Archivo de Noviembre de 2010

Abús de posició o revenja?

Martes, 30 de Noviembre de 2010

No es que un sigui i/o hagi demostrat incompetència, lo pitjor es que quant està deslegitimat per prendre alguna decisió que atany a tercers que els pot perjudicar en la seva vida, no tinguin el mes mínim dubte d’aprofitar el lloc on es troben per fer lo que no deuen de fer, o sigui prendre decisions.

Em refereixo als “defenestrats” a dia d’avui, Consellers de la Generalitat i mes concretament a la Sra. de Salut i el Sr. de Finances que (Geli i Castells), que a dos dies passades les eleccions al Parlament o sigui, a 30 de novembre de 2010 i, vistos els resultats en que han estat “fulminats” per la voluntat del poble, del poder polític, utilitzen el que els queda d’aquest “poder” i aprofitant el buit, s’arroguen signatures de documents total i absolutament deslegitimats. Un exemple que em toca de prop es el assumpte l’Aliança.

M’explique, que diuen allende l’Ebre:

No n’és cap novetat dels problemes de esta Institució per aguantar els moments econòmics actuals, i si li afegim la desgraciada i nefasta gestió dels actuals dirigents, l’engravament es mes gran. Doncs bé, amb una exhibició del despropòsit mes gran, resulta que els actuals dirigents que estan (segons es diu als documents) per gestionar esta empresa, davant de la seva incapacitat per dur-ho a bon terme, no se’ls acut altra cosa que alienar el gruix del negoci mes important de la Institució com es l’Hospital Universitari del Sagrat Cor, i es venen, ni mes ni menys que “la gestió”, o sigui la proba mes evident de la seva incapacitat, “jo no en se, però t’ho venc a tu”, a canvi, t’ho dono miserablement per 30 anys, quasi mitja vida de una persona, que a lo que es diu en moneda constant, amb les corresponents depreciacions, el m’ondo econòmic que han pactat, en 30 anys, segons un apreciat economista amic meu, es un autèntic regal; única i bàsicament prenent com a tipus de negoci, (sanitat i pompes fúnebres), no hi ha crisis, sempre ens mancarà i cada vegada mes atenció per la salut i sense el mes mínim dubte ens morirem; o sigui dos negocis al alça.

La qüestió es que per portar-ho a terme i que no tinguin problemes legals amb els papers, les conselleries de Salut i Finances, tenen que emetre el seu “vis i plau”, i que per lo que han manifestat, emetran el mateix sense dubtar, en breus dies.

Tot es podria considerar normal, però hi ha unes quantes consideracions a tenir en compte i que fan que aquest acord-muntatge estigui viciat i mancat de legitimitat.

Perquè? Doncs ficant en clar unes quantes evidencies objectives, no deixa el mes mínim dubte. Y son:

  1. Desprès de llargues i complicades negociacions, estes, es concreten el divendres per la tarda abans del dia de reflexió de les eleccions al Parlament de Catalunya. Amb impossibilitat de resposta política pública.
  2. Els dirigents que han negociat per part de la Institució, son personatges amb una caducitat legal clara, que acaba el 28 de Gener de 2011, es a dir en menys de 60 dies.
  3. El que compra la gestió (Capio), es una empresa de capital absolutament especulatiu, que entra en clara contradicció, amb els postulats mutualistes de la Institució des de la seva fundació.
  4. Les conselleries que deuen de donar el “vist i plau”, estan lo que tècnicament es diu “en funcions”, i a sobre, deslegitimades pels resultats electorals, però, s’ho saltaran tot a la torera, fent lo que es diu “una resolució administrativa” que no passa per comissió de Govern. Així eliminen filtres i fiscalitzacions (el que vingui desprès ja s’ho trobarà).
  5. I lo mes greu i fort, hi ha un procediment judicial que atany tant als dirigents de la Institució com a dirigents polítics del departament de Salut, imputats com a presumptes responsables de haver comès delictes de malversació de cabdals públics, falsificació de documents, facturació falsa, etc.

Les preguntes son:

No hi ha prous indicis i dubtes perquè es quedi tot aturat fins l’entrada imminent del nou Govern.

Què els mou a tenir tanta presa i corredisses per tancar lo que en diuen l’acord?.

Es pot permetre que quatre “gestors” desaprensius malbaratin I FRAGMENTIN UNA Institució centenària?

Avui jo no en tinc cap dubte, ho faran. Reflex de l’actual societat del  “pelotasso”.

Salut.

No soc d’eixe mon.

Miércoles, 17 de Noviembre de 2010

Esta setmana m’han destrossat, si mes no ho han intentat, el meu enteniment, m’explique que diuen un poc més a baix del “riu Cenia” (dit de passada que molts que s’arroguen una catalanitat centenària ni saben on està). Entre la UNESCO, la premsa nacional d’Espanya, les TV de Catalunya i molt especialment els pseudo-tertulià-polítics que intervenen a CCTV i els matins de TV3, estem arreglats. Escoltes als dos directors de l’opinió, bàsicament el Cunì i al frare Carles, que ja es preocupen d’envoltar-se de personatges de catadura moral diguem que defectuosa, com pot ser l’Anglada per un costat i la histriònica-egocèntrica Rahola per l’altre, i veus que solament els preocupa les opinions allunyades de lo que demana la coherència i normalitat; per ells l’escàndol verbal es el principal motiu de el que diuen informació de l’actualitat; i la veritat entre ells i els “salvame, dec i nories” per la part friqui, poques diferències hi ha. Diuen que l’audiència prima.

Resulta que a una organització d’ambit del mundo mundial anomenada UNESCO, se li acut el donar una distinció a un conglomerat de, ni sé com qualificar-ho, perquè barrejar els castellers, amb el pa amb tomàquet, un cant d’església i el fandango andalús, entre d’altres “coses”, com diria aquell President de la casa comú d’Espanya “mandan güevos”. Doncs bé, escoltant les emissores de radio diguem-ne d’àmbit espanyol, l’únic important per ells fou i es el fandango i seguidilles, i que ja era hora del seu reconeixement, que es la única simbologia d’identificació mundial d’Espanya. Escoltaves les ràdios d’àmbit català, bàsicament Rac1 i CatRadio i la importància superba està en el reconeixement dels castellers, que ara, diuen, tindrà una progressió mundial, i es faran i desfaran castells arreu del mundo mundial, que serà la hos…, millor la rehost….. I el Cuni, allò per no demostrar el comprovat “xovinisme” que té, se li acut el entrevistar a un delinqüent i convicte com es un tal “Farruquito” i una ballarina, ballant-los (mai millor dit) la festa i com es diu vulgarment, la gara-gara..

En resum, visca el pa amb tomàquet per agafar forces para encavallar-nos uns sobre els altres, i ballar unes sevillanes andaluses per desprès anar a cantar a l’església de Palma de Mallorca. Algú ho ha entès? Doncs jo NO.

Com no es donen conte que barrejar naps i cols, per molta verdura que sigui el gust que es treu es impossible de conciliar amb una cosa deliciosa.

L’entesa entre espanyols i catalans simplement es IMPOSSIBLE, els interessos, la cultura, manera de pensar, manera de ser, anar per la vida, i sense nombrar lo principal que es la forma de la parla, no te res a veure lo de uns amb els altres, senzillament som i estem parits diferents. Un no es català perquè s’ho faci o el facin català, un es català perquè se sent català, li neix de dintre, es qüestió de sentiment intern, i no es pot fer res.

Solament es pot demanar que els que tenen responsabilitats de representació, polítics, periodistes mediàtics, etc. No fiqueu llenya al foc, esteu i aneu tranquilets, les coses “son com son” i no “com voleu que siguin”, jo vaig néixer quant el dictador, amb el seu esplendor dels 60, però lo primer que vaig aprendre, em varen dir que fou: iaio, i iaia. I tot i que l’escola era en el castellano debido, en qüestió d’aprendre tinc la meva anècdota personal que fa veure i entendre molt del que dic, i es, si em pregunten quant son “siete por nueve” , com no em faci la traducció mental de “set per nou, son seixanta tres”, en castellà no em surt. Gràcies al meu primer mestre de bàsica. Gràcies D. Josè Aranda.

Salut.