Vaga, qui ha guanyat?
Jueves, 30 de Septiembre de 2010Els del Govern diuen com no pot ser d’altra forma que ells, i els sindicats, que han de dir doncs que també han guanyat.
Lo que es absolutament segur es que qui ha perdut sense cap mena de dubte som els treballadors que ens hem d’aixecar cada mati per anar a la feina per poder portar un sou a casa; i donem gràcies als que tenim feina. Aquí rau per mi el moll del assumpte en les gràcies, a qui els em de donar, al patro perquè ens dona feina? d’això res de res, el patro es dedica a produir perquè li comprin els productes, i qui? Li pot comprar els productes perquè es faci mes ric, doncs els treballadors que cobren un sou i ho poden pagar; es el que es diu el peix que es mossega la cua, lo que vol dir que, tots som necessaris i uns sense els altres no poden existir, es pel que hi ha de haver un equilibri absolutament necessari entre un col·lectiu i l’altre. Aquí es on tindrien que entrar els sindicats i els Governs, els sindicats per ficar interès en defensa dels treballadors, i els Governs mirant de que ni uns ni altres puguin fer un abús de la seva posició; hi ha un detall que es lo que desequilibra la balança i son qui te i disposa dels diners, però, els diners es poden menjar? son nutritius? Oi que no?. Es aquí on te que entrar els seny.
Si no hi ha treballadors que facin cols al camp i muntin cotxes a les fàbriques, no hi ha negoci per ningú.
Quant es convoca una vaga i son necessaris “els piquets informatius” perquè esta sigui mínimament seguida, ni es vaga ni es res, que es el que va passar; els únics que s’aprofiten son els mal nascuts i brètols dels aprofitats anti sistema, I així anem malament. La vaga de tot un estat no la poden convocar dos individus com Tocho i Méndez, es massa important per deixar que un parell de impresentables sindicalistes puguin moure els fils: Vol dir que trobo bé el que fa ZP?, altrament dit Mr. Bean, doncs de cap manera, passarà per ser el president mes incompetent dels que es fan i es desfan a Europa, però, l’hem votat i es el que ens mereixem.
Resumint, un dia per oblidar, donar carnassa a la premsa uns dies, i recordar la cançó del Julito Iglesias “la vida sigue igual”:
- Zones blaves.
- Zones verdes.
- Zones lila.
- Putes a les voreres de la carretera.
- Retirades de cotxes per la grua.
- Impostos revolucionaris pels Bancs als pobres clients.
- Olimpíades d’hivern per Barcelona (per lo de la neu que cau)
- Etc.
- Etc.
- Etc.
- I la “reforma laboral” ahí està……..inamovible., i les empreses acomiadant a preu de saldo. El ric s’ha de fer més ric. Vergonyós.
Salut.