Archivo de Mayo de 2010

Deuriem de respondre. Els de baix clar

Domingo, 30 de Mayo de 2010

Diu el pare al fill.

Fill, deus de estudiar molt per poder arribar a ser un Home de profit, ben situat i guanyar-te bé la vida.

Respon el fill.

No pare no, si he de estar molt ben situat, he de deixar de estudiar demà mateix, doncs, jo vull ser una persona influent, molt ben situada i amb poder, com per exemple: President de la Generalitat, President del Parlament de Catalunya, o també si es pot, Vicepresident del Govern d’Espanya. I per tenir tots aquest càrrecs no necessites cap mena de formació.

I el pare li pregunta.

Però fill, com t’ho faràs per no fer el ridícul contínuament?.

I el fill contesta.

No el faré pare, m’envoltaré de gent molt ben formada, els pagarem amb diners dels pressupostos, i pels petits moments dels directes, contractaré als millors assessors perquè m’ensenyen quatre respostes sense contingut i que sonin bé a les orelles, la resta es molt fàcil. Cotxe amb moble bar, xofer, complements de fusta noble, i a viure, que son quatre dies.

Aquest conte que pareix de ficció o inventat, no es més que una reflexió de la realitat d’avui dia; es el que hi ha, el que tenim i axì ens va.

S’ha ficat de moda forçosa de que han de reduir el gasto, i ja ho deia en un dels escrits que, qui paga la grossa sempre som els mateixos, els treballadors. Un il·lustre pensador que va deixar la política perquè la bragueta li tirava més i màxim exponent de l’expropiació de l’abella, casat amb la filipina més famosa i “porcelanosa” del país, ens ha dit estos dies a Sitges que, s’han donat massa diners fàcils per comprar una casa, hostis, ho diu el tipo famós pels asseus instal·lats a la seva vivenda; i que, es deuria de restringir més l’accés al crèdit per la vivenda. No té vergonya, es un pseudo-polìtic impresentable, i que ho faci en nom o representació del socialisme, Jo em borro. Aquest individuo, esta setmana, s’ha fet màxim directiu de l’escuderia espanyola que està rebentant diners, ves a saber de qui, per aquests mons a la F1. I aquest “tipo”, fent  l’ùs de la seva prepotència i situació a la societat, ens ha de dir en clau socialista que s’ha de limitar i/o restringir l’accés del treballador al crèdit per l’habitatge?, vergonyós, deplorable, però diuen que tenim els que ens mereixem.

El que tenim a la capital, el senyor ZP Deu ni do, lo preocupant no es el que fa que ho fa tot malament, si no que, ell serà el màxim responsable de que arribi al poder el “registrador de la propietat”, i si tornen, ens podem calçar. Aquest veuen la culpa única i exclusivament amb el cost d’acomiadament del treballador, per aquest, els treballadors tendrìem que estar en una vitrina com els gots, i quant en necessiten un, l’agafen, i quant l’han fet servir, a l’aigüera.

I tots aquest tipus no pensen que, espero que en un temps no molt llunyà ens adonem que els diners no es mengen, que les toxanes necessiten de mans per col·locar-se, i la propietat de la terra no es pot traslladar de lloc. I si igual que ells fan discriminacions per donar crèdits a clients “preferents” i per interessos mes minsos; nosaltres en resposta venguéssim el Kg. de patates, diguem-ne a la zona de Pedralbes a 20 € el Kg. i al Guinardó a 2 € el Kg. no regularíem el mercat?

Governants, més controls, menys xo-rissos, menys intermediaris, menys subcontractes; sabeu el que ha arribat a guanyar (diguem especulant legalment) un poderós que rebenta diners amb fitxatges multimissimilionaris al futbol, des que era un, quasi trist titulat superior sense patrimoni de rellevància, a lo que té al dia d’avui i que el període de temps ha estat de 20 anys?. Agafeu hemeroteca i vos asustareu.

Fent un símil metafòric, si de 300 n’enganxen 4 ò 5, pensen, paga la pena (Mario Conde, Roldán, etc.. no n’han sabut prou).

Salut.

Temps esperpèntics.

Jueves, 13 de Mayo de 2010
  1. ZP retalla prestacions socials, i salaris als funcionaris. La retallada mes gran de la democràcia diu la premsa.
  2. El representant de la COE (patronal espanyola), es un tal Dìaz Ferrán, aquest tipo te rebentades dos macro-empreses una de aerolinees i l’altra viatges Marsans, i segueix en el càrrec; vaja exemple d’empresari.
  3. Sis (6) jutges del Constitucional caducats i atemporals, estan dirigint i governant el Tribunal com si res passarà, il·legítims per`no passa res, res de res.
  4. De Finisterre a Cabo de Gata crida la seva “honradesa”, però, tots sabem qui ha fet i fa la sisa i fa córrer la rata; serà conill el que corre per estos Camps?.
  5. SICAV, sinònim de ric, nom per despistar al normal, vol dir: Societat de Inversió de Capital Variable; parlant en plata si un treballador paga un 14% com a mínim de IRPF, els rics invertint mitjançant les SICAVs paguen solament un 1%, i ben regulat per Llei, 35/2003 I.I.C., R.D. 1309/2009 reglament de les S.I.C.
  6. Temps de crisi i de restriccions, però, no per tots, que en farem del mano del Carod amb les seves ambajades varies per aquests mons, amb la despesa assegurada, sous d’empleats, familiars i amics. El company Carod ens deuria d’informar dels beneficis que ens aporten les seves d’eries internacionals.
  7. També tenim un individuo caduc, i sinistre que va estar assegut a la dreta del capo major quant es varen signar les últimes penes de mort en els anys 70, i aguanta el tipo assegut al Senat, pareix una mòmia però s’ha passat tota la seva vida influint, enredant i malmeten; i segueix.
  8. Si ens plantegem el canvi i/o alternativa al ZP, únicament sent realistes en front està el Rajoy, a mi se’m fica la “gallina de piel” que deia el vividor futbolero.
  9. Em diu un uniformat amb arma de la Generalitat, el cacau que te muntat el Saura dintre del cos es de cuidado, ni hi ha ordre, ni control, la disbauxa es infinita i les ordres i contraordres son lo mes habitual en aquest Sr., Es que no se sabia que no podia ser?
  10. I el amo de la capital que segueix fent de les seves, que en direm: Vaja herència deixarà al Hereu del seu seient. 

Dedicat a JMFP +

Salut.

Fent camì

Lunes, 10 de Mayo de 2010

Estem segurs de on anem? Hi ha una recollida d’adjectius que quant els nombres tot seguit automàticament et venen unes assimilacions directes, per exemple pederàstia, i tot seguit et ve al cap una sotana,; ù també un lloc antigament lligat a la opulència i rauxa com per exemple Marbella i tot seguit et venen uns noms de personatges famosos lligats a esta ciutat. Però com es que les assimilacions son per actes o personatges lligats a lo incorrecte, al delicte, a lo que no es bó; fins i tot en una visió laxa resulta que el que no te un lligam directe actual, se li ha quedat lo del passat, quant parlem de banquer, tots pensem en el que te nom de un calçè, cabdalat i d’enriquiment injust.

Tots aquests pensaments no ens venen perquè sí, penso jo, que tot ve donat per la influència dels mitjans de comunicació, que avui en dia s’han fet incisius en fer-nos veure i entendre el que ells han decidit, estem desbordats per tanta informació induïda, totalment parcial i quasi mai justificada. Tot i que personalment ens fem forts en algunes coses que diem: “per aquí no”, com per exemple les actuacions del medievo, tancant carrers i fent passadissos reials, mai millor dit, perquè la parafernàlia propagandística ens vulgui fer tragar l’estimació per la monarquia, ara que al pobrissó l’han tingut que operar; per altre costat es vol destruir una “tonadillera” a saber el perquè, pot ser perquè no va voler anar a cantar a aquella cadena de tv, la qüestió es que ni se sap la quantitat d’hores que li han dedicat exclusivament a pregar-li fort com si d’un ninot de fira es tractara.

La reflexió que em faig es: estem preparats per rebre tanta quantitat d’informació, la majoria induïda, i fer-nos una classificació o destria del que por esser bó i real, del que fins i tot es dolent pel nostre cervell; jo crec que ens falta un poc, perquè, no es possible que una confusió de tecles entre la M i la B, de una sola persona, porti l’enrenou que va portar a la borsa, com tampoc es lògic que lo que el divendres era roig, avui sigui verd i en quantitats ingents de diners, perquè?, doncs els divendres la baguette de pa em va costar 85 cms. I avui dilluns m’ha costat 85 cms., o sigui el mateix, de la mateixa manera que al paddok de la F1 de diumenge els rics estaven tots esperant el dilluns, i avui dilluns eren un 20% mes rics; als diaris posen: “remuntada històrica de la borsa”.

On està tot aquest joc de milers de mil·lions d’€uros?, em diuen que axó es macroeconomia, que a mi no em toca.

No entenc res

Però jo

No arribo a fi de mes

Salut.

Crisis ?

Lunes, 3 de Mayo de 2010

Crisis, què es això?, lo que ja no se si som majoria o al menys no ho pareix, els que:

a)     No arribem a fi de mes amb el que ens paguen pel treball que fem.

b)     Ens passem mig mes pensant com pasarem l’altre mig sense calers.

c)      Ens costa i fins i tot no podem complir puntualment amb els deutes.

d)     Tenim les targes de crèdit rebentades.

e)     Els petits comerciants van tancant les botiguetes.

I axí les mil i una penúries “del pobre”, pensant en: si em toca, la loto clar, si treballara el meu fill, si puguera fer unes hores la dona, si l’empresa em paguès els endarreriments, etc.

Però vatu aquí que:

1)     Els camps de futbol estan plens, i a quin preu les entrades.

2)     Dels tornejos de tennis no en diguem.

3)     Els esportistes els paguem, si, si paguem nosaltres, a no se quants mil·lions la setmana.

4)     Les autopistes en cap de setmana van saturades.

5)     Les grans cadenes van obrint botigues.

6)     Els fitxatges televisius dels famosillos i famosilles son exagerats.

7)     Els rics, segueixen sen una mica més rics cada dia.

No se on arribarem, però els disbarats dels poderosos els paguem sempre els mateixos, els disbarat de la petroliera que està vesant milers de l. de petroli al mar, diu l’americà que ho pagarà la empresa culpable; tururut cañut, ho pagarem nosaltres quant anem a ficar benzina al cotxe, torno als economistes (que solament preveuen el passat) el petroli es de demanda rígida i per obra i gràcia dels poderosos no te substitutiu. Perquè no li treuen la llicència de comerciar amb petroli a esta empresa, llavors si que seria just. Un enginyer em va dir un dia, quantes persones es necessitaven per preparar i comerciar un mil·liò de l. de benzina i complements, no ho dic perquè encara encén mes el líquid de les venes, però es per que ens rebentin. I la cirereta es el que l’altre dia en un programa de TV es va dir i que per la nostra desgràcia es la pura veritat, i es que, un miserable mitg directiu sense formaciò, pot destruïr amb les seves dèries a una persona formada i cabal en el seu treball. Qui no ha viscut o ne’s sabedor d’algùn cas proper?

Salut.