Un Conte real,
Lunes, 29 de Marzo de 2010Resulta que arribà l’any 2010 ple d’esperança, al brindis de fi d’any amb els amics, paraula, que el que esperava era esperança i joia, pensant que lo pitjor i la desesperança havia quedat definitivament enrere. I coi que equivocat n’estava.
En resulta que feia 16 anys enrere, que el temps i la vida anava passant, amb les lògiques davallades i pujades dels esdevenirs lògics quotidians, fins que en unes, “creia”, intranscendents i lògiques eleccions al país, surt una mena d’invent que no se n’havia parlat amb seriositat fins que com diuen “l’aritmètica” ho va fer possible, i ho nomenen -tripartit- (maleïda paraula).
Axó comportà que, també amb lògica, en la meva (nostra) estimada empresa haguessin els canvis lògics acord amb els polítics de la Ciutadella. Però collons, i dic collons amb totes les lletres; quina mena d’individus ens han tocat, i bàsicament dos, de dolents, dolents, dolents de mena; un, el gerent del Centre de Tortosa (g.r.h.) i l’altre com a Director d’informàtica a Barcelona (g.h.f.), no els vull nombrar pel nom perquè ho considero de mala estrugança el anomenar-los.
Doncs bé, les malifetes de gestió d’aquests individus em portà obligatòriament a ficar una denúncia ni mes ni menys, que davant del T.S.J.C. Fiscalia Anticorrupció, pensant que el problema abastaria sols a qui jo creia eren directament culpables, però les investigacions han anat mes enllà sobtant-me fins i tot a mi, resultant que els garifaltes de Barcelona estaven involucrats. Menyspreant-me no se’ls acut altra cosa que acomiadar-me.
ARA COMENÇA EL MEU CALVARI:
Tot i esser absolutament innocent i aliè als disbarats de gestió, pateixo dos acomiadaments (declarats judicialment nuls); però ningú em treu de sobre 3 anys i mig de jutjats i tràmits, un trasllat geogràfic per declaracions en el judici (ara demostrades) totalment falses, amb frau de llei i el mes greu fent “perjuri” un testimoni, i que ja l’agafaré en el recurs corresponent; res, absolutament res, de lo manifestat en el judici i pel que es justifica la sentència de trasllat s’ha complit, previst i/o justificat; essent lògicament un engany al Sr. Jutge. Veurem si emprenc accions o rectifiquen per les bones.
El dia 4 de Gener d’enguany començo el que creia que seria una etapa nova, curta i profitosa a Barcelona. Collons quin desengany, ho ficaré puntualitzat que queda mes clar, perquè explicar-ho em desespera:
- Ara fa 3 mesos de la meva reincorporació, en tot aquest temps he fet aproximadament 4 o 5 hores de treball; la resta de temps, escolto la radio, miro Internet, llegeixo el que em cau a l’abast i em moro de pena. Com en diuen d’axó, mobbing?
- A una de les dos persones que estimo i vull mes en aquest mon com es la meva dona Carme, li han diagnosticat un càncer de mama, ara estem en la quimioteràpia.
- No em paguen la liquidació i actualització de sou que em pertoca des fa quasi 4 anys, i les despeses lògicament m’han augmentat.
En resum tot un advocat com soc jo, amb un atur involuntari de treball, i un futur incert. Si més no pel moment.
Què faig?, jo no soc de violències.
Me’n vaig al metro i espero que entri a l’estació…………….????
Tot i que estic sorprès de la quantitat d’amics que tinc arreu, i dels bons.
Em trobo sol, molt sol, contra el poder establert. Pero lluitarè, vaja si lluitarè!!!