Archivo de Septiembre de 2010

Vaga, qui ha guanyat?

Jueves, 30 de Septiembre de 2010

Els del Govern diuen com no pot ser d’altra forma que ells, i els sindicats, que han de dir doncs que també han guanyat.

Lo que es absolutament segur es que qui ha perdut sense cap mena de dubte som els treballadors que ens hem d’aixecar cada mati per anar a la feina per poder portar un sou a casa; i donem gràcies als que tenim feina. Aquí rau per mi el moll del assumpte en les gràcies, a qui els em de donar, al patro perquè ens dona feina? d’això res de res, el patro es dedica a produir perquè li comprin els productes, i qui? Li pot comprar els productes perquè es faci mes ric, doncs els treballadors que cobren un sou i ho poden pagar; es el que es diu el peix que es mossega la cua, lo que vol dir que, tots som necessaris i uns sense els altres no poden existir, es pel que hi ha de haver un equilibri absolutament necessari entre un col·lectiu i l’altre. Aquí es on tindrien que entrar els sindicats i els Governs, els sindicats per ficar interès en defensa dels treballadors, i els Governs mirant de que ni uns ni altres puguin fer un abús de la seva posició; hi ha un detall que es lo que desequilibra la balança i son qui te i disposa dels diners, però, els diners es poden menjar? son nutritius? Oi que no?. Es aquí on te que entrar els seny.

Si no hi ha treballadors que facin cols al camp i muntin cotxes a les fàbriques, no hi ha negoci per ningú.

Quant es convoca una vaga i son necessaris “els piquets informatius” perquè esta sigui mínimament seguida, ni es vaga ni es res, que es el que va passar; els únics que s’aprofiten son els mal nascuts i brètols dels aprofitats anti sistema, I així anem malament. La vaga de tot un estat no la poden convocar dos individus com Tocho i Méndez, es massa important per deixar que un parell de impresentables sindicalistes puguin moure els fils: Vol dir que trobo bé el que fa ZP?, altrament dit Mr. Bean, doncs de cap manera, passarà per ser el president mes incompetent dels que es fan i es desfan a Europa, però, l’hem votat i es el que ens mereixem.

Resumint, un dia per oblidar, donar carnassa a la premsa uns dies, i recordar la cançó del Julito Iglesias “la vida sigue igual”:

  • Zones blaves.
  • Zones verdes.
  • Zones lila.
  • Putes a les voreres de la carretera.
  • Retirades de cotxes per la grua.
  • Impostos revolucionaris pels Bancs als pobres clients.
  • Olimpíades d’hivern per Barcelona (per lo de la neu que cau)
  • Etc.
  • Etc.
  • Etc.
  • I la “reforma laboral” ahí està……..inamovible., i les empreses acomiadant a preu de saldo. El ric s’ha de fer més ric. Vergonyós.

Salut.

Vaga SI?, Vaga NO?

Sábado, 25 de Septiembre de 2010

La meva posició al final, com en les novel·les de suspens, però, sense la pretensió de la seva alçada. Si analitzem als provocadors, es a dir al Govern d’Espanya i el partit que el sustenta, doncs SI es mereixedor de la vaga general, i no de un sol dia, si no que fins que no pleguin no se’ls deuria de deixar en pau, les coses no les poden fer ja pitjor, i el descrèdit que tenim arreu del mon es vergonyós. Primera conclusió vaga si, però.

I els que la convoquen? qui son aquests grups i els personatges que els dirigeixen? Son mereixedors de crèdit perquè els fem cas?, parlem-ne:

No son els que fins ara han estat connivents amb la política sòcio-econòmica del Govern? No son els que s’han segut a “negociar” com si fora normal, amb un tal Díez Ferran que ha fet una malifeta en les seves empreses tant econòmicament com socialment? No son els que tot i convocar la vaga, pensen que es “una putada”? en clara al·lusió al seu arrepentiment; es normal convocar una vaga desprès de més de tres mesos dels fets que l’han provocat? (la reforma laboral ja està aprovada al Congrés), perquè sabent el que venia no la convocaven en aquell mateix moment que es començava a parlar de què anava? (tenim com a exemple als col·legues francesos. Doncs es clar que per aquest costat, vaga no, però.

Que pesa més?, si analitzem un moment la situació, al Govern el podem fer fora (com així es preveu i així serà) en les properes eleccions. I als dels sindicats? tenen una estructura democràtica?, vos puc dir clara i taxativament que NO, es fagociten entre ells, quatre o cinc remenen l’olla; d’exemples ni han milers, en la meva empresa hi ha un “alliberat” des de fa 20 anys, ningú, ni els representants del comitè, els consta cap mena d’elecció perquè tingui aquest estatus, i lo més collonut, pel nº de treballadors que som no ens pertoca cap alliberat, però, (i ja van uns quants peròs), en els despropòsits de la empresa que no te propietari, doncs es una mútua, el sindicat i per ende “l’alliberat”, no es que no fiqui objeccions, si no que està en total acord, sigui el que sigui; la pregunta a fer ara es: perquè?, el que ens imaginem tot pot ser possible. Sempre s’excusen amb la famosa utopia de que ho fan tot, sempre per tots els treballadors. Fou per gravar-ho que en una assemblea de treballadors a la que vaig assistir, davant de tanta inducció i mentirà que estaven donant el sindicat, vaig prendre la paraula i tot seguit l’assemblea es va dissoldre, era molt curiós com el conferenciant sindicalista clamava a crits el “no vos aneu, encara no he acabat, això no pot quedar així”, i el personal el va deixar sol.

Donat que en el meu cas personal, els sindicats ni han fet, ni tan sols s’han interessat, al que li afegirem que tenen unes estructures en que la democràcia està reduïda a la mínima expressió, ja veureu els piquets informatius, quin tipus d’informació donen (bastonada amb la cara tapada i aldarulls), la resposta no pot ser altra, tot i el meu pesar en l’interior que: VAGA NO, Gràcies.

Salut.

Políticament parlant.

Martes, 14 de Septiembre de 2010

Si es que el mon es fa petit pels enrredadors i buscavides, vos explicaré una petita història personal viscuda:

Era un dia de campanya electoral a les municipals allà pel 2008, i com peixos que es multipliquen, però, sempre els mateixos, va aparèixer pel meu poble al Baix Ebre un dels “significats” però insignificants personatges d’ERC per fer campanya i ajudar al candidat local.

Estàvem a un restaurant molt anomenat del poble es diu “Amarè”, dient el nom ja es situaran la resta de comença’ls i testimonis.

Al personatge en qüestió, ajudant-me per un altre “significat” personatge d’àmbit local, el vaig fer cinc-cèntims del problema greu que jo tenia i que esmento en la meva web (http://mansnetes.es) que tant enrenou m’ha portat i que està en els tribunals; (per cert, no se perquè, però tot i estar provat, està dormint en un calaix del jutjat); espero que en algun moment es reprengui, perquè es de justícia. Fins ara pareix que tot es normal. Ara ve el tema.

El personatge en qüestió es va fer l’interessat, molt interessat pel que jo li explicava, tant que va fer seva la documentació que li vaig passar i em va dir que prendria part en el tema a la fi de donar-li alguna solució.

Uns mesos desprès, en l’últim Congrés Nacional d’ERC, el vaig trobar i vaig anar directament a preguntar-li, que si havia fet res del que varem parlar, lògicament em va respondre que era un assumpte greu i que no havia avançat el que ell voldria; li vaig dir que si volia ajudar, perquè? En la sol·licitud de compareixença a una Comissió de Salut per declarar al Parlament dels implicats, ell havia votat contràriament al que em manifestava personalment, i el “tipo” em contesta:

“no puc votar en contra del que em diuen al partit, doncs si voto diferent al que em diuen em foten 600 € de multa”

Lògicament em vaig quedar com diuen “a quadros”, resulta que la honestedat d’aquest tipus està marcada en 600 €, si no es comportaria honestament, els interessos de la cadira i 600 € estan per sobre de ni mes ni menys que de la HONESTEDAT (política es clar), deplorable. Ni que dir que del “personatge” no n’he sabut res mes, ni per telèfon ni per carta, com dèiem a la mili.

Solament em queda que dir qui es el personatge, i que no es baladí lo de les seves últimes actuacions, es el Sr. URIEL BERTRAN i ARRUÉ

A ho deia Oscar Wilde, L’objectiu del mentider és senzillament encantar, delectar, proporcionar plaure. N’és la mismìsima base de la societat civilitzada.

Salut.

Nou curs….

Jueves, 9 de Septiembre de 2010
  • L’atur puja constantment.
  • Les escoles han obert les portes a la canalla.
  • Comencen els polítics a les tertúlies de radio i TV
  • « l’insolvent » de Mario Conde ens dona lliçons d’ètica i bon fer a la TV
  • L’ETA diu que no, però si, potser després. Com sempre fan els assassins.
  • No arriben els diners a tot el necessari a fi de mes.
  • L’Esteban es passeja pels platós de TV, com qual reina al panya’l de mel.
  • Un zumbat de Puigcerdà, demana un exercit propi per Catalunya.
  • Aznar continua vomitant disbarats a horari complert.
  • La nena gran Pajin, cada vegada pareix una nena més limitada.
  • Per fi es descobreix l’autèntica veritat del personatge facha Neira.
  • Els dissabtes nit, hi ha la intoxicació per excel·lència a la TV5
  • Castro torna a “discursar” pels pobres cubans.
  • Una vaga “general” anunciada pels sindicats (i que n’estan arrepentits)
  • “l’acadèmic Corbacho” ve a donar lliçons magistrals al “il·lustrat” Montilla, que per fi ha anunciat les eleccions al Parlament.

 

I el mes important per intranscendent, els tertulians de les ràdios i alguna Tv. Estan encaparrats en fer important lo que al poble munda ens porta “al pairo”, busquen, remenen, diuen, que si el Tremosa, que si el dia del partit, que si els mossos, etc. Nens que vos haurem de tractar com a nens petits, no tot es bo per aguantar nòmina de tertulià, poseu-se les piles i parleu del que importa al poble, per favor no parleu única i exclusivament d’obvietats i repetiu-vos de uns als altres contínuament; el llistó l’esteu ficant molt baix.

Esbrineu la gestió, deixeu-vos d’opinar:

  • Que passa amb la despesa d’aixecar voreres i tornar a ficar els “llambordins” que deia aquell.
  • Perquè 150 m. Literals de vorera, porten exactament treballant-hi tropecents operaris, des de fa 9 mesos i l’obra no acaba.
  • Perquè no es veu cap autoritat de policia o vigilància municipal en lloc; i per ficar una denúncia no es triga mes que aturar el moto que porten, amb el motor en marxa i fer una foto i escapar a tota vela en busca de un altra foto; fins i tot els he vist fer-ho des de dintre del cotxe sense baixar.
  • Millet i Montull i viceversa, estan campant al seu aire, i no passa res.
  • Que ha passat amb els fons rebuts d’Europa aquests anys enrere?
  • Es cert que es varen canviar (com si foren cromos) l’arribada de l’AVE (per tota la vida), per unes Olimpíades de 15 dies.
  • I l’Hereu, es alcalde o relacions públiques pel mundo mundial.
  • I el Carod, repartint diners pels dialectes dels indis aborígens del Amazones, perquè no en feu ressó?

Feu qüestió del periodisme explicant objectivitats, i no donant parer del vostre criteri que no interessa a la gent normal el que penseu, altra cosa serà si voleu ser polítics; però no es el cas oi?

 Salut.