Archivo de Octubre de 2010

A D. Leopoldo, el de la economia ninja.

Miércoles, 20 de Octubre de 2010

Ja fa molts anys, vint o vint i cinc, que una persona molt cabal, parlant respecte la crisi i la economia em va dir: tens que tenir molt present que diners son els que hi han, i si els hi volen treure valor, li donen a la maquineta, i ja tenim depreciació i més diners a les butxaques, però això, solament ens val per la economia interna del país, si volem sortir fora, em de pagar la diferencia respecte el valor entre abans i després de la depreciació.

Ho sigui ja està ben establert pels poderosos que els diners, son els que son i no hi ha més que els que hi han.

Donada esta premissa, ara em d’afegir que com a país, ja no manem del valor dels diners, pertanyem a un col·lectiu de països que es diu Comunitat Europea, i una de les coses que en varen obligar a fer, fou el renunciar a decidir respecte de la quantitat de diners que ens corresponen; a partir d’aquí, qui mes en pela, més en menja; avui es diu, i malauradament, globalització.

La pregunta ara es, si els diners son els que son, no li hem donat a la maquineta i no hi ha un “duro” en lloc, bancs, empreses, governs, etc. On coi estan els diners?, evaporar-se no s’han evaporat, doncs on estan?. La meva modesta teoria es que estan amagats en quatre mans, o sigui, replegats entre quatre poderosos que mouen els fils, i lo més greu, es que hem estat nosaltres inconscientment els que els em donat a les seves mans, perquè aquests poderosos han sapigut treballar lo de la indesitjable “globalització” i ens estan fent anar pel broc que volen.

Un entrepà de reflexió. Quant un lladre roba a (per exemple) a un botiguer, pareix que a part del delicte, el que hi ha es un canvi de domini de la cosa, i no es així, perquè, quant la cosa està en poder i domini del legítim propietari, poden i segur pengen de la mateixa, hipoteques, deutes, impostos, etc. I quant el lladregot se la ha fet seva, no hi ha cap compromís de deute enrere, la cosa es totalment neta de costos, això vol dir que el preu per ell com ha estat nul, a poc que en tregui ja guanya; per això si no l’enxampen reincideix.

Qui son els que tenen els diners?, està molt clar les multinacionals i els grans especuladors. Que podem fer perquè els treguin?, primer una petita metàfora: quant els nostres avis anaven al “trosset” i es quedaven una o dues setmanes per fer la collita o conrear la terra, s’emportaven un abadejo (bacallà per qui no ho entén), un o dos pans de quilo, un sac de patates i deu quilos d’arròs, la carn, tenien una “fura” que ficaven al cau i els conills sortien disparats, ja tenien carn. O sigui pa proteïna més important (la carn) si no havia prou “caler”, la caçaven, fent-la sortir de la mata.

Com ho podríem fer nosaltres? Ens podem preguntar.

Per mi es molt senzill:

1.   NO comprar marques.

2.   NO donar dels nostres diners a estructures de disbauxa i multimilionàries (clubs de futbol), abonaments a canals de TV, etc.

3.   Comprem productes autòctons i no forans.

4.   Aprofitem més el que tenim (roba, cotxes, etc.)

5.   Si teniu calers (dinerets), obriu 4 o cinc contes corrents amb vista per internet, i feu canvis constants de tot el saldo de un a l’altre (assegurant-vos de que no vos fiquen costos).

Solament fent a “sac” tothom els tres primers punts, els diners amagats sortirien com cargols desprès de la pluja; pel contrari cada vegada ens collaran més, fins que viurem per pagar i no per pagar per viure.

Salut.

Ja no soc d’eixe mon………..

Miércoles, 20 de Octubre de 2010

Si val tot, pareix que ens estem tornant bojos. Resulta que com a conseqüència de lo que acorda una junta general absolutament sobirana en les seves decisions (can Barça), que es “investigar” que no condemnar, a uns directius per demanar-los responsabilitats si es que s’han passat un poc en els dispendis amb la seva gestió de dinars aliés; surten les forces fàctiques o al menys que estan en llocs de influència mediàtica com son les Tv i ràdios i, JUSTIFIQUEN el que s’han d’oblidar aquests assumptes, perquè deportivament ha estat un període dels millors èxits de la història. Toma ya!!!!!!!!!!!!!!

No ha estat un no, des de el Bassas de l’altre costat de l’Atlàntic fins els ínclits personatges del micro de Catradio i Rac1 (tertulians inclosos), si que no ha estat unànime, però si algú discrepa, se li tiren a sobre, amb el argument que a Madrid en saben mes de tractar aquests temes.

I tant que en saben mes, així ens va per aquí, som tant chauvinistes que amb els cap cot, permeti’m que ens espolien econòmicament, el greuge comparatiu amb la resta de cc.aa. es abrumador: quant fiquen un ministre català, n’agafen un de incompetent i sense cap mena de formació, justet, justat es fa entendre, com el que varen ficar a treball; no diguem qui ens mana a Catalunya les presidències son una de un representant de “parcs i jardins” i l’altre de “jo tinc el batxillerat elemental”. Collons quina tropa.

Avui s’anuncia una remodelació del Govern de Mr. Bean (l’autèntic), i per arrodonir la quadratura del cercle, ens fiquen de ministra a una Sra. Que creu en la constel·lació de planetes del mundo mundial que es concentren amb ella, per això es la elegida, i dirigirà ni mes ni menys que la sanitat. Espero que tingui poc a veure amb el meu país, Catalunya, ja que la sanitat es de la nostra responsabilitat; però si hi ha un pandèmia, me’n vaig a buscar la solució ràpidament a Andorra, doncs esta “il·luminada” es capaç del disbarat mes gran que es pugui fer.

A quin nivell de desprestigi em arribat, allende els Pirineus se n’enfoten tot el que poden i saben de nosaltres, pintem menys que un quadre fet a l’aigua, però, de l’aixeta. Espero que quelcom mes important que la conjunció planetària ens tingui compassió i ens salve, m’entres:

    L’Esteban triomfa a Tv5

    La Pajin la fan ministra.

    Mr. Bean (ZP) es ven lo que convingui per aguantar poder.

    L’insolvent Mario Conde ens dona lliçons a la Tv econòmica.

    Els maricons triomfen com a presentadors de Tv, massivament.

  • A Catalunya la segueixen espoliant des de Madrid, gràcies al PSC i ERC per aguantar cadira.

Salut.                                  

Què passa amb l’Aliança?

Miércoles, 6 de Octubre de 2010

Que la succeeix          en aquesta Institució centenària creada per donar un servei a la societat  sense ànim de lucre, com així diu el primer manament d’una Mutualitat de Previsió Social. Intentaré explicar una mica d’aquesta Institució. El que la “emmalalteix” víctima d’un “virus mutant”; des de la perspectiva del coneixedor “doctorat” que li sóc en aspectes i vivències d’aquesta la meva estimada Institució, i, encara que determinats “virus mutants desaprensius” s’hagin comportat vilment amb ella, aprofitant  la seva infiltració en el comandament  i gestió, i que no entenen que, en no ser de la seva propietat, en qualsevol moment qualsevol “vacuna” acabarà sense cap dubte amb ells. Per desafortunio i desgràcia de la nostra estimada Aliança, no seria la primera vegada que un dia indeterminat, apareixen quatre mossos d’esquadra amb representants del poder verdader i autèntic i els posin de potetes al carrer.

En aquests moments, vivim dins de l’empresa, tant els treballadors com els interessats en que aquesta Institució catalana d’arrels profundes segueixi en la singladura de la vida, una incertesa i un desassossec poc normal, per la qual cosa sembla que el futur d’aquesta Institució, està quant menys qüestionat. Hi ha un encreuament d’articles de premsa entre la direcció actual de l’Aliança i les Conselleries de Salut i Finances, amb una tercera empresa pel mig denominada Capio (d’especulació pura en l’àmbit de la gestió sanitària i de capital suec), en el que han muntat una espècie de “subhasta” pel  la qual es diuen: “jo et compro”, “tu li has de vendre”, “aquests poden comprar”, “el preu ha de baixar”, “me’n sobren tants….?”, “efectius laborals no en vull tants”, ” Com em queda el meu? “; en resum el que sol ser típic del qual es denominen “pelotassos”. I el més preocupant és que el sindicat majoritari de representació dels treballadors, pareix que està d’acord. No, si al final haurem d’admetre que tindrem el que volem.

És d’ara el tema dels problemes en la Institució?, la meva resposta fundada i amb proves que puc aportar és que NO. Ja en els primers anys de la dècada dels 80, un administrador dels de llavors, ens va reunir a tots els empleats sota la seva responsabilitat i ens va avisar en to fraternal: “fills, si us surt o podeu buscar una altra feina, aquesta empresa té els dies comptats, d’això fa ni més ni menys que 28 anys; ho va fonamentar per allò del decret del Sr. González: “sanitat per a tots” i, “autònoms a cotitzar”, erigint-se l’Estat en el monopoli sanitari per antonomàsia. L’únic qüestionable d’aquesta decisió és, que va ser de política populista, la que et proporcionen els 202 Diputats (de llavors), sense estudiar ni consensuar els danys col·laterals, però cada empresa del sector, es va ajustar al que de nou se li va venir en l’àmbit sanitari.

Quan es van adonar de la imprevisió en monopolitzar la sanitat no van tenir més remei, i a causa que no podien atendre tota la demanda, que haver de començar amb els famosos “concerts”, i d’això és del que s’ha vingut sostenint Mutues i Centres sanitaris privats a tot el país, però, no ha estat cap altra manera que la de crear “la soca” del virus que ara està en el seu màxim esplendor introduint una contaminació versus “desmembrament, desinversió i quasi liquidació”, respecte al menys a l’Aliança; i el més estrany, rar i lamentable és que es faci pels que s’exhibeixen” en la seva manera d’entendre la societat, com a socialistes o d’esquerres  (PSC i ERC)  que tindran en seu haver, hi espero que sol l’intent, de fer desaparèixer aquesta Institució estimada centenària i catalana.

Quan els mandataris del famós “tripartit” van entrar a dirigir Catalunya, es van trobar la Mutualitat de Previsió Social l’Aliança, intervinguda pel govern anterior, després d’acomodar per lògica a tots els “seus” peons als llocs de poder i direcció, a nosaltres en l’Aliança ens va tocar “en sorts” el tàndem Salvador Soler Fàbregas i Eduard Espagnolo de la Torre; que després d’un inici de la lògica situació “del guerrer”, inexplicablement i amb la poca, més aviat nul·la, claredat de transparència d’actes, el dia dels Sants Innocents de l’any 2007, el Govern, a petició del Conseller Sr Castells, des intervé l’Aliança i, en el temps record de dies que hi ha des de la des intervenció fins al 28 de Gener de 2008, és a dir en 15 o 20 dies hàbils, en plenes i/o recent acabades les vacances nadalenques, després de la des intervenció,  resulta que la persona que representava  el Govern i que va ser posada a designació “de dit” pur per la Conselleria de torn al Sr. Eduard Espagnolo de la Torre, aquest munta l’enrenou d’elecció de compromissaris, i assemblea general, i s’auto-presenta a President, surt elegit i pren el comandament de l’Aliança,  però,  ara com càrrec  electe i es “suposa”  transparent.  No és molt  per a lo que donen 15 o 20 dies en un assumpte d’aquesta importància?.
La resta ja ho sabem últimament per la premsa, solament els aconsellaria que, tant el Govern que ara està en funcions, com els dirigents de l’Aliança que es poden considerar  molt, molt, molt provisionals,  ja que de tota manera, al Gener de 2011 venç el contracte del Sr. Espagnolo com s’indica a l’anotació del Registre Mercantil i són necessàries, nova assemblea i eleccions noves; S’ESTIGUIN QUIETETS I A L’ESPERA.  De moment no crec necessari “estendre més aquest escrit”, si es vol es pot parlar, però, ara són necessàries accions que modifiquen i perjudiquen patrimonialment a la Institució?, crec que NO; massa pressa, i amb unes eleccions al Parlament de Catalunya a menys de 40 dies es millor estar tranquils tots. És amenaçant aquest escrit?, sens dubte que no el que sí que és sense moltes pretensions un advertiment.

Salut