JESÚS

De D. Josè a Josepet el de Hiznájar; l’havies de fer de una manera o de un altra, has estat 7 anys que has passat desapercebut quasi, però a la fi per deixar la cadira havies de donar-te a veure; em varen dir que la teva senyora no es resistia a tenir que rebre al Papa de consort “en funcions”, quasi m’he de creure’ls a qui ho deia, i si es que es així (que se sabrà) perquè tot se sap, encara quedaràs mes enfonsat i amb una foscò de gestió inigualable.

Be Josepet, has finat fins l’últim dia, fins i tot et passaràs mes de un mes del que es diu dels 4 anys de mandat, sempre podrem dir, heppp, que Josepet el de Hiznájar va deixar el llistó en 4 anys i quaranta i cinc dies, que la dona volia ser rebuda pel Papa de Roma com a consort en ferm i no “en funcions”.

Ves per on, t’has sortit en la teva, ara que els que t’han ajudat, si els del carrer Calàbria, els passaran un rebut de la proesa; al temps (curtet de 3 mesos), com l’imatge, què es llebre o pato?

Salut.

Lo del subjecte aquest es increïble, em refereixo al polític Carod, resulta que surt davant d’un micròfon de radio i sense tenir cap mena de rubor ens diu, com qual profeta: “com resulta que diuen els del meu partit que no soc bo per anar a les llistes per les properes eleccions al Parlament, doncs tampoc em crec que he de esser bo per fer campanya i mítings pel partit, i això vol dir que tampoc em faig corresponsable del resultat que surti de les eleccions”.

Serà políticament parlant CÌNIC I POCA VERGONYA el tipo aquest.

Un individuo que s’ha passat els últims 7 anys al cap davant del poder a la política catalana, això si, sense decidir absolutament res transcendent, solament el que vulgarment es diu xuplant cadira, i col·locant al mano (germà) amb un centre idíl·lic com es Paris a “despesa pagada” i sou de pinyons de mico; a part, de repartir els nostres diners que tanta falta fan en el nostre país, per subvencionar llengües indígenes sense cap mena de necessitat científica mínima. Es a dir un desgavell de manament.

Va el subjecte i es vol desmarcar de tot, per si les coses van com es preveuen, i poder reclamar legitimitat per no tenir responsabilitat.

En política lo d’aquest tipo no te nom, es un impresentable que ens va enganyar a molts com a mi, i encara diu que no te responsabilitat?; lo mes fotut que veig es que amb l’empenta que porta d’estar dalt de la cadira, els seguirem patint una estona mes, ara solament serà una estona, no pot ser de cap altra manera, si no, que malament estem si el deixem campar tranquil per la política.

Salut.