Deuriem de respondre. Els de baix clar
Domingo, 30 de Mayo de 2010Diu el pare al fill.
Fill, deus de estudiar molt per poder arribar a ser un Home de profit, ben situat i guanyar-te bé la vida.
Respon el fill.
No pare no, si he de estar molt ben situat, he de deixar de estudiar demà mateix, doncs, jo vull ser una persona influent, molt ben situada i amb poder, com per exemple: President de la Generalitat, President del Parlament de Catalunya, o també si es pot, Vicepresident del Govern d’Espanya. I per tenir tots aquest càrrecs no necessites cap mena de formació.
I el pare li pregunta.
Però fill, com t’ho faràs per no fer el ridícul contínuament?.
I el fill contesta.
No el faré pare, m’envoltaré de gent molt ben formada, els pagarem amb diners dels pressupostos, i pels petits moments dels directes, contractaré als millors assessors perquè m’ensenyen quatre respostes sense contingut i que sonin bé a les orelles, la resta es molt fàcil. Cotxe amb moble bar, xofer, complements de fusta noble, i a viure, que son quatre dies.
Aquest conte que pareix de ficció o inventat, no es més que una reflexió de la realitat d’avui dia; es el que hi ha, el que tenim i axì ens va.
S’ha ficat de moda forçosa de que han de reduir el gasto, i ja ho deia en un dels escrits que, qui paga la grossa sempre som els mateixos, els treballadors. Un il·lustre pensador que va deixar la política perquè la bragueta li tirava més i màxim exponent de l’expropiació de l’abella, casat amb la filipina més famosa i “porcelanosa” del país, ens ha dit estos dies a Sitges que, s’han donat massa diners fàcils per comprar una casa, hostis, ho diu el tipo famós pels asseus instal·lats a la seva vivenda; i que, es deuria de restringir més l’accés al crèdit per la vivenda. No té vergonya, es un pseudo-polìtic impresentable, i que ho faci en nom o representació del socialisme, Jo em borro. Aquest individuo, esta setmana, s’ha fet màxim directiu de l’escuderia espanyola que està rebentant diners, ves a saber de qui, per aquests mons a la F1. I aquest “tipo”, fent l’ùs de la seva prepotència i situació a la societat, ens ha de dir en clau socialista que s’ha de limitar i/o restringir l’accés del treballador al crèdit per l’habitatge?, vergonyós, deplorable, però diuen que tenim els que ens mereixem.
El que tenim a la capital, el senyor ZP Deu ni do, lo preocupant no es el que fa que ho fa tot malament, si no que, ell serà el màxim responsable de que arribi al poder el “registrador de la propietat”, i si tornen, ens podem calçar. Aquest veuen la culpa única i exclusivament amb el cost d’acomiadament del treballador, per aquest, els treballadors tendrìem que estar en una vitrina com els gots, i quant en necessiten un, l’agafen, i quant l’han fet servir, a l’aigüera.
I tots aquest tipus no pensen que, espero que en un temps no molt llunyà ens adonem que els diners no es mengen, que les toxanes necessiten de mans per col·locar-se, i la propietat de la terra no es pot traslladar de lloc. I si igual que ells fan discriminacions per donar crèdits a clients “preferents” i per interessos mes minsos; nosaltres en resposta venguéssim el Kg. de patates, diguem-ne a la zona de Pedralbes a 20 € el Kg. i al Guinardó a 2 € el Kg. no regularíem el mercat?
Governants, més controls, menys xo-rissos, menys intermediaris, menys subcontractes; sabeu el que ha arribat a guanyar (diguem especulant legalment) un poderós que rebenta diners amb fitxatges multimissimilionaris al futbol, des que era un, quasi trist titulat superior sense patrimoni de rellevància, a lo que té al dia d’avui i que el període de temps ha estat de 20 anys?. Agafeu hemeroteca i vos asustareu.
Fent un símil metafòric, si de 300 n’enganxen 4 ò 5, pensen, paga la pena (Mario Conde, Roldán, etc.. no n’han sabut prou).
Salut.