Es molt curiós.
Resulta que en el segle passat i des de els governs autoritaris passats, el problema estava amb que sempre davant de totes les decisions, pareixia i dic bé, donava de parer que havia un únic Sr. el que en veníem denominant amb sorna però d’amagat, “el salvador”, altrament dit “dictador”; quant en la majoria de vegades eren els personatges del seu entorn, els que precisament lo havien ficat eren els que decidien per ell; o sigui; era tant important o mes l’entorn, que la decisió unipersonal del dictador mateixa.
Avui, en la democràcia que ens hem donat, aquest mateix assumpte es molt curiós.
Resulta que abans d’ocupar el lideratge; el líder, es te que manifestar submís i donat a la voluntat del grup, permitint, prometent, fent el que li aconsellen, etc. Però, en quant s’ha fet, de la manera que sigui amb el lideratge, i s’asseu a la cadira, tot canvia, es converteix amb el Sr. que pren totes, totes, les decisions de manera personal; no importa com ha arribat, de vegades per la porta petita; em de pensar que el famós ZP està on està pel vot de 6 (sis) persones en tota Espanya; ‘manda carallu’ que diria el gallego. Però vetu aqui que ara el tenim decidint per quaranta cinc milions de persones, i de forma absolutament personal.
A dia d’avui li diuen cadàver polític, però les decisions que ens faran o bé patir (molt) o bé alegrar (molt poc) les donarà i està donant ell en primera persona.
Això es pot anar extrapolant a quasi tots els estaments, tant polítics com de altres àmbits, quant en l’únic lloc que està justificat i de manera absoluta es en l’empresa privada, i dic privada amb tota la seva extensió; en quant toquin diner públic ja no està de cap manera justificat.
Conseqüències en aquests moments tant difícils doncs, es que al nostre país, Catalunya, el que porta les regnes legals, com es el Monti, passant-se el consens pel forro, i que fora tant necessari avui en dia, diu: si de Madrid prenen decisions de restricció, doncs nosaltres també, independentment de que la resta d’autonomies s’ho passin per la “peineta”; nosaltres som molt chauvinistes, els de davant que manen son els primers. No importa com estem o si patirem mes que els veïns valencians, que fins i tot al sud a les Terres de l’Ebre ens poden fer competència deslleial, res de res, es retallen despeses i punt, ho diu el de Inájar i l’Iceta.
Però aquí no acaba la cosa, aquest últim dissabte de Maig, a Tortosa es celebrà una espècie de cosa que es deia pro-sel·leccions catalanes, amb una gentada de nens i joves amb les lògiques ganes de festa, esport i xerinola; sabeu qui havia amb el seu cotxe oficial decorat en fustes nobles, xofer i escorta?, doncs el Sr. Cap de los parques i jardines de la Ciutadella, el de Reus; es fotia unes rialles, una disbauxa….., i com no desprès a foter-se un dinar dels bons que es fan pel Baix-Ebre.
Perdo pel salt de contingut, però; va coincidir a Barcelona una manifestació pel assumpte del aigua, varen acudir segons ha dit la premsa unes 5000 persones, la pregunta es para què?; si heu passat per Xerta, un poc mes amunt que l’assut, han fotut unes obres en les que hi porten crec que un parell d’anys, per endur-se l’aigua, amb una infraestructura pagada per nosaltres mateixos de cuidao; llavors dic jo, perquè serveix manifestar-se si ja està tot fet?
Ens porten pel camí que volen, i no ens revelem per res. O som mansos o encara no ens apitxen prou.
Una qüestió o assumpte que no es pot prendre de manera personal e irreflexiva, son decisions que en puguin afectar a un determinat col·lectiu i que de retruc sempre paguem els mateixos, els de baix, els treballadors, el que en diuen la classe mitjana-baixa.
Una mostra; resulta que uns quants penjats que no tenen res mes que fer o pensar, varen decidir fer a Gijòn una mena de reunió amb ajut i protecció de la parafernàlia política, respecte de com tractar de tocar-li les beceroles a Irak; la resposta lògica no s’ha fet esperar, o tallen esta mena de acord de pallassos que de segur que tots son milionaris i polítics chiquiliquatres, o bé, tindrem repercussions econòmiques per part de l’esmenta’t Irak; i, pel que pareix ens poden fer molt de mal en tot el país. On coi van aquests il·luminats!!!, que lloguin un vaixell es fiquin mar en dins i decideixin el que vulguin, però que no ens perjudiquin a la resta.
Tornant a lo comentat al principi respecte dels monocèfals del poder. Quant estudiava la composició dels ajuntaments i en dret comparat, em va xocar molt lo del sistema Anglès, que em va fer pensar, els anglesos sempre discorren millor en aspectes populars que nosaltres, i no els copiem; en lo que respecta al sistema polític local, contràriament al general que es criticable pel assumpte de que preval el bipartidisme, en els ajuntaments hi ha lo que ells diuen “un primus inter-pares”, es a dir hi ha un que porta la veu, però els acords son consensuats entre tots; i crec que això fora el mes convenient per tots, ni que sigui perquè no pensin o creguin alguns que son deus (versus Aznar, Deu mos en guardi ), i modestament crec que els errors no serien tant greus i decantats a un sol costat com està passant ara. Per desgràcia el ZP segueix el mateix camí.
Reduir despesa:
Es que solament em de mirar a la retribució pel treball, i les retribucions per alquilar o trapixeigar els diners, aquests son de sucre?, si no ens agüessin tergiversa’t el cervell mitjançant la “caixa tonta” i altres mitjans d’influència subliminal, els tindríem agafats per l’entrecuix. Tot ho han de pagar, son ells els que han ficat les regles de joc, que diu que, un feixet de paper emès pel Govern (ara d’Europa) te mes valor que una casa per viure, i un c…., veuríem si en un dia de pluja o fred, a una persona per xuprugar-se li donarem un sac de bitllets per comprar-se una casa o pis, i a l’hora de que es fes de nit, ningú li vulgues vendre una casa o pis, que solament s’acceptava un intercanvi per un altra cosa o bé; que en fotria aquell multimilionari del sac de bitllets?, doncs li passaria com em va contar el meu iaio, i que passava desprès de la guerra civil, que moltes persones encenien el foc per fer el menjar amb bitllets de la República sense cap mena de valor. Que en fotrien els del “club Bilderberg” que s’han ajuntat en sitges, sense criats i poder fàctic, doncs res, res, res. Però ara manegaran com moure les saques de diners de un lloc a un altre per fer-nos trontollar, haaa!! I la que paguem tots (la Sofia) també i participà!!!!!!!!
La moraleja del que penso es que falta: Netejar i depurar a tota la mitjania de personatges que estan en la gestió i poder públic o semipública, que han demostrat ser ineptes e incapaços de fer-ne una de dreta, i que ens han portat al fons on estem, i a més de tot tenen uns salaris de pò. Avui en la tertúlia del Cunì ho han dit, fins i tot el Dr. Miliàn Mestre s’ha atrevit a dir que lo convenient fora haver fet o fer el contractar a persones solvents i amb la formació demostrada i provada per ficar-los al front de la gestió pública, i la resta de tertulians, tot i veient la impossibilitat del tema, han assentit com una solució.
Si això ho digues jo (que ho penso) em desacreditaria tot l’escrit, però nombro la font, i com ve de la caixa tonta i de una persona prestigiosa en la societat actual, doncs l’assumpte te un altre caire. Acabo com aquell periodista que deia al final del T.N.: “Sras. i Sres. Asi son las cosas y asi se las hemos contado”
Salut.