Archivo de Febrero de 2011

23F, fou el que ens han dit?…….

Jueves, 24 de Febrero de 2011

Diuen que no ens va canviar la vida, renoi, si no hagués estat així, ara no ens trobaríem com ens trobem, lo que es clar, fixe i sense dubte es que des de aquell dia 23 de Febrer de 1981 la visió de futur de com volien “ells” que fou Espanya, va ser canviat d’arrel. Perquè, penso i em manifesto amb esta posició?, doncs perquè la visió des de una perspectiva de 30 anys en plenitud de vida, m’ha fet entendre sense dubte lo que va passar.

Trobo molt curiós que cada període coincident amb un quinquenni o decenni, surtin mil i un reportatges i aquest any, fins i tot una pel·lícula al respecte. Lo dels reportatges es per estudiar, i dic:

Tots els entrevistadors joves que no varen viure, ja  no el 23F que es la data final del culmini de un procés polític, em refereixo als 5 anys que van des de la mort del dictador fins al 24 de febrer de 1981, tenen un concepte poc clar en el seu cap de lo que va passar realment, se’ls adivina únicament coneixements de lo que han “estudiat” o els han dit, i com la autèntica realitat solament es pot viure, m’he adonat que pocs llibres (o cap) son autènticament objectius, fins i tot havent-ho viscut, la contaminació per lo que ens envolta, de vegades, ens fa veure distorsionades les coses, però, repeteixo, la perspectiva del temps fa, que el que has viscut no t’enganyi.

Deixant de costat la filosofia, em referiré, per exemple en primer lloc, a la repercussió mediàtica que ha portat l’entrevista feta pel periodista Manel Fuentes de CatRadio a un dels protagonistes, del “mal dit, cop d’estat”, com fou el general Armada als seus 91 anys d’edat. L’encaparrament en que l’avi li confessés “la veritat, incloent la autoinculpació”, fou tant pobre periodísticament parlant, que el pobrissó del periodista, segur que el dia abans, i no ho dubto, es va fer un fartó de llegir i preguntar al respecte, i lo que sol passar, es va fer tant d’embolic al cervell, que “tate” va pensar, tothom coincideix, el general Armada fou el principal culpable, i vinga buscar-li els tres peus al gat, l’hem de proclamar culpable oficial des de les ones. La conclusió, molt pobra conclusió de la entrevista fou: “el general Armada se auto proclama salvador dels parlamentaris” i diu, que “el rei ho sabia”, respecte de esta  afirmació de que el rei ho sabia, ni una vegada tant sols l’avi ho va afirmar, el que va dir, i es de lògica de coneixements de vida contemporanis de l’època, es que, “ho tenia que saber”, o sigui un condicional presupost com una casa, però, pareix que el periodisme esta impregnat de salvame, ar, dec, etc.

Els que en aquell moment teníem una edat mitjana entre els 25 i 35, o sigui en ple bulliment d’hormones, i preocupats, mínimament (lo que ens deixaven) pel que ens envoltava, sabíem que tot lo que respecta a la transició fou un pacte entre tots els de sempre, pel compromís de no agafar altra vegada els fusells i les pistoles; era, fou, lo que significa l’encaixada de mans, que sorgir de que quant es trobaven (allà pel medievo) dos contraris, s’agafaven la mà de un a l’altre i així sabien que s’auto-protegien de un atac personal per sorpresa, i així fou com es comportaren TOTS, TOTS, els polítics a Madrid del que en diuen transició.

Els joves no podíem entendre de cap manera, ni ens entrava al cap, que la informació per octavilles i llibres que ens arribava via Perpinyà aprofitant (o lo contrari) les caravanes multitudinàries que fèiem per anar a veure pel·lícules porno, i ficar-nos al corrent dels moviments soterrats però estèrils per treure d’una vegada a Franco del poder, el que, compartissin seient al Parlament simultàniament, un tal Carrillo amb antecedents de Paracuellos i la seva “pasionaria”, amb un tal Fraga, membre de “un Consejo de Ministros” que se ha dado por enterado i firmado la pena de muerte de………………………”. La veritat a rodalies que ens deien als dels pobles, no n’enteníem res, però, però, al igual que en temps del caciquisme, els grups comarcals d’influència (jo en pertanyia a un) teníem un “diputat a Madrid”, i creieu, pareixia un adiví, tot ho anunciava amb una antelació de al menys 6 mesos, i llavors ni internet, ni punyetes, el telèfon, això si no et deien “demora indefinida” (els de la meva edat saben del que parlo). Durant el bieni 79-80 “el diputat a Madrid” ens deia: prepareus que ve tronada, mai he vist tants de galls al mateix galliner, tots volen manar i lo principal que pensen a la capital, “eso de las autonomias tenemos que revisarlo urgente”. Segurament venia provocat pel context econòmic mundial amb la primera crisi del petroli, amb un augment sobtat del 200% en un parell de mesos, però, la culpa es veu que segons Madrid, (Guerra, González, Fraga, Suarez, Gallardòn -pare-, Miguel Herrero y Rodriguez de Miñon, Calvo-Sotelo, Landelino Lavilla, Carrillo, Abril Martorell, Fuentes Quintana, etc..), la tenien les autonomies.

El que va passar, repeteixo, segons apreciacions de lo viscut en el moment, fou que els parlamentaris “mes distingits” varen pactar amb el que viu a la Zarzuela, un tomb, que no es podia fer mitjançant els vots de la gent,  o sigui seguint els paràmetres de la democràcia, pel que varen organitzar el famós 23F, de referències prèvies al cop (cafeteria Galàxia, etc.) n’avien cada dia, però, l’error que varen tenir es confiar en un “zumbat” anomenat Tejero que no va seguir el guió tal i com estava marcat.

No es casualitat que els presidents de les principals autonomies, com el Sr. Pujol, els va agafar com diem per aquí “amb els pixats al ventre”; analitzeu la parrafada de resposta del rei a la intranquil·litat del Sr. Pujol, la famosa frase de “tranquil, Jordi, tranquil, que es la Guardia Civil”, no volia dir que estava tot previst?, tranquil Jordi, que son els que esperàvem o sigui tot sota control. Invocar tanta tranquilitat a un personatge polìtic de la talla del Sr. Pujol no es normal.

Resultat immediat de la època, LOAPA, dit de la manera més planera per entendre-ho tothom, retallada general de la financiació de les autonomies, i de coletilla, subliminalment ens diuen: o calleu o tornem a ser-hi, i els tancs al carrer solament els podem treure des de Madrid, ho sigui “al loro” que diu aquell (per cert i dit de passada, polític impresentable).

Però si deixàra les meves conclusions aquí, crec que seria solament passar el panyo, sense veure lo que pretenien hi han dut a terme, com es una preparació en el tems de situaciò real de domini, del que sospiten es i serà inevitable, per la seva manera de ser i actitud (parlo dels nacionalistes espanyols). I que han preparat? es la pregunta, i ara venen les conclusions, públiques i publicades:

1.       Comunicacions radials, de Madrid al mon. 40% de trens dels anys 70 a Catalunya, al centre solament hi ha el 4% d’aquesta obsolescència. (molt bon llibre el del Catedràtic Sr. Germà Bel, amb un anàlisi molt acurat del tema)

2.       Per cada 300 milions d’€uros d’inversió a Barajas, al Prat se’n inverteixen 12,7 milions.

3.       En el mateix període de temps que a Madrid s’han fet 900 Km. d’autovia, a Catalunya 20 Km.

4.       Com ens poden robar 60 milions d’€uros diaris pel “dèficit fiscal”

5.       Com poden fer dels diners que ens espolien, un aeroport a Ciudad Real, i en el que s’enlairen 3 vols setmanals.

6.       Etc., etc., etc.

I de les comunicacions del corredor del Mediterrani, que en farem?, Segons el Govern de Madrid, es més correcte i millor fer un AVE de Madrid a Valladolid, o a Cuenca…… apliquen l’antilògica? doncs, NO, el que apliquen es la més pura i autèntica lògica, perquè? (on està el mòbil? que en diuen els policies). Dons al meu criteri es que: han preparat i preparen l’estat espanyol, perquè davant de una petició bromadora i sense retorn de una autodeterminació de Catalunya, o com li vulgueu dir, independència, etc. Espanya estarà com diuen al centre: “lista y preparada”, i Catalunya dèbil i espoliada, ells totes les infraestructures al punt, i nosaltres a lluitar com hem fet tota la vida, per aixecar i moure el país, perquè lo nostre es sentiment, i lo que ells volen es possessió. Al temps, ja es veurà que quant estiguin preparats i nosaltres en un autèntic lloc precari (per l’espoli sofert), ens foteràn unes clàusules i acords que en 500 anys els nostres futurs els serà difícil sortir-sen.

Salut.

Som simplement diferents.

Jueves, 10 de Febrero de 2011

Ahir vaig tenir un encontre amb uns oblidats, per mi, de les ones de radio, desprès de 8 o 9 mesos em vaig retrobar amb els tertulians de la nit de la Cadena Ser, i fou una retrobada, per mi, poc agradable i que tota la nit m’ha portat un mal son.

Tots els personatges, la Barceló al cap, estan impregnats de un espanyolisme, cutre, fosc, caspós i de tanta baixa moralitat en vers als que ens sentim simplement diferents, amb sentiments del nostre territori, mes acotat en extensió, i que no es limitat per separacions físiques, sinó que , el verdader separament rau en el cap de les persones, en el seu interior i mes profund sentiment, en la parla, en la manera de ser, en el vestir, en el ballar, en el celebrar la festa, en la manera d’estimar, en l’olor, en el mar, en la muntanya, i en tantes i tantes coses que ens fan, si mes no diferents, i molt diferents, a la resta dels habitants del territori espanyol.

No ens entenen, ni crec que en 500 anys intentant fer-nos entendre, ells foren capaços de que tinguessin un mínim d’humilitat per entendrens el mes mínim, la seva obcecació i tancament a intentar al menys, veure que som diferents, i que l’agrupament que ara ells estan gaudint i ficant poder a sobre nostre, no te cap mena de qualitat sinal·lagmàtica, es a dir tot va únicament en una direcció: els pagaments i espoli direccional de Catalunya a Espanya, i la negativa i repressió ficant els màxims obstacles per autogestionar-nos en intentar ser mes competents i grans, tot son obstacles d’Espanya en vers Catalunya.

Tot ve perquè el nostre President Sr. Mas, ha anat a Madrid, no a pregar com ells en diuen, si no que a demanar lo que es nostre i en tenim dret i legitimació; doncs bé, la resposta mediàtica ha estat implacable, el president de Navarra que solament gestiona del que la resta de comunitats mitjançant el Govern central li donen, te la cara dura de dir-nos que “cuidadito”; el president de Murcia lo mateix; el de Ciutat Real s’atreveix també, aquest segurament deu voler la gestió compartida del seu aeroport amb 3 vols setmanals, u comparar-lo amb una ampliació com el del Prat de Barcelona, i del conegut alcalde de Madrid Sr. Gallardòn que amb un deute de ciutat igual que el de una Comunitat Autònoma es vol comparar Madrid (ciutat) a Catalunya (comunitat autònoma), vaja personatge aquest que per no saber no sap ni riure, quant es riu pareix que vomite caraçes. I dels periodistes de la Ser los Srs. Miguel A. Aguilar (el sobrao), Emilio Contreras (l’enterao), Santiago Belloch (lo se todo soy el mejor), Ma Esperanza (la razón viviente), vaja quartet amb la Jefa al cap a la que jo li diria:”A qui renega del seu origen de país, de quin país es?”, doncs bé s’han cansat de dir-nos: que què? ens em cregut, que les decisions es prenen a Madrid per tota Espanya; que què? ens em cregut, que els deures i privilegis han de ser els mateixos que per Extremadura, etc. etc.  I N C R E I B L E

Una observació de com ens manipulen o volen manipular, solament estudiant un poc e intentant ficar distància entre un TN, de la cadena que sigui d’ambit espanyol i nosaltres, la estructura es sempre la mateixa, 1) entren amb la noticia impactant del dia (ara ens toca el problema egipci), en que sempre la història es la mateixa lladres i serenos en contra del poble, 2) relaxen un poc el to i et parlen de la crisi recordant-nos fins l’extenuació que la culpa es tota nostra per haver estirat mes el braç que la màniga (els bancs i bancaires probriçons, el que pretenien era fer-nos feliços), que pel que donen a entendre ja serà tot igual que ara per sempre mes i en augment, desaucis, embargaments, gana, sofriment, etc. o sigui l’estat del ben estar a fer punyetes, 3) desprès fan un poc de publicitat per fer caixa i ala, 4) ara toca tot glamour, marquesats, condes, futboleros de selecció, esportistes d’elit, actors i les seves estatuetes de premis, pilotes d’or, botes de platí, camisetes de felpa, rellotges de acer, i nosaltres veient-ho per la caixa tonta i exclamant, HOOOOOOO!!!!!! , ens ho deuríem de fer mirar i poder rebelar-nos desde la societat, o ens llimpiaran el cervell.

Uns quants espavilats ens fan o volen fer creure que tots som iguals, i se’ns colen per esta falsa igualtat: Benachs, Montilles, Corbatxos, Blancos, Saures (per cert aquest últim pensava que plegava, però no, no, està de Senador a Madrid ara, o sigui sou, prebendes, dietes, etc.) i pareix que no ha fet mal mai ni a una mosca, son el que es diu coloquialment tontos-vius, abens n’eren 3 i la gata i estaven identificats, coi ara en son un grapat i camuflats. Amb tots els respectes del mon als manobres, però, un manobre de ministre i a sobre responsable de la reforma laboral de tot un  pais, axò no pot colar. Aixi ens ha anat.

No son massa coses per tenir en compte?, no es un excés d’informació i situacions i cap de clara o bona?, com diria aquell es lo que hi ha?, o el que forcen a que hagi? que no es el mateix. No es trencarà la corda?. Fa un any a Egipte no ho creien.

No vull acabar sense un record de una companya que ahir ens va deixar per sempre, vaig tractar poc amb ella però la relació fou molt cordial i maca. Adéu Rosa Maria.

Salut,

PD. Recorden un assumpte d’uns personatges nomenats “Millet” i “Montull”, què  n’ha passat?