fenómenos. Ahora bien el meterse con los periodistas es peligroso puesto que se revuelven rápidamente con lo de “matar al mensajero”, arrogándose la potestad y creencia de que ellos son los notarios de lo que pasa, cuando esta atribución es una falacia como un campo de fútbol. Cuantas más tertulias veo, leo y/o escucho, más “ilustrado” me encuentro, el que no defiende a ultranza lo indefendible y evidente, el contrario se muestra  crítico y contrario a lo establecido, pero ni haciendo la media entre ambos se aclara nada. Es como si los que no tenemos el poder que proporciona un altavoz como la radio o la TV, no contáramos para nada, y lo que es peor se nos atribuyen unos criterios que dan por ciertos en base a unas supuestas “encuestas” y a lo que presuntamente escuchan en la calle, en su calle o en su barrio, y que como “supuestos” grandes opinadores y pensadores vociferan a su personal criterio en sus medios. Pero ninguno hace el debido énfasis ni propone clara y concisamente lo que supondría el “arreglo” de tanto despropósito en la gobernanza de un país, si uno resbala un poquito, ya se ha encargado el gurú de turno de haberle puesto “su contrario” al lado para rebatirlo inmediatamente, a esto ellos le llaman pluralidad de pareceres, y yo le digo a esto que, es el sigamos como hasta ahora que si cambia igual perdemos una sábana y no nos conviene. Solo una observación que personalmente por mi profesión actual tengo contrastada, hasta el ladrón pillado infraganti tiene su perfecta coartada y justificación en la comisión del delito. Por eso es muy difícil solucionar problemas enquistados, el pretendido cambio tiene que ser estructural en todo tanto lo político como lo social, cosa absolutamente imposible por cuanto el político manda y ordena sobre lo social a su interés, con lo que en toda lógica nunca dejará que sus intereses se “desordenen”. Una pequeña observación ¿Cómo puede ser que haya individuos como por ejemplo un tal Pujalte? que estén metidos en el Parlamento desde que yo hice la mili. Esto es inconcebible. ¿Qué nos aportan este tipo de individuos a la sociedad?, u otra, ¿saben que Bárcenas? A parte de los trapicheos monetarios siempre ha estado sentado en el Parlamento, ¿qué coño hacía allí?, en resumen es todo tan demencial y fuera de lugar que da pereza hablar de ello.

Sólo quisiera terminar con una petición a estos opinadores e ilustres periodistas actuales: POR FAVOR PIDAN LISTAS ABIERTAS PARA LAS ELECCIONES, sin más limitación que tener el DNI vigente y actualizado, no me sean demagogos y conniventes con lo establecido, se convertirán en cómplices y no en notarios de la realidad actual, déjense de “presuntamente” y sean valientes.

Salut.

On anem?, On estem?

28 de Junio, 2013

Ens estan fent viure un moments molt dolents en esta curta vida que tots tenim, la famosa globalització que els poderosos han provocat amb els avanços incontrolats de les noves tecnologies, ara ens estan fent pagar als dèbils les seves conseqüències, el problema rau en aquest descontrol que tots els que manen han tingut en vers els canvis, però, incomprensiblement ells son sempre els mateixos, insaculant-se des de dintre dels grupuscles anomenats partits que dominen entre dos o tres persones. Conseqüència, doncs lo més previsible es que com han perdut el domini, i una mostra la tenim en que sobtadament han errat en els càlculs previs dels resultats de les eleccions, perquè a l’individu ja no l’indueixen en massa, si no que individualment, em aprés a significar-nos no pel que voldríem al conjunt de la societat, si no pel que volem individualment. Em aprés a corregir-nos nosaltres mateixos, i es clar, quant anem a fer, com deia La Trinca, l’acte privat més important després del primer que es el del llit, com es votar, en un moment de reflexió intima utilitzem la lògica individual que mai es correspon amb la dels “garifaltes” que estan en el poder, d’aquí venen lo que ells en diuen que: uns es cremen, els altres baixen i els de més enllà pugen; en definitiva buscant sempre una justificació per ells mateixos, però quasi mai reconeixent que es l’hora de retirar-se o jubilar-se per algun o alguns.

Tan es així que tot i veient el desgavell social que patim actualment, els canvis que ens fan i proposen, sempre passen pel que em de fer segons ells, però mai per fer canvis que els pugés suposar modificacions a les seves estructures, com molt bé podria ser i no em cansaré sempre que tingui l’ocasió de demanar que d’una vegada les llistes dels candidats a les eleccions siguin OBERTES, lliures de cap mínim encorsetament a partits o grups polítics, llavors al menys tindran una legitimitat que esgrimir amb tota rotunditat. Es clar que si fora així d’aquesta manera no podrien existir casos “Millet” o “Bárcenas”, o sigui xoriços mitjancers que es el que son, i això voldria dir que no tindrien sobre-sous i pagues extra els que dominen el cotarro.

Des que de vailet anava per aquell el “meu poble” d’infància ja fa més de 50 anys, i en que un mestre de llavors que es deia Don Antonio Pacheco que, odiava el sentir parlar en català ni tant sols pel carrer als nens, i que el que veia pel poble després de les 6 de la tarda si l’agafava, a part de estirar-li les orelles i un parell de carxots (que en dèiem), l’endemà li tocaven dos cops de regle a la mà; i el que ara dic ho puc jurar, una vegada en un dia d’hivern li va donar unes hosties a un company de classe que devia tenir uns 12 o 13 anys, que, fins i tot li va trencar un braç, la llàstima es que quant va venir el seu pare al cap de uns dies (estava treballant de temporer fora del poble) a fer-li “una salutació al respecte”, el varen frenar entre dos mestres i l’agüacil de llavors, m’hagués agradat veure’l retorçar-se de dolor a Don Antonio de les hosties que li hagués propinat el pare del noi.

He explicat l’anècdota perquè a mi ni als companys dels que he mantingut algun tipus de relació des de llavors, no ens va marcar especialment per fer-nos del règim, tot i fer-nos cantar el “cara al sol”, si més no el que personalment em va fer sortir de dintre meu, fou una estima molt profunda per lo que sentia meu, la meva parla, la meva terreta, les meves arrels del meu poble a la vora del riu Ebre, tant a la vora que en aquells temps vaig “patir” riuades que arribaven a la tercera escala d’entrada a l’església que està al mig del poble.

Tornem a l’avui, en aquests moments estan revolucionats a la capital del meu petit país els garifaltes agafats a les poltrones dels poders (polític i mediàtics) en voler que tots com a corders els fem el camí per una Catalunya independent, lo que es bo i concorda amb els meus sentiments més profunds però, començo a pensar en l’envoltori del canvi, i de repent, el cap comença a enviar-me notes per pensar:

  • Mateixos polítics?
  • Mateixa manera de fer com fins ara?
  • Mateixes cares públiques des fa 30 anys?

I de manera immediata trec la conclusió que es concorda amb aquella dita que tenim i que diu: “més val puta coneguda que, honrada per conèixer”.

Parlen del rodet de la majoria absoluta de Madrid, però es que no s’adonen del rodet que fan aquí?, per tenir esta classe de “democràcia” en que el número més gran es menja literalment a mes baix per la força del poder i dels mitjans que domina, esta democràcia no va amb mi. Els que manen tindrien que tenir molt clar que: una llei promulgada serà tot lo legal que vulguin, però, no vol dir que esta pretesa legalitat sigui justa i equànime, com deu de ser.

Salut.