Archivo de Abril de 2011

Dent de serra, amunt, abaix …………

Martes, 19 de Abril de 2011

No correm molt? el temps passa ràpid, depresa, com si ni tant sols tinguérem per adonar-nos dels dies que vivim, tant prompte una gran noticia es, un tsunami en Haití, com de sobte, peta una central nuclear per un altre tsunami al Japó, com als països del nord d’Africa pareix que els pobles s’han ficat d’acord per treure del poder als dictadors “eterns” i oprimidors, i tot amb la rapidesa de com si el mon s’acabés ja mateix.

De sobte en una petita reflexió que puguis fer t’adones que, n’Fidel Castro continua seient al cap davant de la pobre Cuba, que la central nuclear “Fukushima” del Japó s’apaga poc a poc (després d’haver fet el mal que no sens ha dit, ni sens dirà mai), el tenista de “ses illes” com aquell que no vol no para d’acumular victòries i guanys, i el Barça, guanyarem la copa? I l’eliminatòria de la copa d’europa?, espero que al menys una cosa de les dos sigui, i, voltes la pàgina de la memòria diària i veus, Telefònica ha tingut uns guanys de tropecents milions d’euros i per celebrar-ho el seu president està preparant un e.r.e. per 6000 treballadors (ell queda exclòs clar), i la crisi es manté inexorable.

Un boix intenta pegar foc a la Sagrada Família i quasi fa una malifeta irreparable, un altre boix polític espanyol innombrable puja a l’estrada d’una Universitat americana i diu que l’amic Gadafi es una bona persona i que per això els països desenvolupats d’Europa el volen fer fora del govern de Líbia, i afegeix a la seva particular i perversa xerrada, que el seu país (Espanya), no podrà pagar el deute que es compromet en crèdit. A tot això hi ha una espècie d’empresa nomenada Stand&Poor’s dedicada al anàlisi econòmic dels països del mon mundial, que, fa un mes deia que EE.UU. mantenia un equilibri i estabilitat durant la crisi que estem patint, i ara, a dia d’avui, ens diu tot lo contrari, que li veu una perspectiva negativa en el seu creixement econòmic i de passada, ens augmenta el ràtio de risc per Espanya, que ara si vol crèdit el te que pagar mes car.

Però, no tot pot ser dolent, doncs el celler de Can Roca, l’han escollit segon restaurant de mes categoria i prestigi del mon, per part de (segons Beratasegui) uns tramposos anglesos, que de cuina en saben ben poc. I parlant d’anglesos, en quatre dies tenim el casament digne dels despropòsits i disbauxes més grans que es puguin refregar per la cara del poble, com serà el dels “il·lustres” de la monarquia anglesa el Guillermito i la Kate.

Com a cloenda i critica en diré, que Espanya no vol pagar als catalans 1.400 milions d’euros que ens deu legalment, però, la Chacón demana al Parlament espanyol una ampliació de “la misión del ejército a Líbia” per un import de 43 milions d’euros, ala, com si el que volem es jugar a indis i vaquers, “segadors, esmolem les eines”.

Va que no pot ser tot dolent, resulta que degut al “calenta-ment global de la Terra” el vi que traiem de la vinya es mes alcohòlic, o sigui en una mica de sort, encara podrem fer anar els cotxes amb l’excedent d’alcohol del vi.

En resum, tot un entrellat de micro noticies, que, totes son reals i tretes de la premsa del dia d’avui. Ni mes ni menys.

Salut.