Archivo de la categoría "General"

Mal camì….

Miércoles, 30 de Mayo de 2012

On em arribat, tot es tracta de quantitats, ja no tes res a veure el com, el perquè, ni res intrínsec per donar el valor corresponent a les coses, anirem pel assumpte del magnat americà Adelson, millor nomenat  per mi “Mal-Son”, sense tenir en compte cap mena de detall, solament dient la valoració de les seves intencions  en milers, o milions, o milers de milions, ja te un dret a crèdit concedit ni mes ni menys que pels Governs que em votat. No es te absolutament en compte el tipus de societat que ens em forjat pel devenir dels temps, sempre ens em manifestat per ser un poble amb seny i quant ha estat menestèr i oportú rauxa. Ara, resulta que volen convertir el rovell de l’ou de Catalunya amb el que en els anys 60 en deien sexe, gàngsters i joc&joc, en resum un I + D de collons, un es jau a una cadira amb els seus estalvis uns sobres de moneda, altres de guanys ràpids, els demès perquè si, i ala: “todo al rojo”, a veure si sona la flauta. Llavors, per la porta del darrera dels casinos, sortiran unes saques immenses i carregades de bitllets cap algun banc (Bankia no he!) i d’allà quatre transferències i els diners ja estaran a bon recaudo en un nomenat “paradís fiscal”. I els treballs carregats de I + D com son: fer els llits de les habitacions, l’impia els lavabos, fregar el terra, tirar cartes en una taula, fer rodar una boleta de ferro en una ruleta, oferir un rato de cony lliure a tant “el polvo” (dona igual si per davant o pel darrera), i lo pitjor, dintre del recinte cap persona sense el seu lloc, els desajustats estaran “retirats a la perifèria”, sense possibilitat de interferir en tanta disbauxa.

Disculpeu els que esteu a favor, però el meu iaio m’explicava un altra manera de veure i sentir a casa nostra, jo no vull esta Catalunya per viure.

Com tampoc vull estar ni viure a un país en que no es te gens en compte al poble, els governants estan amb el pensament ficat única i exclusivament en els diners, que si em de reduir el deute públic, que si em de retallar en bens socials, que si em de reduir la despesa en salaris d’empleats públics, etc., si vos doneu tot es “extreure” de lo públic, o sigui del poble, i doncs per qui es governa?, per quatre lladregots rics com a porcs, sense escrúpols de deixar a famílies sense possibles al carrer, quant ells mitjançant els seus mecanismes de poder estan robant lo que no està escrit. Des quant s’ha vist que els desfalcs i disbarats de pèrdues dels bancaires, no tinguin cap mena de coercibilitat, mes al contrari, avui he llegit que un alt lladregot “el director financer de Bancaja” cobrarà 13 M. d’euros quant plegui de treballar al banc. Això solament vol dir que se’n foten de tots nosaltres, dels paganos, del poble.

  • Treuen ni mes ni menys que 20 M. d’€uros del poble per tapar les males praxis de il·lustres banquers com Rato (vaja pardal aquest), Fdez. Ordoñez i cia. i “salvar” Bankia.
  • No es demana cap mena de responsabilitat penal per aquests fets.
  • Fins i tot el “jefe” de la judicatura, se’n va a Marbella amb calers públics i diu que ell no te que donar explicacions a ningú i no dimitirà, fins i tot quant els seus mateixos companys li demanen que marxi.
  • El BCE li nega el pa i la sal, al President Rajoy (otro que tal) i aquest fins i tot treu pit, desprès criticava al Zapatero perquè no va voler reconèixer la crisi.
  • El ministre de defensa Margallo, diu que xiular l’himne fa pujar la prima de risc del interès dels diners (xuplat aquesta).
  • A Síria es segueix matant com mai, a saco, nens, vells, vailets, tot si val; i Europa mira cap un altre costat. (no hi ha petroli).
  • I cada dia mes desnonaments, mes atur i mes gent patint la crisi. I Botin perdonat pel poder, quant ha estat enganxat per frau de diners en un compte a Suïssa.

Hostis tu, mira que estem fotuts de veritat, però encara sembla que es insuficient perquè ens revelem en massa. Quant s’acabarà tot aquest merdè? Qui lo sa?, sempre s’ha dit que perquè una cosa s’arregli, primer te que estar ben fotuda, molt fotuda, quasi al límit i crec que estem arribant a tocar el fons.

I tant senzill que seria, eliminant tot el diner que no existeix en moneda, no em canso de dir-ho, vos imagineu que un ricatxo de veritat, dels que no saben els mils de milions de diners que tenen, fora a buscar una tomata per menjar i no trobés a ningú que li vulgues vendre?, com s’ho faria per apagar la gana?, es menjaria els bitllets?, i si als restaurants de luxe, i no tant luxe, per cada Kg. de menjar que tiressin a les escombraries, se li fes pagar exactament al preu que el va comprar?. O sigui tant i tant de pensar amb el petroli, i la clau de volta està en la “gasolina” humana, en el menjar. La moraleja que vull extraure es que, es hora de començar de nou, com els troglodites que lluitaven per l’únic a lo que li donaven valor, pel menjar, i així anar construint una societat del benestar, tenint com a privilegi del cel, tots els avanços que fins ara em segut capaços de descobrir. Fa 80 anys l’aspirina a part de tenir mal gust era molt difícil de aconseguir ni pagant, avui una aspirina, a part de ser fins i tot bona de gust, quasi la pots demanar com si d’almoina es tractés pel carrer, segur que una de cada dos persones en porten una a la butxaca.

Em de acabar amb esta societat monetària i em de tornar a la societat de consumir el que necessitem, i els gustos per quant es pugui, i no per mimetisme dels que ens envolten. Si a un nen en compte de portar-lo als “cavallets” de la fira, el portes a passejar per algun paratge, el problema de “jo vull pujar mes” amb plos quedarà estalviat.  

Ho rectifiquem el camí o anem malament.

Salut.

 

Em varen enganyar.

Lunes, 12 de Marzo de 2012

Quant era un vailet em deien, “treballa fort per ser un home de be i per guanyar-te la vida”, desprès de cinquanta anys d’aquest consell em dono compte que la intenció era bona però, la realitat es que fou una mentida inconscient. Jo vinc d’aquella generació que amb 14 anys ja em llevava a les 7 i mitja del mati per anar a la fàbrica i acabar la jornada a les 8 de la nit, deixant 2 hores per dinar, això de dilluns a divendres, i els dissabtes  de 8 del mati a les 5 de la tarda, aquelles tres hores de menys de dissabte tenien un “sabor” mes gran i saborós que un cap de setmana amb pont d’avui en dia. Per sort varem anar avançant, primer reduint la jornada dels dissabtes a la 1 del mixt dia, i poc desprès a la famosa “setmana anglesa” que era fer festa els dos dies dissabte i diumenge, varen ser uns anys de treballar per viure pareixia que érem europeus sense ser-ho, no com ara que pareix que es vol que “visquem per treballar”, a lo que jo li dic “treballar per enriquir mes al ric”.

Ara surten a la palestra els il·lustres empresaris “gloriosos i triomfadors” en ficaré dos exemples de mostra. Primer el “pardal” dels supermercats `mercadona´; diu aquest subjecte que hem d’aprendre del xinesos, llevar-nos per treballar a les 6 del mati, i plegar de treballar a les 12 de la nit, de dilluns a diumenge, descansar quant el cos rebenti i et fiques malalt, això si, no mes de 24 hores, tot perquè “l’amo” pugui viure com un senyor amb vaixells, cotxassos, criats, cavalleries, i gustos mil; o sigui un retorn al medievo amb els Srs. feudals i la proballa. Ara tractaré d’il·lustrar qui es aquest subjecte i al final d’aquest relat, donaré a conèixer una experiència personal viscuda. Fa poc, el “pardal” aquest va obrir una gran superfície de venda a Tortosa, i un parell de dies desprès de la inauguració, pasaba jo per davant d’aquest macro local i em dic, vaig a entrar que ens falta arròs a casa, i ho puc jurar, vaig sortir sense arròs ni cap mena de producte existent dintre d’aquell niquelat i nou gran magatzem, la pregunta es i perquè?, doncs perquè solament tenen a la venda productes especulatius, no hi ha (salvant alguna excepció) cap mena de producte de qualitat, em vaig donar compte quant vaig anar a buscar l’arròs, i resulta que tot, tot, tot, el que tenien a la venda fou arròs de l’Asia, xinès principalment, tot i que ens trobem en una terra d’arròs (Baix Ebre-Montsià); vaig donar una mirada a tota la tenda, i em vaig adonar que tot eren productes de lo que en dèiem, marca: “mira però no t’hi fixes”, la majoria de països del tercer mon, si allí on treballen 20 hores al dia per 20 €uros al mes, però, es clar els “pardals” on van?, doncs on el menjar està barat i no els espanten amb pagar sous normals dels treballadors. Solament els trobaràs on hagi especulació, com tal mateix el dissabte 10/03 en un programa de TV va sortir un altre “pardal”, un tal Segurado, que sempre ha estat medrant i tocant el que no sona en àmbits de la patronal, i que quant un professor d’universitat va discrepar de les seves lloances de “patrono” i li va dir que el suspendria en un examen d’economia a la seva facultat, “el pardal” es va ficar com un boig al·legant que ell havia creat molts llocs de treball i n’avia pagat molts impostos, i jo li contestaria, faltaria mes que a sobre d’aprofitar-se de estar en la nostra societat, no pagués impostos, faltaria mes “pardal”.

Ara explicaré la meva anècdota personal de joventut reial com la vida mateixa i que em va (en aquell moment) mixt obrir els ulls, i es molt aclaridora de on? surten aquests personatges; resulta que al meu poble on jo vivia en aquell moment, i parlo de fa ni mes ni menys 43 ò 44 anys, vaig tenir l’ocasió u oportunitat (com es vulgui prendre) de escoltar una conversa privada a altes hores de la matinada entre dues persones, una del meu poble i l’altra de un Sr. de Madrid i que venia a dir poc mes o menys: “tiet, he anat a Tortosa al banc i m’han dit que no em poden deixar els dinerons, diuen que no tinc avals”.         R: “que dius fill?, que em dius?; mira ves-hi demà i a veure que et diuen, que jo els parlaré abans.

En la propera conversa que varen tenir, ni que dir que al “nen” ja li havien deixat els diners, i fins i tot ara es “queixava” de que li donaren mes dels que demanava, i a un interès de ministeri. Solament falta indicar els personatges, el nen era un industrial que en un temps rècord el seu negoci pujá com el “sidral” amb ascens continuat, i el “tiet”, qui era el tiet?, doncs era ni mes ni menys que “un ministre” d’en Franco. (no fa falta afegir comentaris).

Des de l’anècdota vaig començar a tindre una inquietud per esbrinar l’origen de les fortunes mes importants del meu territori i comarca, el resultat fou mol decebedor, tots, tots, tots, tots, sense excepció tenien prebendes del règim en vers a exclusives o monopolis de les coses mes inversemblants, i fico per exemple una que avui pot parèixer absurda i en aquells moments dels anys 50 i 60 fou l’inici d’una gran, gran, fortuna de la zona, la pregunta es, i com s’ho va fer?, senzillament tenint l’exclusiva “dels sacs” per emmagatzemar, si, si  llegiu be “els sacs”.  Ara ficant un poc d’imaginació penseu en una zona d’olives, garrofes, arròs, etc. que per traslladar el productede un lloc a un altre es necessitava ficar-lo en alguna mena d’envàs i que millor que en un sac, i resulta que si per tenir accés a aquest envàs  aquest l’has de anar a “llogar” a una sola i única persona en tota la província, el cálcul dels beneficis es molt senzill. Desprès escoltes o et diuen, veges que n’es intel·ligent “fulano” pels negocis, mira quants? de quartos ha fet………… Vaja engany.

 

Salut.

Els enemics. Jo també soc enemic!

Jueves, 23 de Febrero de 2012

S’ha de ser mal nascut, retorçut de cervell e inútil social, no ja per exercir de “policeman” amb uniforme i pistola al cinturó, com els “machos”, i ajudats d’una porra dissenyada per fer el màxim de dolor possible, però, sense deixar senyal; si estesin en un mon aïllats encara, però, que aquests subjectes hagin passat unes teòriques oposicions i formació en la nostra societat per sortir al carrer a “zumbar” d’hosties a tort i dret, siguin xavals de 15 anys, o persones que passegen pel carrer, grans, mitjans, petits, i no solament això, si no que quant els veus per la TV, se’ls veu gaudir donat canya amb la porra; i a sobre, el seu cap valencià, els arenga amb cops de puny sobre la taula, titllant a tot el que no porta uniforme d’enemic, ni mes ni menys. Jo solament puc pensar que aquests treballadors/es de la repressió estan sortint-se de mare, als que els formen se’ls anat la mà, i els ha deixat quasi com “autòmats” que únicament responen amb hostilitat als estímuls, no li trobo cap més explicació lògica. Es que aquests tipus no tenen pares, germans o fills fora “del cuerpo”?, els que en tinguin encara estan pitjor; quins fills es pot esperar que engendren aquests personatges?. Acabarem com a Síria, ínclits periodistes del règim?,  perquè lo mès increible es la doctrina de Intereconomia, Libertad Digital, La Razòn, etc. solament els queda que allargar la mà dreta quasi en paral·lel al terra i cantar-li al sol. Qui m’ho havia de dir que hi tornariem a ser al segle XXI

Podem tenir crisis, podem estar malament econòmicament, però el que no pot fer cap governant es empitjorar-nos la estança tant breu per esta vida, com en ells no els va el tema (solament cal veure la cara de la Cospedal donant consignes de dogma) doncs ha aguantar poble, aguantar i callar. I així ens va.

Allà quant estudiava, no fa tant temps d’això, en la filosofia del Dret, vaig sentir un nom raro (que diria un bon amic), aquest nom fou “el Leviatàn”, vaig estudiar amb un poc de recança el que significava, i en un primer moment fins i tot ho trobava correcte, però, esta filosofia (dita d’esquerres) però, en la pràctica absolutament d’extrema dreta, es el que subtilment estem patint, ve a dir (esta filosofia) que: tots els components de la societat, estem disposats en ares de una millor seguretat, a cedir part de la nostra llibertat en favor del “Leviatàn” (govern, estat, etc.) perquè ens protegeixi, lo que a la pràctica es el que ens està passant, que no som ni autònoms per intentar guanyar-nos la vida treballant, doncs el que em de menjar, gaudir i manipular, es única i solament el que els mandamassos dels diners volen que fem, i si ens passem doncs acomiadament, atur, desnonaments, etc. i et diuen amb sorna: “es lo que hay”.

Es al·lucinant el que es pot fer des de la hipocresia més gran que pugui existir, ara resulta que “el govern” (dìgase Rajoy i Cia.) proposen  a Bancs i Caixes, als que els han inflat d’€uros dels nostres estalvis com a païs fins a rebentar, que: per favor tinguin cura dels més desfavorits a l’hora de desnonament de pisos, que en compte de donar-los quatre patades per fer-los fora del pis, que solament els en donin dos, i si s’assabenten que passat demà farà més bon temps doncs que esperin un parell de dies abans del desnonament, i si no hi ha mès remei que se’n vagin baix un pont a viure, que el piset el tancarem i el ficarem al compte de “activos del banco”. Però això si, per retallar sous adquirits, i beneficis socials com sanitat, ensenyança etc. es fot un reial decret llei, i a passar tots per l’aro. Demencial, denigrant.

I ara tot i molt d’Urdangarin, i dale Urdangarin i més Urdangarin, i jo em pregunto?:

I de Millet i Montull? què se’n sap?

Salut.

Fi del 2011……….

Jueves, 29 de Diciembre de 2011

El 20N em vaig quedar bloquejat, tanta i tanta dreta no l’esperava, solament resta que acabi aquest any 2011 i comencem un nou perìode, amb el desitg de:

SALUT

TREBALL

PAU

FELICITAT PER TOTHOM

Que els desaprensius insolidaris, poques vergonyes, egoistes i traidors, tinguin el rebutg merexcut de la societat i si s’escau el càstig de la Justicia.

Salut.

Tot un engany. o no?

Miércoles, 2 de Noviembre de 2011

Aquest mes fou per escriure un text d’alegria solament per la noticia que han difós els assassins d’ETA, però no son gens de fiar, si no vegem que diuen els deixebles en roda de premsa, que el problema no s’ha resolt, que si no veuen avanços poden tornar a matar, i jo em pregunto: altra vegada un “Hipercor?”, des de aquell maleït dia no em puc empassar-los de cap manera.

Per un altre costat ja s’han “carregat” al Sadam i algun dels seus fills, ara ens em assegurat una mica més de gas i petroli per Europa. D’aquest no es sabia res de si tenia o no bombes per fer-nos desaparèixer del mapa qual núvol quant escampa la boira, però estava boix i sobrava.

Els seguidors viciats del iPhone han perdut al seu fundador Steve Jobs, per algun dels seus incondicionals es una desgràcia irreparable, per altres (els Androit), solament suposa una pèrdua mes, no hi ha ningú insubstituïble, prompte en sortirà algú amb idees renovades que farà envellir i caducar n’Jobs.

I per rematar fets del mes doncs, que al difusor de noticies a lo bèstia Assange, el podran extraditar del “democràtic” Regne Unit a Suècia perquè el fotin “democràticament” jutjat a la garjola “democràtica”  per una temporada i deixi de incordiar, segons diuen de forma poc “democràtica” als ínclits alts dirigents amb veritats i certeses inqüestionables.

Esmentades estes noticies per l’efemèride, lo fotut, dolent i recargolat es el que ens vindrà per part de la economia. No puc entendre la maranya tant embolicada de jo et deixo perquè tu deixis al teu veí perquè deixi al altre del costat. O sigui un “retruc” de préstecs de diners entre bancs i països i ves per on sempre tenen les de perdre els petits, per molta culpa que tinguin els grans sempre les bufetades se les emporta el petit. Segons ens han dit, tot començà (no les conseqüències) si no el començament del desastre econòmic, en la caiguda del monstre de les finances americà anomenat Lheman Brothers, i tot seguit com un castell de cartes un rere l’altre dels Bancs ho han sofert i han repercutit en altres, i de retruc, se’ns ha emportat a les economies domèstiques dels països petits, atur, desnonaments, retallades en bens socials, etc. i coi, els grossos tot i ser els provocadors del desgavell, no ens pateixen les conseqüències el més mínim, ells tenen poc atur, no tenen retallades i recoloquen als seus treballadors quasi com si res. Segons s’ha publicat, als EE.UU. han fet fallida 400 bancs, amb una quantitat indecent de diners esquilmats als depositants, jo solament dic que, fent una proporció aquí al nostre país, si ens hagués passat a nosaltres, hauríem perdut fins i tot el nom, però aquests com si res, tot endavant i a sobre donant instruccions i manant a la resta del mon.

Resulta que Grècia, que segons diuen suposa el 2% del PIB europeu, pot fer anar a fer punyetes l’€uro, i jo em pregunto, quina empresa o institució de tota mena no pot aguantar una m’erma del 2%, crec que cap, i ens volen fer creure que Grècia es el melic d’Europa, doncs no, ara quant veuen que els grecs, se’n sortiran per ells sols de l’€uro, ara l’excusa dita es que perdrem credibilitat, i aquí es on està el nucli de tot, en que tot es una punyetera mentida, i que solament ens movem al so que ens volen fer moure els poderosos, els que tenen els diners, i bàsicament, els mitjans de comunicació per menjar-nos el “coco”. Quin sentit te que una empresa cotitzada en la borsa, avui tingui un valor de 10 i demà perquè algun personatge poderós tingui mal de panxa i no es peti per treure aires, la mateixa empresa valgui 7, això no te cap mena de sentit. Tot ho volen moure per sensacions, i credibilitats; la pregunta es i aquests que donen la credibilitat, qui els dona la credibilitat que tenen ells, els calers?, el poder?……..   no, no, son els calers si, el poder també, però els fan servir per dominar els mitjans de comunicació per menjar-nos el tarro, i així estem fotuts, mol fotuts, doncs entronca en el que comentava a l’anterior escrit, formem una turba, i dominar esta turba amb coherència es quasi impossible.

Es com quant un govern sap que una cosa que vulgui fer de ressonància pública, el que te que fer es fer-ho sense comentar-ho amb el poble, doncs el poble que es coherent dirà que no, perquè el poble sempre mira pels seus interessos de vegades utòpics, que son els que defensa la turba a la que es impossible de penetrar per canviar-li la opinió. Això es el que passarà a Grècia, faran un referèndum i diran que l’Euro se’n vagi a fer punyetes. Així ens va. 

Un record per tres persones estimades que em vaig assabentar del seu traspàs: Mariano, Gerard (poyo) i Agustì (quelo). Q.D.v.g.

Salut.

 

Els “mitja tinta” i la “turba”

Martes, 4 de Octubre de 2011

Les reflexions d’aquest escrit segurament estaran qüestionades per una part dels qui les llegeixin, però, no puc per més obviar el tema, que es el següent.

Avui dia hi ha una “capada” de personatges que a nivell individual són innocus, i que passarien inadvertits sense cap més mèrit que tenir forma i aparença de persones normals, però, que en quan s’ajunten dos o tres es fan forts i savis, tant que tenen una capacitat, que en explicar-la et fa tenir vergonya aliena, per, imbuir e influenciar als altres com ells, que no han tingut l’oportunitat o l’astúcia per ajuntar-se en aquests petits grups, amb la finalitat de: Muntar quants més ciris millor, queixant-se de que “els diuen que s’han de queixar” en nom de la utopia, i amb l’única finalitat de lo que en diem “mete-mierda”.

Aquests són capaços de queixar-se i manifestar-se pel temps que fa, o perquè els ocells quant volen se’ls caguen a sobre; són capaços d’estructurar plataformes i/o agrupacions d’això, d’allò o del més cap aquí. Clar que són el que es diu “tontos vius”, doncs busquen un motiu pel que sigui molt complicat portar-los la contraria o tant sols criticar-los directament, per exemple; fer burrades absurdes que molesten u ofenen i et diguin que ho fan per pal·liar la fam als pobrets nens de l’Africa, per absurd que sigui el que facin, qui? es l’atrevit que ho critica, tot i sabent, que ni tant sols arribarà un granet d’arròs al seu destí. Llavors es podria pensar que no en saben més, que els porta la il·lusió i pobrissons no en saben més, però, no és així, no. El que fan es agafar “poder” dintre de la “turba”, i a la vegada la “turba” creu que te força social, i fot-li que te pego, a l’embolic, i es clar, avui dia, amb la conjuntura econòmica que tenim tot els va al pèl, és a dir, com aquell programa que fan a la radio, “parlar per parlar”, ells, fan per fer i millor enredar.

És molt curiós, quan es queixen de la sanitat, ho fan al nucli d’on pareix que rau el problema, o sigui hospitals i ambulatoris, i la gent que ho tindria que patir en els pobles i pedanies com són els usuaris ni tant sols en parlen del assumpte. La pregunta que ens tindríem que fer és: “ens queixem per la manca de servei?, o per la retallada de llocs de treball?” Doncs ni que siguin conceptes lligats, la motivació i resolució no es la mateixa. En el primer cas és un assumpte i problema social a resoldre, i l’altre, és un problema per resoldre problemes personals. Encara no he vist en 6 mesos de retallades que portem, queixes massives de manca d’assistència. El que hi ha son els casos puntuals com sempre hi ha i hi haurà, per necessitats i motius també puntuals. Jo vaig patir un accident i contràriament al que creia, em van acudir per assistir-me DOS furgons del Sem, DOS, amb tot el personal en cada furgo, no cal estendrem en comentaris, es lògic o manca una coordinació?.

El mateix Dr. Antoni Gallego, Secretari general del sindicat Metges de Catalunya, al programa del Cuní del dia 3 d’Octubre del 2011 digué: “estes manifestacions i queixes són absurdes i demagògiques”, referint-se al foc i escarafalls que protagonitzen molts professionals de la sanitat pública en els mitjans de comunicació i amb pamflets als llocs de treball.

El que no pot ser de cap manera, i també parlo per experiència personal, es que vagi amb un altra persona al cinema, i ens tirin la pel·lícula per nosaltres sols en tota la sala. Primer vaig pensar que era pel fet de ser dimarts, però no. A les dues setmanes em va tornar a passar exactament igual, llavors ens quedaria discutir el factor població, no? Doncs ni així. Un dia va ser a un cinema prop de l’edifici fàl·lic de l’aigua de Barcelona a Glòries, i l’altre als Cines de Roquetes (Baix-Ebre), o sigui en llocs dispars com capital i poble, el que em dona a pensar que estem malbaratant recursos públics com quan ens diuen de l’aigua, que ni que un la pugui pagar no la pot llençar.

Si prohibissin tirar una pel·lícula en cas de no arribar a un mínim d’aforament, que aviat sortirien els “mitja tinta” a motivar a la “turba” perquè es manifestessin a la contra amb crits de: Van contra el poble!!!!  Volem democràcia!!!!! Etc.

Posant l’exemple en l’àmbit sanitari, ens trobem que cada poble, poblet, pedania, raval i ravaleta gaudeix d’un centre sanitari anomenat en uns llocs cap, en altres mini-clínica, en altres ambulatori, etc. en molts llocs obert les 24h. del dia, resultant que, la mitjana d’atencions nocturnes fou de 2 ò 3 diàries (tirant llarg); com es pot suportar amb els impostos esta disbauxa?, al final arribaríem a ficar un centre sanitari en cada comunitat de veïns, estaria bé oi?; no em sabut dimensionar la bonança econòmica que em gaudit les últimes dos dècades (bàsicament els mediocres polítics i mandants que em, més que tingut, sofert; tot ho em fet “a lo grande” i ara que tenim que ajustar-nos, no volem!!!!! “diu la turba”, la pregunta és: “ i qui és la “turba”?”, doncs la “turba” es la exigència i demanda col·lectiva de lo utòpic, lo impossible per part de les persones que conformen la societat en esta capa inadvertida, amb por, recelosa que no es mou fins que sota l’empara dels mitja-tinta que els prometen protecció, no es manifesten públicament amb grup (“turba”).

Si quant es va acabar l’aeroport de Castelló s’hagués agafat al ínclit Fabra, i desprès de jutjar-lo per malversament de cabdals públics se l’hagués ficat a la presó, al igual que l’il·luminat de fer una línea d’AVE de Toledo a Cuenca que s’ha tingut que tancar, i així tantes i tantes disbauxes amb diners públics, de ben segur que al menys d’ara endavant els disbarats de gasto inútil no es produirien, començant perquè mai un vicepresident de govern pot ser un il·luminat de partit (per molt “blanc” que sigui), sense cap mena de formació acadèmica ni de mínims.

L’independentisme encara el veig llunyà sent realistes, però, el federalisme ja es moment de moure’l, JA!!!!

Un país que encara està pendent de les mames de l’andalusa de fa 30 anys, mal va, malament, malament. Però interessa precisament a la “turba”.

Salut.

PD: I de Millet i Montull què se’n sap?


Preparem-nos.

Viernes, 26 de Agosto de 2011

Preparemos que diem per l’Ebre, el que pretenen els dos pollastres que per desgràcia de tots tenen la ma política d’aquest país a les seves mans, em refereixo al ZP i al registrador de la propietat en excedència RJ; resulta que en un frau de Llei clamorós, en 15 (quinze) dies volen canviar lo que durant 35 anys han qualificat en els seus partits de “intocable” com es la Constitució Espanyola, i perquè?, doncs com no podia ser d’altra manera, perquè l’alemanya Merkel els ho ha manat i de retruc “foten” ben fotuts als pobles de les espanyes. L’assumpte es que volen limitar l’endeutament màxim que pot tenir el país constitucionalment, es a dir, marcat i manat per la màxima Llei a obeir que tenim, lo que ficant un petit exemple, sense recórrer a tòpics com per exemple dir que ens “cardem” l’estat del ben estar; aquests tipus tenen molt clar que primer compraran un “tanc” que una taula quirúrgica, que passaria si estesi’m al límit de gasto i per una desgràcia de la natura (com ha passat al Japó) necessitéssim diners extra, ¿es que no podríem gastar més?, es que com ho diu la Constitució, ¿els damnificats s’han de fotre?, venga home, venga, diuen que ho tenen previst però ja se sap aquests tipus estan xalats.

Fixem-nos que, a un li proposen donar classes d’economia un parell d’hores per ficar-lo al dia, i l’altre fa referència a un familiar cosí, que l’ha de desmentir, i fins i tot, per no saber no sap ni riure com una persona normal, quant es riu pareix una parodia de ell mateix. Axó, per desgràcia si no hi ha un d’alt-abaix ens governarà el país, deplorable però així serà, l’Espanya profunda es molt fonda, molt fonda, tant fonda que fa por. Tinc molta curiositat per saber si l’últim galleg amb el cap torçat que els queda, partícip de un consell de ministres franquista en que es varen signar penes de mort,  i que pobrissó ara va amb cadira de rodes, tenen nassos de ficar-lo en una llista electoral, seria la burla més gran que es pot fer a la societat, i que no em diguin d’això “democràcia”, per favor!!.

Un altre assumpte que sembla un acudit del malaugrat Eugenio, diu saben aquell que diu: “el aprenents ho seran legalment fins els 30 anys”, “toma ja!!!!!”, increïble però cert.

A tot axó surten els ínclits personatges Chaves i Guerra que en un to solemne diuen: “no sé si em presentaré a les properes eleccions, si m’ho demana el partit faré un esforç, i si no ja tinc una edat que ho puc deixar”. Seran “carallots” vaja, que no faria temps que estarien jubilats amb “llistes purament obertes”. A veure si traurien l’esco que malauradament gaudeixen des fa 30 anys, i jo em pregunto tant desinflats estaven que encara no estan plens?.

Parlant de la societat, hem de estar molt fotuts quant es dona una “canxa” que en diem, a uns personatges que l’únic mèrit de la seva vida es ser fills o parents o bé de ancestres sinistres i espoliadors del poble (los de la casa Alba), o de famosos (los Jurado, Pantojes, etc.), que una iaia que quasi no pot amb les seves cames la ensenyen a totes les TV i en els “telenotícies”, dintre del mar i a la platja, amb els seus pendajos corresponents en bikini, amb uns “morros” a punt de rebentar de silicona o veta tu a saber de què, el que deia, hem de estar molt fotuts del tarro. I clar, que ningú s’estranyi de que un famosillo d’aquests de la família “esglésies” digui que no sap el que es el “moviment 15M”, ja ho vaig anticipar per Nadal ningú es recordarà d’allò que va començar amb uns ideals lloables i excelsos, acabi difuminat en els records de tothom. Tot el que toca contra el poder i els diners, ja es preocupen de aquietar-ho i/o fer-ho desaparèixer, els poderosos i els acabdalats.

I referint-me al problema de Salt i que “saltarà” amb tota seguretat a molts més pobles, crec que es perquè som xovinistes però al reves. Tant senzill que es de resoldre aquest problema per tots els nou vinguts com es, aplicar una màxima en Dret Internacional que es la de la reciprocitat, es a dir, tindràs i et donaré tot el que jo pugui gaudir i tenir en el teu país, i del que jo no pugui gaudir en el teu país, doncs no pots reclamar-ho aquí, en tot cas, et donaré el que la meva voluntat em permeti. Ara si se’ls dona peu a reclamar, com no tenen res, tot el que treguin serà de més, lògicament mai en tenen prou, i d’una vegada per totes em de aprendre que: (fent metàfora),

“la llet de la vaca es la que és,

i quant s’acaba ja no ni ha més”

Salut.

PD: I de Millet i Montull què?

Seguim igual

Jueves, 28 de Julio de 2011

No hi ha manera, estem en plena llei de Murphi, estém malament però encara dia a dia anem a pitjor. Estic esperant, com la majoria de mortals que tot millori, l’economia, la societat, treball per tothom, etc. No importa l’ordre, el que val es que “algo” es millori, doncs res de res.

L’economia cada dia pitjor, entre quatre adinerats dominen els calers de tots els estats, i darrera, sense poder decidir anem la resta, i  això que en som majoria, de mortals. Desitjaria de tot cor equivocar-me, però crec que ens espera una tardo molt complicada, quant esperàvem millorar el turisme per donar alè a les butxaques, resulta que per allò que comentava de Murphi, fins i tot el tems s’ha ficat en contra, amb unes temperatures anormalment baixes, que em de fer,…….. resar.

Ja tenim un altra organització a la societat, em refereixo “al indignats”, varen sortir amb molta empenta, però, han quedat fagocitats com si d’un altre col·lectiu de la societat es tractàra, les seves renovadores idees, han quedat esvaïdes, sense llum ni so, de quant en quant sortiran als TN, no pel que proclamen i reclamen, si no per destrosses en mobiliari públic i enfrontaments amb les “forces de seguretat” que en diuen, i així poc a poc els aniran minant i fent desaparèixer quedant els residuals, ja se sap “a l’estiu, tota cuca viu”, l’hivern serà altra cosa.

Deixem de sofrir per accions de la natura, i de sobte, la natura crea un monstre entre nosaltres que no ens adonem, i el dia que surt fa unes destrosses que ens deixen colpits, des-ubicats, fora de lloc i sense reacció racional que comentar al respecte, em refereixo al monstre humà de Noruega, no es digne de que se li fiqui un nom, no estic per la pena capital, però, el primer que faria amb un subjecte com aquest, es treure-li la identificació dels humans, i li ficaria per identificar-lo un nombre com per exemple: cosa-0012. Deuríem de tenir molt en compte amb les lleis que ens donem, creu algú que aquest subjecte amb 21 anys de presó pot sortir reciclat?, el que penso jo, es lo que crec que ell pensarà, i es que tindrà una segona oportunitat per fer-ne un altra de més grossa. Tribunals, Polítics ULL!!!

Pel demès tot igual, restriccions, sentencies de presó a ínclits “poderosos” econòmics com n’és el Nuñez i Navarro (pare i fill, 6 anys de presó) que no compliran. TV5 segueix amb els disbarats de la societat que en diuen rosa. Els monarques a Mallorca que fa calor i hi ha iots gratis, i els polítics preparant les vacances.  ZP segueix enrocat a la cadira perquè, diu que abans de marxar vol aprovar un AVE de Matalascanyes a Villaconejos pels empresaris del meló. Els d’ERC han encès la metxa per fer rebentar el partit no saben si ni han de ser un o vint-i-un a manar. Camps es declara innocent absolut, i a l’aeroport de Castelló encara no ha arribat cap avió. Seguim patint les famílies per arribar a fi de mes. Als programes d’esport desprès d’anunciar un fitxatge milionari, tot seguit, passen un reportatge de Somàlia amb nens, mares i avis en el que solament se’ls veu pell i os; i no passa res, esperem un altre sunami o la malifeta d’alguna alimanya humana……….

Comença l’agost, comencen les vacances i no dona per més.

Salut.

PD: I de Millet i Montull, que se’n sap?

Globalitzaciò?, quina decepciò………

Jueves, 30 de Junio de 2011

Casualitats dona que aquest mes també tenim un esdeveniment de “fantasmes” de la societat, com es el casament de la Charlene i l’Albertito de Mònaco. Deixant de costat esta boutade anem a lo que ens importa a la majoria de mortals com es el moment econòmic tant difícil que ens toca patir. La historia esta de la globalització ens ha portat, de moment, a un camí sense sortida, i no per voluntat de la majoria dels vivents del planeta, si no per mor de quatre “ricatxos” podrits de diners que ens fan anar per on ells volen, i que tenen segrestats les voluntats de tots els polítics vulguin o no entrar en el seu joc, per exemple, quant s’ha vist que un partit que es diu socialista, sigui lloat i venerat pels banquers del país; es que no veuen que els banquers solament el que tenen son diners, i els diners no son bons per menjar, quant ho aprendrem?. Això que pareix una utopia, es exactament el que pensava fa 20 anys de les delegacions que s’obrien al país de bancs i caixes, tots els baixos de edificis molt ben situats als pobles i ciutats pareixia que n’eren destinats a obrir una sucursal, i qualsevol afortunat amb 25 milions de les antigues pessetes, quasi podia viure de renda, jo vaig vaticinar que això no podia ser i que arribaria el dia que ni amb 100 milions es podria viure de renda i que tancarien la meitat de sucursals, en aquells moments se’m va til dar de poc intuïtiu, doncs a la realitat em remeteixo, fins i tot crec que em vaig quedar curt.

La història esta de la globalització es un pur engany, això solament afecta als que únicament tenen i especulen amb els diners com son els bancs i bancaires, fora bo que els deixaren caure com fruita madurada, únicament el que perdran es papers de diners i poder, i al fi i al cap, son ells els que ens han portat on estem. Com pot ser? que una banca denominada “Bankia” que està a punt de ser “rescatada” amb diners públics, els seus màxims dirigents s’hagin ficat un sou indecent de milions d’€uros. Com pot ser? que estiguem pendents de que el Govern Grec, hagi acceptat el pla de restriccions imposat per polítics aliens a Grècia, perquè totes les economies dels països de la UE no estiguin en perill d’enfonsar-se econòmicament, tot per culpa de l’especulació monetària de una als altres, però mitjançant els bancs. Tot es una farsa, tot es fals; si no com es menja que una institució internacional denominada AIE (Agencia Internacional de la Energia), resulta que fica al mercat i paral·lelament a la OPEP topecents milions de barrils de petroli perquè el preu baixi d’acord amb la llei del mercat (molta oferta = preus a la baixa).

S’ha dut a terme lo que a Madrid en diuen “debat del estat de la Nació”, he ficat un poc d’interès en seguir-lo, i la veritat el que n’he tret de clar ho explico: res de res, estem governats per una colla de “no-em-toquis-la-cadira-que-mossego”, crec que algun no superaria les proves mínimes d’accés a una escola de primària. Com pot ser que hagin tingut que tancar una línia d’AVE (Toledo-Cuenca-Albacete) perquè el promig de viatgers diari era de 9. I com es pot suportar que un “alocat polític” hagi fet un aeroport (Castelló) perquè la gent vegi a caminar per les pistes, i li digui als seus nets “¿te gusta el aeropuerto del abuelo?”, si em diuen això que passa a un país del tercer mon amb un dictador, segur que penso “què? exagerats son” i no m’ho crec. I lo dels aeroports per capital de província ja es de renoi. O muntar i desmuntar un circuït de F1 cada any, amb un cost pel poble innombrable solament per passejar-se l’alcaldessa i els dels vestits en un Ferrari donant la volta d’honor. En resum deplorable. I lo més penós es que ZP s’anirà, però Deu ens guardi del que vindrà, pareix que la noticia, es que Obama de Messi es recordà.

I per acabar, que passa amb les irracionalitats doncs que a molta oferta (aeroports) les companyes de mig pel com per exemple Ryanair, que no tenen cap mena de força per lluitar amb companyes normals en aeroports normals, doncs xantageixen amb els Governs locals, i el que tindrien que fer aquests Governs es deixar-les anar, doncs son minúscules companyes d’especuladors, que tenen els peus de sorra, igual que els grans constructors dels primers anys del segle, i que ara estan “missing”. I fins i tot algun en busca i captura.

Haaaa!!!!!  I de Millet i Montull què?

Salut.

Si no anem en compte…………………..

Sábado, 28 de Mayo de 2011

Per començar vull dir l’orgullós que em sento de pertànyer a una societat que té uns joves i no tant joves capaços de iniciar una revolta silenciosa i pacífica com la que estan duent a terme a les principals capitals del país, demanant als polítics un canvi, si mes no, unes renovades maneres de fer política i que s’apropin al poble, no solament quant demanen vots, si no en aquests moments en que les estem passant canutes econòmicament i per motius totalment aliens a cap manera de fer o actuar nostra, si no, degut al plaenterisme i connivència dels polítics en vers els poderosos, que no son altres que els banquers i adinerats, en forma entenedora, dels que viuen i especulen solament amb els diners.

He parat de escriure per dinar, i veure de passada el TD de mig dia (27/05/2011), en acabar de veure les imatges de la càrrega policial als acampats a la Plaça Catalunya, m’han vingut al cap imatges de “il·lustres Srs.”: Alierta, Mario Conde, Botín, Millet, Montull, González, Fainé, ZP, Cascos, Camps, Mata, Aznar, Montilla, Fabra, Pajín, Anglada, Pedro J., Fraga, Acebes, Bono, Mayor Oreja, Pizarro, Urdaci, C. Dávila, Guerra, etc. etc. etc. etc. i tants, i tants, i tants, “legals” que com a mínim son paràsits interessats, si no es que n’han fet alguna de grossa en contra de la societat indefensa, i viuen com volen, i el poder, en un clar abús del que el filòsof va nomenar com la força del Leviatan, es passa dos pobles amb les porres, però el Leviatan son ni mes ni menys que persones amb poder executores.

Ha!, per fi han mort a Bin Laden i han enxampat al genocida Ratko Mladic

No em dona per escriure res mes, es podria dir de Lorca i altres desgràcies, però, solament en ficar el símbol adient, segons el meu criteri, i advertir que si no anem en compte prendrem mal. Quant Franco dèiem que ens donava futbol per distreure’ns; ara es diu eurocopa?

Salut.