Archivo de Enero de 2010

Ens reagrupem?

Domingo, 31 de Enero de 2010

Renoi, si que ha durat poc la reagrupació del “reagrupament”, tan promte ha tingut que sortir l’aplicació mínima de la democràcia dintre del partit, ha esclatat com una –bombarda- a les falles valencianes. Si es que no poden enganyar a ningú; vos imagineu aquest individus si agafen poder de debò el que podrien arribar a fer?, què volen? la independència de Catalunya o la SEVA independència per manar?.
Teniu molt en compte que tots surten de la mateixa pollada i granja, enganyar ens em de deixar enganyar lo just, no m’atreveixo a dir gens perquè, se les saben totes darrera del faristol. Allò de que la madrilenya tilda de fill de puta a un company de partit, es ni més ni menys que la realitat del que ens envolta.
Reprenent el reagrupament, al partit mare encara els queda un pollastre de per allà a Badalona, que es pensa al menys que té gens d’ Obama, i quant la monti, els fotrá un terrabastall dintre del partit de cuidado, però al menys la repercussió de cara a fora s’espera que sigui de petard de cebeta. I no en parlem de la salvació que ens proposa la divinitat del president futbolero. Hoooo!!!!!! païs reacciona!!!!!!!!!!!!!
¡Catalunya t’estimo!
Per avui ja he re agrupat al reagrupament; companys i amics.
Salut

La Polis -actual-

Jueves, 28 de Enero de 2010

La tipologia de societat que ens envolta avui dia es de lo més hipòcrita, interessada i absurda dels últims anys. Vull explicar dos exemples, que vistos i analitzats, ens dona un resultat objectiu que et posa si més no, els pèls de punta, i a qui afecta li entra una angoixa de “punyetes”.
En el tema de ‘emmagatzematge de residus, tots els alts responsables polítics interessats en agafar vots fent-se contraris a la decisió del consistori d’Ascó, han esgrimit amb tota la potència possible la frase: “Com poden set persones decidir pel conjunt del territori?”, referint-se als regidors de l’Ajuntament. Doncs bé, o ens ho creiem tot o pleguem. No es pot estar a interessos personals i/o depenent a quants o a qui? afecta.
Ara conto un cas real d’una empresa, amb un Comitè de Treballadors, aquests sorgit dels vots “democràtics”, amb campanya per ser elegits “neta”, normal, coaccions al dèbil, grupuscles informadors, etc… els treballadors d’empreses de més de 100 treballadors coneixem l’assumpte, promocionats i patrocinats pels sindicats de torn. Resultats dels components del Comitè:
1) Quatre gats del “munt” de seguidors per escoltar, veure i callar.
2) Uns dos o tres que tallen el “bacallà”
3) El President, que per no tenir, no té ni el graduat escolar.
4) Un President segon mediador sindical que li proporcionarà treballar menys del 30% dels dies laborals de l’any.
Doncs aquests individus negocien un conveni col•lectiu PER A TOTS ELS TREBALLADORS, en la que més del 70% són de titulació universitària mitja i superior. Resultat, “UN BUNYOL de cuidado” i la reflexió és: això no és criticable i per corregir, de la mateixa manera que critiquen els regidors d’Ascó? Solament falta que surtin els il•luminats dient que no és el mateix. OBJECTIVAMENT, segur, segur que en els propers 50 anys hi haurà més perjudicats per la negociació dels “representants dels treballadors” a l’empresa, que pel magatzem de residus (cas de que es faci) a Ascó.
Ara els treballadors de l’empresa ja estan ficant el crit al cel, però, no els posaran una carxofa a la boca per sortir al TN Vespre. Es la vida. Es la nostra societat que ens mereixem i em escollit. Ara si, ara no.
Salut,

Face t”ho Face 2

Martes, 26 de Enero de 2010

Que ho hagi dit jo no te importància o es pot dir que es fruït de alguna mena de ressentiment, peró, ves per on al programa de mati del dia d’avui de Catalunya Radio el Sr. Bru de Sala, al respecte dels posicionaments públics del polítics que jo esmento, de primera línea de pancarta i portada de fotògrafes en referència al abocador de residus nuclears d’Ascó,
diu:
“M’agradaria saber quants d’aquests polítics es manifesten pel que senten; o pel que es convenient manifestar-se”.
La conclusió es que es una lluita pel vot territorial.
No cal calentar-se molt el cap per veure i coincidir en que tot son interessos personals i particulars. Res més.
I que el de dalt ens protegeixi de que a Madrid diguin: -más mierda para los catalanes-; i ja ho tenim aqui.
Salut.

Face t’ho Face

Lunes, 25 de Enero de 2010

Deu ni dó amb els individus de capçalera de les manifestacions que es fan a les nostres terres; sempre estan a primera fila agafant pancarta, i personalment penso…. a qui? deuran voler enganyar ara, perquè lo que està clar es que tot, tot, tot, es una mandanga política de imatge externa; lluitar pel territori, lo que es diu fer lo que pensa la majoria si els va en algo la cadira, vos garanteixo que: na de na, em refereixo únicament a qui he tingut com diu el títol, cara a cara en una taula parlant i conec en l’exercici de les seves funcions “oficials”, em refereixo: al Sr. Batlle d’allà baix del delta i al cap del Govern de les nostres terres; o al cap “blanc”, que sempre surt al costat del seu valedor el Conseller, president executiu de la BioRegiò; axó sense oblidar al gros i diputat (ara un xic a l’ombra), però espereu que “agafin poder” es veurà com la calba li rellueix mes que el Sol, axó que no se la renta amb Mistol.
Si mireu la premsa publicada a la Web els ficareu cara i nom sense problemes, jo no els nombro primer perquè son innombrables i segon si al País li han fotut canya per ficar noms en una web, a mi en les ganes que em tenen em fus…….en.
Salut.

Desencìs?

Sábado, 9 de Enero de 2010

Per reflexionar.
Dintre de totes les vicissituts viscudes, he trobat pel camí molts coneguts i algú inclús ens hem fet un poc amics, de molts llocs de la societat, entre ells els del gremi de periodistes; al respecte i a tenir molt en compte, ells (els periodistes) quasi per unanimitat m’han dit: cuidat dels polìtics, no son de fiar, ja veus les experiéncies que et fan passar…. I jo penso coi, si ells mateixos els defensen i diuen que no tots son iguals; i el cap comença a trontollar-me.
Però, però, però, faig una reflexiò i em fico a pensar amb l’actuació dels periodistes en vers a mi, i, em dono compte que ells….. Deu ni dò, que diem pel Ebre, Deu ni dò.
Solament interessa “el mos del home al gos”, al revés si no es un nadò o un crio res, NO interessa.
La meva prova del 9, es quant un/a periodista que qualificava i tenia particularment, de recolzament o amb més afinitat, i que li professaba molt respecte i creia en la seva equanimitat, referint-se a la meva aparició (que recalco está capada en el millor de les meves declaracions) al CCTV em va dir: “solament vares tractar el teu tema laboral”. Únicament li faltaba afegir ja no m’interesses.
Com solament jo sé l’estadi i situació dels assumptes, quant arribi el repartiment de melindros segú em recordaré de tots els esdeveniments.
Avìs a navegants, en tots els cistells i ha forats.
Salut.

Tornada al mon del treball,…..

Martes, 5 de Enero de 2010

Pareix extrany pero després de un paréntesi de 3 anys 5 mesos i 3 dies, que es diu prompte, he tornat a treballar, axò si, a la capital Barcelona, a 200 Km. de on visc i estic arrelat; axí es fa quant es demostra “amor” i bons “auguris” del manant al treballador, ben lluny de les seves arrels i familia, quant més li pugui fotre al cap, millor. Avìs als currants, cuide-us el patrono solament vol enriquir-se i tenir súbdits, sense tenir en compte els mitjans que hagi de fer servir per axó.
De moment de la reentree o retrobada la deixo en lo que en diuen els informátics “stanby”; i espero no tenir que fer-ne detalls.
Pero coy, es bonic tenir on anar a petar el mati i tenir alguna cosa que fer. Tot i que no m’ha faltat la nómina que pot pareixer que sigui el principal, doncs no, lo principal es no sentirse denigrat i sense treball. Jo per axó com advocat, vaig fer un jurament devant la Constitució, pero en tinc un altre que ara publico i surt de l’anonimat dels meus propers, mai, mai, defensaria a un empresari en front un treballador, mai; segurament hi haurá algún que s’ho mereixi, pero el percentatge dels que no s’ho mereixen es massa alt per ficar la meva sensibilitat i dedicació devant de un dubte.
Que els Reis arribin molt carregats amb MOLTA FEINA PELS QUE NO TENEN TREBALL. I joguines a tots, tots, tots els nens.
Salut.

1º dia de l’any 2010

Sábado, 2 de Enero de 2010

No podia deixar passar el dia tant significat de l’any en que espero molt, i bò, per publicar petites coses com per exemple, avui com des fa al menys 15 anys, he (aquest any) escoltat per RNE el concert de Viena. El dia no donaba per sortir de la llar, i aixì ho he fet. He estat pensant amb els amics, coneguts i no tant coneguts, extranys que m’esperen conéixer, del passat i el que pot esdevenir en el pervindre; i es molt gratificant per un mateix, des de la companyia dels essers més estimats que disfruto, i la solitut de la ment en reflexió, les coses es veuen millor, més objectives, et pots preparar interiorment de la manera més bona i correcta per rebre els acontexements siguin com siguin, i més jo que em venen alguns de molt excepcionals. Els aniré relatant, per si també poden ajudar a altres persones.
Pau, Salut i Treball per tothom al mon.