Archivo de Agosto de 2011

Preparem-nos.

Viernes, 26 de Agosto de 2011

Preparemos que diem per l’Ebre, el que pretenen els dos pollastres que per desgràcia de tots tenen la ma política d’aquest país a les seves mans, em refereixo al ZP i al registrador de la propietat en excedència RJ; resulta que en un frau de Llei clamorós, en 15 (quinze) dies volen canviar lo que durant 35 anys han qualificat en els seus partits de “intocable” com es la Constitució Espanyola, i perquè?, doncs com no podia ser d’altra manera, perquè l’alemanya Merkel els ho ha manat i de retruc “foten” ben fotuts als pobles de les espanyes. L’assumpte es que volen limitar l’endeutament màxim que pot tenir el país constitucionalment, es a dir, marcat i manat per la màxima Llei a obeir que tenim, lo que ficant un petit exemple, sense recórrer a tòpics com per exemple dir que ens “cardem” l’estat del ben estar; aquests tipus tenen molt clar que primer compraran un “tanc” que una taula quirúrgica, que passaria si estesi’m al límit de gasto i per una desgràcia de la natura (com ha passat al Japó) necessitéssim diners extra, ¿es que no podríem gastar més?, es que com ho diu la Constitució, ¿els damnificats s’han de fotre?, venga home, venga, diuen que ho tenen previst però ja se sap aquests tipus estan xalats.

Fixem-nos que, a un li proposen donar classes d’economia un parell d’hores per ficar-lo al dia, i l’altre fa referència a un familiar cosí, que l’ha de desmentir, i fins i tot, per no saber no sap ni riure com una persona normal, quant es riu pareix una parodia de ell mateix. Axó, per desgràcia si no hi ha un d’alt-abaix ens governarà el país, deplorable però així serà, l’Espanya profunda es molt fonda, molt fonda, tant fonda que fa por. Tinc molta curiositat per saber si l’últim galleg amb el cap torçat que els queda, partícip de un consell de ministres franquista en que es varen signar penes de mort,  i que pobrissó ara va amb cadira de rodes, tenen nassos de ficar-lo en una llista electoral, seria la burla més gran que es pot fer a la societat, i que no em diguin d’això “democràcia”, per favor!!.

Un altre assumpte que sembla un acudit del malaugrat Eugenio, diu saben aquell que diu: “el aprenents ho seran legalment fins els 30 anys”, “toma ja!!!!!”, increïble però cert.

A tot axó surten els ínclits personatges Chaves i Guerra que en un to solemne diuen: “no sé si em presentaré a les properes eleccions, si m’ho demana el partit faré un esforç, i si no ja tinc una edat que ho puc deixar”. Seran “carallots” vaja, que no faria temps que estarien jubilats amb “llistes purament obertes”. A veure si traurien l’esco que malauradament gaudeixen des fa 30 anys, i jo em pregunto tant desinflats estaven que encara no estan plens?.

Parlant de la societat, hem de estar molt fotuts quant es dona una “canxa” que en diem, a uns personatges que l’únic mèrit de la seva vida es ser fills o parents o bé de ancestres sinistres i espoliadors del poble (los de la casa Alba), o de famosos (los Jurado, Pantojes, etc.), que una iaia que quasi no pot amb les seves cames la ensenyen a totes les TV i en els “telenotícies”, dintre del mar i a la platja, amb els seus pendajos corresponents en bikini, amb uns “morros” a punt de rebentar de silicona o veta tu a saber de què, el que deia, hem de estar molt fotuts del tarro. I clar, que ningú s’estranyi de que un famosillo d’aquests de la família “esglésies” digui que no sap el que es el “moviment 15M”, ja ho vaig anticipar per Nadal ningú es recordarà d’allò que va començar amb uns ideals lloables i excelsos, acabi difuminat en els records de tothom. Tot el que toca contra el poder i els diners, ja es preocupen de aquietar-ho i/o fer-ho desaparèixer, els poderosos i els acabdalats.

I referint-me al problema de Salt i que “saltarà” amb tota seguretat a molts més pobles, crec que es perquè som xovinistes però al reves. Tant senzill que es de resoldre aquest problema per tots els nou vinguts com es, aplicar una màxima en Dret Internacional que es la de la reciprocitat, es a dir, tindràs i et donaré tot el que jo pugui gaudir i tenir en el teu país, i del que jo no pugui gaudir en el teu país, doncs no pots reclamar-ho aquí, en tot cas, et donaré el que la meva voluntat em permeti. Ara si se’ls dona peu a reclamar, com no tenen res, tot el que treguin serà de més, lògicament mai en tenen prou, i d’una vegada per totes em de aprendre que: (fent metàfora),

“la llet de la vaca es la que és,

i quant s’acaba ja no ni ha més”

Salut.

PD: I de Millet i Montull què?