Archivo de Enero de 2011

Trista globalitzaciò.

Domingo, 16 de Enero de 2011

La idioteça irremediable de la globalització ens ha atrapat i no per res de bo, si mes no per tot lo contrari. En tems passats, i no fa molt del que en parlo, quant els diaris i revistes es llegien amb un dia de retard, en lo que els de la capital en deien “ a pagès”, que no es res més que els pobles més o menys allunyats de la capital de província, el que passava a 100 Km. Poc o res tenia de repercussió, si mes no immediata en el devenir del dia a dia. Em recordo anecdòticament de un clamorós desastre que va passar un dia de Juliol coincidint amb les festes majors del meu poble, estant jo a la plaça de carros gaudint dels “famosos” correbous amb la colla de companys i companyes, de sobte, es corria un rumor quasi a tall anecdòtic del desastre del càmping “els Alfacs”, i això era a 30 Km. De on jo em trobava, però, com no havia internet, ni TV privades, ni TV3, solament la ínclita TVE, fins passades 24 hores no es va prendre consciència del abast del desastre, i fins i tot en diria més, els ressò social no va tenir ni la durada ni comparació amb la difusió que es fa avui en dia de unes inundacions habituals per negligència en la construcció, en alguns determinats pobles del sud del país, i en que no hi ha cap desgracia de vides perdudes, solament pèrdues materials, però, telediari, rere telediari de les TV t’ho recorden amb imatges a qual més rebuscada, i si no la provoquen, com aquell redactor que veient arribar a un “presumpte” al jutjat, arreava a unes Sres. amb l’arenga de “ara, ara, crideu fort que es este”, deplorable però cert.

Aprofitant el tot i cap, no puc deixar de costat lo que ens ha dit d’arrere d’un faristol amb la seva repercussió mediàtica el Sr. aquest que vàrem patir vuit anys de president de les “espanyes”, petit, pel repentinat, bigoti d’amplitud als morros, jugador de pàdel, que parla i no meneja els llavis (lo de parlar es un suposar), perquè, lo normal amb ell es que en compte de parlar (en l’àmbit de la de política) el que fa es defecar per la boca, no vull ni escriure el seu nom doncs em dona “yu-yu”. Doncs bé ara surt i ens diu que el poder solament té que estar concentrat a la capital castellana, o sigui a Madrid, que lo de les autonomies es una mala cosa i que ens porta a la ruïna econòmica, i que solament es pot arreglar des de el seu partit; o sigui la nostra identitat com a poble català, a fer punyetes; i jo em dic, què? coi pinta este individuo a Catalunya, que té a veure la seva persona amb el sentiment català, què en sap de nostra casa?. N’espero estem a l’alçada i el tinguem a ratlla en les seves aspiracions polítiques. Poca rauxa i seny al votar.

El que més dol avui en dia, no es que a Madrid hagi un govern de impresentables, incapaços e inútils, políticament parlant, el que fa mal es que, esta incapacitat portarà quasi ineludiblement a que el “registrador de la propietat” es faci amb el poder; en lo que es podrà dir amb tota certesa que el remei serà pitjor que l’infermetat, i la cosa serà per un període mitjà si no hi ha cap imprevist. I em pregunto jo, on estan els realment bons, haver-ne ni han. Que tornin a lluir pantalla els dos anteriors presidents caducats, es de un poble que no sap madurar ni renovar-se. Podrien aprendre de Catalunya, al meu criteri i modus d’entendre, ens em sabut renovar i modificar, i, crec, espero, desitjo i auguro que es i ha estat per bé.

Al menys aquest inici de 2011 no ha estat tant revolt com l’any passat, es mantenen les tendències e individus, no hi ha un € en lloc per rés, els sindicats es rebaixen com sempre, Europa ens mana com mai, els preus pugen com de costum, el poder adquisitiu minva dia a dia, els rics son cada dia més rics, de pobres cada dia en son més, la solidaritat solament es de “boquilla” s’anuncià però no es fa efectiva, i narinan, narinan, per la vida ens anirem arrastrant.

Salut