Archivo de Julio de 2010

BOUS

Jueves, 29 de Julio de 2010

Vaja piltrafada lo dels bous, ara resulta que tot es per allunyar-nos d’Espanya com si no ho estesi’m prou. Per altre costat “la fiesta” solament deixant d’injectar diner públic, que es el que es tenia que haver fet, acabava finiquitada en un parell d’anys.

Ara com a la premsa, al ser estiu i estar mancada de noticies amb carnassa, li interessa donar foc al assumpte, doncs ja tenim l’escàndol provocat.

Hem de reconèixer que els d’ERC han sapigut aprofitar la avinentesa (que diria Pujal), amb trampa, però l’han aprofitat, en sé d’algun que li agraden més els bous que a un nen un caramel; ara que solament poden enganyar a qui es deixa, perquè, escoltant al Pcercòs fent míting (i que`n sap el paio de parlar), es capaç de fer-nos creure que Madrid t’he el seu port de mar abarrotat de vaixells.

Heu vist l’acudit d’avui de Mingote  al diari?, per mi es deplorable i sense cap mena de respecte als que som catalans; está molt clar que no ens uneix absolutament res amb el que tenen en el cap per cultura a les espanyes. Fora bó per tots, el que ens prenguem un poc de calma i tranquilitat, i com es diu per Nadal, cadascú tanquilet al seu corral, o pel contrari crec que pendrem mal, que diem a l’Ebre. 

La qüestió es la qüestió, els bous allende l’Ebre; aquí solament eren per quatre i la gata cinc.

 Salut.

Està clar, oi?

Sábado, 10 de Julio de 2010

Les ha quedado claro ¿no?.

Per moltes punyetes de brodat a mà, tìtols universitaris, oposicions, nomenaments, etc. etc. que tinguin, NO poden 8 ò 10 persones que tenen com a lloc de treball un edifici amb el nomenament de “Tribunal Constitucional”, obviar i passar-se pel forro (de sus cojones, que diuen en castìs), la voluntat de  QUASI TOT UN POBLE, el nostre, el meu, CATALUNYA. La manifestaciò d’avui ho ha deixat molt clar.

Les lleis estàn fetes per majories, i tenen que tenir molt en compte quant es fan les singularitats i diferències, pel contrari no son justes; el cafè per tots, ja tè massa justificacions de que ni es bò, ni es just; em podrien dir amb un mìnim de coherència que tenim en comù (cultural i socialment parlant), un Sr. de Cuenca i jo com a català d’arrel que soc?, al meu modest modus de pensar i entendre crec que, res, res, res i res de res.

La diferència principal i bàsica, es que a mi tan se me’n fot el que faci, s’obligui i es mogui socialment qualsevol de les diverses societats diferenciades d’Espanya, em fa exactament que lo que passi amb un cantò francès, a un lander alemany o a quansevol altre lloc d’Europa. El que heuriem de fer es mirar de colaborar i no ficar-nos uns amb els altres, com diuen ells ”a joder la marrana”; perque llavors els intrussos que utilitzant micròfons i Tv, desde el centre central de les espanyes ens volen donar “classes magistrals”, es converteixen en marranos ells.

Ara mès que mai: VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!!

Salut.

SINDICALISTES ? de què….

Jueves, 8 de Julio de 2010

Els representants sindicals de una empresa amb més d’un parell de milers treballadors  manifesten públicament i en assemblea de treballadors, com a que:

Prefereixen la venda de la part més important d’actius de l’empresa, a una empresa de capitalistes amb finalitat estrictament especulativa, sabent i reafirmant-se en la necessitat d’una “neteja” important de treballadors, para que, diuen textualment: “els que quedem” (a ells lògicament com a sindicalistes no els toca l’ERE) estiguem uns anys tranquils i amb treball.

Es molt fort que, persones que es diuen i s’arroguen la qualitat de “sindicalistes” que tindrien que defensar ABSOLUTAMENT A TOTS els llocs de treball de les empreses, estiguin sols i únicament per privilegiats e interessos personals. Però quin tipus de personatges son aquests!!!! Sindicalistes Indecents es poc.

I les lleis que estos “poderosos sindicats” ajuden a crear, els fan arrogar-se, ni que sigui per un miserable vot, com a representants de TOTS els treballadors, vulguin o no. Però si el problema el té el treballador de forma i manera individual, que NO es preocupi de anar en la seva busca per ajut, que, NI ESTARAN PER ELL, NI L’AJUDARAN I QUE NO ESPERI NI UN TRIST MOVIMENT PER PART DEL SINDICAT. Jo ho puc dir alt i fort, amb perfecte coneixement de causa.

Parlo clarament i sense embuts dels “sindicalistes” pertanyents a CC.OO. de l’Aliança.

Salut.