Archivo de Marzo de 2010

Un Conte real,

Lunes, 29 de Marzo de 2010

Resulta que arribà l’any 2010 ple d’esperança, al brindis de fi d’any amb els amics, paraula, que el que esperava era esperança i joia, pensant que lo pitjor i la desesperança havia quedat definitivament enrere. I coi que equivocat n’estava.

En resulta que feia 16 anys enrere, que el temps i la vida anava passant, amb les lògiques davallades i pujades dels esdevenirs lògics quotidians, fins que en unes, “creia”, intranscendents i lògiques eleccions al país, surt una mena d’invent que no se n’havia parlat amb seriositat fins que com diuen “l’aritmètica” ho va fer possible, i ho nomenen -tripartit- (maleïda paraula).

Axó comportà que, també amb lògica, en la meva (nostra) estimada empresa haguessin els canvis lògics acord amb els polítics de la Ciutadella. Però collons, i dic collons amb totes les lletres; quina mena d’individus ens han tocat, i bàsicament dos, de dolents, dolents, dolents de mena; un, el gerent del Centre de Tortosa (g.r.h.) i l’altre com a Director d’informàtica a Barcelona (g.h.f.), no els vull nombrar pel nom perquè ho considero de mala estrugança el anomenar-los.

Doncs bé, les malifetes de gestió d’aquests individus em portà obligatòriament a ficar una denúncia ni mes ni menys, que davant del T.S.J.C. Fiscalia Anticorrupció, pensant que el problema abastaria sols a qui jo creia eren directament culpables, però les investigacions han anat mes enllà sobtant-me fins i tot a mi, resultant que els garifaltes de Barcelona estaven involucrats. Menyspreant-me no se’ls acut altra cosa que acomiadar-me.

ARA COMENÇA EL MEU CALVARI:

Tot i esser absolutament innocent i aliè als disbarats de gestió, pateixo dos acomiadaments (declarats judicialment nuls); però ningú em treu de sobre 3 anys i mig de jutjats i tràmits, un trasllat geogràfic per declaracions en el judici (ara demostrades) totalment falses, amb frau de llei i el mes greu fent “perjuri” un testimoni, i que ja l’agafaré en el recurs corresponent; res, absolutament res, de lo manifestat en el judici i pel que es justifica la sentència de trasllat s’ha complit, previst i/o justificat; essent lògicament un engany al Sr. Jutge. Veurem si emprenc accions o rectifiquen per les bones.

El dia 4 de Gener d’enguany començo el que creia que seria una etapa nova, curta i profitosa a Barcelona. Collons quin desengany, ho ficaré puntualitzat que queda mes clar, perquè explicar-ho em desespera:

  1. Ara fa 3 mesos de la meva reincorporació, en tot aquest temps he fet aproximadament 4 o 5 hores de treball; la resta de temps, escolto la radio, miro Internet, llegeixo el que em cau a l’abast i em moro de pena. Com en diuen d’axó, mobbing?
  2. A una de les dos persones que estimo i vull mes en aquest mon com es la meva dona Carme, li han diagnosticat un càncer de mama, ara estem en la quimioteràpia.
  3. No em paguen la liquidació i actualització de sou que em pertoca des fa quasi 4 anys, i les despeses lògicament m’han augmentat.

En resum tot un advocat com soc jo, amb un atur involuntari de treball, i un futur incert. Si més no pel moment.

Què faig?, jo no soc de violències.

Me’n vaig al metro i espero que entri a l’estació…………….????

Tot i que estic sorprès de la quantitat d’amics que tinc arreu, i dels bons.

Em trobo sol, molt sol, contra el poder establert. Pero lluitarè, vaja si lluitarè!!!

Pájaro, u Ocellet ?

Martes, 23 de Marzo de 2010

Pel meu trosset de pais davant d’un pájaro d’aquests en diem: “oco que et picarà”, i ves per on ens està picant a tots i de quina manera; en resulta que el pájaro n’ha tret (ell diu un llibre) jo ho tildo de pamflet, en aquests llargs viatges en avió pel mon que fa (s’ha publicat que ha donat dues vegades la volta al mon des que està al Govern), el perquè? no se sap, però viatjar viatja, fer despesa en fa, però, en altres contrades; comenten que diu: ¡¡aquí ambaxada!! i d’ambaixador el mano; ¡¡allà un altra!!, i d’ambaixador el nen de la Montse; i així arreu.

Doncs bé, el pamflet es titulà: -113 paraules per salvar-

Ves quina barra política es té que tenir; i perquè no salvem:

  • Al menys 113 llocs de treball.
  • Perquè no estalviem en viatges arreu del mon.?
  • Perquè no fem país dintre del país que tant ho necessita.?
  • Perquè tanta xuleria en les seves aparicions públiques.?
  • Perquè reparteix els diners de tots per salvar llengües d’indis.?

Aquí coy dona explicacions de la seva gestió de Govern.?

On estava el Vicepresident en els focs desgraciats?

On estava en les nevades?

On estava en la foscor de la llum i torres d’enllumenat al terra?

¡¡¡Vaja pájaro!!!  Ó al fin i al cap “pardalet”……..

I li tinc aquest “despreci” perquè, soc un d’aquells milers que em va enganyar amb el viatge al Estat veí, i la seva primera actitud com a polític de alt càrrec, em sento molt enganyat, massa enganyat pel polític, extremadament enganyat…………

Salut

Em Despertat?…….

Martes, 16 de Marzo de 2010

Sant tornem-hi, parlava de que els Srs. Tripartits que ens manen estan amagats, davant de tots els problemes actuals, neu, electricitat, boscos bruts, etc. Ells estan cotos als seus caus sense moure’s, no sigui que els fotin un clatellot; a tot axó amb una veu entretallada el capo major Sr. José, surt a la nostra TV i diu, “jo no governo mirant previsions de resultats electorals, no he vist cap descoordinació ni manca d’efectivitat per cap membre del govern amb els últims aconteixements extraordinaris viscuts, governo per resoldre problemes i no penso avançar les eleccions” (manda carallu) que deia aquell. Estem en uns moments de impàs evident, de - deixar-lo anar que no cale patir – de cuidado, lo dolent de tot axó es que ens acostumàrem a aquest modus vivendi i ens tornem incapaços de retornar a ser “productius”, engeniossos, i valents davant les adversitats dels negocis com sempre havíem estat.

Escoltant CatRadio ha entrat en el programa un Sr. Que s’anomenà “Manel” treballador per una subcontracta de Fec s.a., ens fa saber que les ordres clares respecte del manteniment de les torres de tensió mitjana, que son estes en que la meitat varen anar per terra, fora que ni mirar-les, de manteniment res de res, a veure si d’una per totes els donaven la MAT, (crec que no son necessaris comentaris) el Sr. José diu que todo va bién i el govern ho fa correcte.

A mi personalment el que més em preocupa es que tot aquest desgavell tant a nivell nacional com regional, esta  produït, i/o sota la direcció de gent que s’anomena d’esquerres, i jo pregunto on estan les esquerres?, es confonen com aquell cubà que deia: “en la noche me confundo”.

Si no ens despertem d’hora farem tard, i ja se sap: “a quién madruga…..” al menys que no sigui culpa nostra. Ens em d’adonar que el cap dels patronos, que al menys hauria de ser un exemple d’empresari honest i correcte, n’és tot el contrari, i si algú no ho corregeix es seurà a la taula a negociar per un pacte laboral; i jo em dic, milor fem-nos esta reflexiò:  la culpa la té aquest Sr., o els poques vergonyes dels garifaltes sindicalistes que admeten la seva jerarquia, i es senten (representant-nos a tots els treballadors) en la mateixa taula a negociar?  Despertem!!!

 Salut.

DESPERTEM?

Jueves, 11 de Marzo de 2010

Mozart5En record de la desgrácia a Madrid.
Si no m’explico bé em puc ficar en un embolic i malentès de cuidado, però no em puc resistir, i ho vaig a intentar.
Resulta que pel que observo molt personalment, es que no es dona importància a un fet que pugui vulnerar un bé personal irrenunciable, si no que, la importància està en la qualitat mediática que pugui tenir el fet; la conseqüència ja ve donada per aquest.
Per exemple; que es quant es veuen u observen millor les coses, amb exemples: Avui ha quedat alliberada la noia (Alícia Gámez) segrestada pels terroristes d’Al Qaeda, he mirat els TNs i amb una perplexitat increïble he vist i escoltat com la Vicepresidenta de la Vega es referí a esta persona amb un tic de familiaritat extraordinari, i no solament axó, si no que el Sr. Montilla i aprofitant l’avinentesa el Sr. aquest que diuen es alcalde de Barcelona, una Secretaria d’Estat, i altres polítics varis, han tancat les seves possibles agendes pel dia d’avui, s’han ficat dalt d’un avió i ala, a rebre-la, estimar-la, fer-li fotos de conjunt, fer-li llegir un pamflet molt acurat i predeterminat; i la noia que ha de fer pobrissona, si li havia anat la vida en el segrest i ara, es sent afalagada i agraïda pel que es creu tot es sinceritat. Tot es una autèntica mentida, pura mentirà (i encara en falten dos mes per alliberar). Aquí tinc que fer l’incís per evitar mals entesos, desitjo de tot cor, que els alliberin el més aviat possible sans i estalvis.Ara fem la comparança amb el mateix període de vida; resulta que de Barcelona i fins Girona hem sofert unes inclemències del temps poc freqüents, amb una nevada, diguem-ne moderada, doncs bé, la reacció d’aquests polítics que els pertanyia minorar en lo possible (doncs esta al seu abast) els perjudicis a la població, ni se’ls ha vist, ni se’ls va veure en lloc; i mig país en un autèntic caos; i no solament axó si no que no han hagut desgràcies per un autèntic miracle; exemple, una nena de un poble de Girona que necessita per dormir i no ofegar-se, estar connectada a una bomba d’oxigen que va amb electricitat, doncs la seva mare la te que vetllar perquè ja fa 72 hores que no disposen de corrent elèctrica, i pareix que va per llarg; i aquests politiquets d’un lloc a l’altre amb avió a despesa pagada per anar a recollir a la pobra Alícia; es veu que si no arriben anar a buscar-la, no hagués trobat el camí de tornada.
La pregunta que queda en l’aire i espero mai se li dongui solució real es: Si aguessi aparegut morta en un lloc del desert; la actuació d’aquest polítics haguera estat la mateixa, em jugo un pèsol que diu n’Pujal que NO. Llavors perquè no ho censurem i tots plegats diem prou a tant personajillo intranscendent col•locat per la dictadura de les llistes tancades. Ens podem sentir orgullosos de un alcalde com l’actual que “gaudeix” Barcelona, i de D. José a Palau, sense deixar de costat al “casteller” Benach i al políglota de dos llengües que obri ambajades arreu del planeta i dona dels meus impostos, subvencions per preservar el dialecte de “trucumburu butxaquer” que parlen uns trenta o trenta i un indígenes a la selva Colombiana. PERQUÈ AQUESTS POLITICS, NO ES CUIDEN DEL NOSTRE PAIS EN EL DIA A DIA, i més amb la que ens està caient.
Pais desperta, desperta o estem fotuts, MOLT FOTUTS.

Salut.

Temps de NEU,

Miércoles, 10 de Marzo de 2010

No voldria fer d’aquest bloc una finestra política però es impossible el poder complir amb aquesta premissa, doncs em quedaria mancat de recursos per poder esplaiar-me de totes les incongruències i accions fora de lloc del que veig en el devenir dels dies.
Resulta que segons el Sr. Saura la culpa dels cacaus del trànsit rau en els meteoròlegs, que varen anunciar neu i vent, i axó va passar; si s’haguessin equivocat no hagués estat cap problema, no hauríem patit embossos, ni gent tirada a les carreteres, ni manca d’electricitat a molts pobles a la Costa Brava, etc. Hem tingut mala sort.
I quina mena de polítics hem de sofrir, incompetents, poc hàbils i un poquet (o molt) d’autistes. Joer que tropa!!! Esperem que el canvi amb majúscules es produeixi, ens deixem d’experiments i el que no està preparat per manar i dirigir se’n vagi cap a casa. Em d’acabar per totes amb les ambajades pels manos, fer vols de plaer amb helicòpter sense necessitat i altres llindesses dels nostres carods i cia.

Salut.

A propòsit del CDI,

Lunes, 8 de Marzo de 2010

No puc deixar de pasar el dia d’avui sense fer un cant o lloa a l’esperança, es una questió molt intima i espero que deixat el record aqui penjat, en el curs del pas del temps, serveixi per animar a altres persones que hagin passat per un -mal trago- com vulgarment es diu, de la vida, quant desvetlli l’assumpte, i ho farè quant sigui o cregui oportú. Prego em disculpi el que no enten aquest escrit, en algún moment comprendrá i entendrá el perqué?
Salut.

Fiquem Seny,

Lunes, 1 de Marzo de 2010

El noi de Badalona ja comença, la seva parrafada d’època immemorial el dia d’ahir fou “portem presa”. Amb un 19 i pico % de uns 300.000 “pernocta’ns” al nostre estimat païs, resulta que aquest individu s’arroga com portantveu de tots els catalans per, demanar d’independència; com diria aquell màgic “estoy acollonido”.
Es pot fer malament, però pitjor crec que no es possible. Quatre garifaltes ansiosos de agafar poder del bo, es fiquen davant a intentar liderar el projecte, “portem presa diuen”, huy Senyor, allibera’ns d’aquests salvadors.
M’explique que diuen els companys de Valencia:
Creuen que portant darrera, amb tots els majúsculs respectes a ells, com son, els incapacitats per votar menors de 18 anys, estrangers, i altres no habilitats documentalment; barrejats amb els catalans de dret i que tots plegats just arriben a un 20% dels votants ens prendran en serio, o se’n fotran allende l’Ebre. Doncs si no escolten les emissores “nacionals” que ho facin; jo quant anava per les espanyes i amb orgull a la pregunta: “de donde es Vd.” Els responia amb orgull CATALAN Sr/a., la mirada s’endevinava tot seguit d’admiració i una m’atreviria a dir enveja. Ara, gràcies a aquests quatre il•luminats, em miren d’esguinçoll i amb fotesa; i em dic jo, la culpa es dels catalans, NO, Sr. NO, la culpa la tenen els il•luminats que ens representen a la capital del regne, que s’encadenen a les portes de les emissores de radio, i fan declaracions fora de lloc per declarar les seves estupideses.
Srs. Fixeu-vos, fins i tot la presentadora reina de la t.v. matinal diu amb tota la normalitat del mon que ella es REPUBLICANA, i m’atreviria a dir com la majoria de catalans avui dia; i la resposta es: i que?
Els camins han de ser de seny, com marcaven els nostres avis; millor dit per mi el meu “iaio”.

Salut