Archivo de Junio de 2011

Globalitzaciò?, quina decepciò………

Jueves, 30 de Junio de 2011

Casualitats dona que aquest mes també tenim un esdeveniment de “fantasmes” de la societat, com es el casament de la Charlene i l’Albertito de Mònaco. Deixant de costat esta boutade anem a lo que ens importa a la majoria de mortals com es el moment econòmic tant difícil que ens toca patir. La historia esta de la globalització ens ha portat, de moment, a un camí sense sortida, i no per voluntat de la majoria dels vivents del planeta, si no per mor de quatre “ricatxos” podrits de diners que ens fan anar per on ells volen, i que tenen segrestats les voluntats de tots els polítics vulguin o no entrar en el seu joc, per exemple, quant s’ha vist que un partit que es diu socialista, sigui lloat i venerat pels banquers del país; es que no veuen que els banquers solament el que tenen son diners, i els diners no son bons per menjar, quant ho aprendrem?. Això que pareix una utopia, es exactament el que pensava fa 20 anys de les delegacions que s’obrien al país de bancs i caixes, tots els baixos de edificis molt ben situats als pobles i ciutats pareixia que n’eren destinats a obrir una sucursal, i qualsevol afortunat amb 25 milions de les antigues pessetes, quasi podia viure de renda, jo vaig vaticinar que això no podia ser i que arribaria el dia que ni amb 100 milions es podria viure de renda i que tancarien la meitat de sucursals, en aquells moments se’m va til dar de poc intuïtiu, doncs a la realitat em remeteixo, fins i tot crec que em vaig quedar curt.

La història esta de la globalització es un pur engany, això solament afecta als que únicament tenen i especulen amb els diners com son els bancs i bancaires, fora bo que els deixaren caure com fruita madurada, únicament el que perdran es papers de diners i poder, i al fi i al cap, son ells els que ens han portat on estem. Com pot ser? que una banca denominada “Bankia” que està a punt de ser “rescatada” amb diners públics, els seus màxims dirigents s’hagin ficat un sou indecent de milions d’€uros. Com pot ser? que estiguem pendents de que el Govern Grec, hagi acceptat el pla de restriccions imposat per polítics aliens a Grècia, perquè totes les economies dels països de la UE no estiguin en perill d’enfonsar-se econòmicament, tot per culpa de l’especulació monetària de una als altres, però mitjançant els bancs. Tot es una farsa, tot es fals; si no com es menja que una institució internacional denominada AIE (Agencia Internacional de la Energia), resulta que fica al mercat i paral·lelament a la OPEP topecents milions de barrils de petroli perquè el preu baixi d’acord amb la llei del mercat (molta oferta = preus a la baixa).

S’ha dut a terme lo que a Madrid en diuen “debat del estat de la Nació”, he ficat un poc d’interès en seguir-lo, i la veritat el que n’he tret de clar ho explico: res de res, estem governats per una colla de “no-em-toquis-la-cadira-que-mossego”, crec que algun no superaria les proves mínimes d’accés a una escola de primària. Com pot ser que hagin tingut que tancar una línia d’AVE (Toledo-Cuenca-Albacete) perquè el promig de viatgers diari era de 9. I com es pot suportar que un “alocat polític” hagi fet un aeroport (Castelló) perquè la gent vegi a caminar per les pistes, i li digui als seus nets “¿te gusta el aeropuerto del abuelo?”, si em diuen això que passa a un país del tercer mon amb un dictador, segur que penso “què? exagerats son” i no m’ho crec. I lo dels aeroports per capital de província ja es de renoi. O muntar i desmuntar un circuït de F1 cada any, amb un cost pel poble innombrable solament per passejar-se l’alcaldessa i els dels vestits en un Ferrari donant la volta d’honor. En resum deplorable. I lo més penós es que ZP s’anirà, però Deu ens guardi del que vindrà, pareix que la noticia, es que Obama de Messi es recordà.

I per acabar, que passa amb les irracionalitats doncs que a molta oferta (aeroports) les companyes de mig pel com per exemple Ryanair, que no tenen cap mena de força per lluitar amb companyes normals en aeroports normals, doncs xantageixen amb els Governs locals, i el que tindrien que fer aquests Governs es deixar-les anar, doncs son minúscules companyes d’especuladors, que tenen els peus de sorra, igual que els grans constructors dels primers anys del segle, i que ara estan “missing”. I fins i tot algun en busca i captura.

Haaaa!!!!!  I de Millet i Montull què?

Salut.