Archivo de Octubre de 2011

Els “mitja tinta” i la “turba”

Martes, 4 de Octubre de 2011

Les reflexions d’aquest escrit segurament estaran qüestionades per una part dels qui les llegeixin, però, no puc per més obviar el tema, que es el següent.

Avui dia hi ha una “capada” de personatges que a nivell individual són innocus, i que passarien inadvertits sense cap més mèrit que tenir forma i aparença de persones normals, però, que en quan s’ajunten dos o tres es fan forts i savis, tant que tenen una capacitat, que en explicar-la et fa tenir vergonya aliena, per, imbuir e influenciar als altres com ells, que no han tingut l’oportunitat o l’astúcia per ajuntar-se en aquests petits grups, amb la finalitat de: Muntar quants més ciris millor, queixant-se de que “els diuen que s’han de queixar” en nom de la utopia, i amb l’única finalitat de lo que en diem “mete-mierda”.

Aquests són capaços de queixar-se i manifestar-se pel temps que fa, o perquè els ocells quant volen se’ls caguen a sobre; són capaços d’estructurar plataformes i/o agrupacions d’això, d’allò o del més cap aquí. Clar que són el que es diu “tontos vius”, doncs busquen un motiu pel que sigui molt complicat portar-los la contraria o tant sols criticar-los directament, per exemple; fer burrades absurdes que molesten u ofenen i et diguin que ho fan per pal·liar la fam als pobrets nens de l’Africa, per absurd que sigui el que facin, qui? es l’atrevit que ho critica, tot i sabent, que ni tant sols arribarà un granet d’arròs al seu destí. Llavors es podria pensar que no en saben més, que els porta la il·lusió i pobrissons no en saben més, però, no és així, no. El que fan es agafar “poder” dintre de la “turba”, i a la vegada la “turba” creu que te força social, i fot-li que te pego, a l’embolic, i es clar, avui dia, amb la conjuntura econòmica que tenim tot els va al pèl, és a dir, com aquell programa que fan a la radio, “parlar per parlar”, ells, fan per fer i millor enredar.

És molt curiós, quan es queixen de la sanitat, ho fan al nucli d’on pareix que rau el problema, o sigui hospitals i ambulatoris, i la gent que ho tindria que patir en els pobles i pedanies com són els usuaris ni tant sols en parlen del assumpte. La pregunta que ens tindríem que fer és: “ens queixem per la manca de servei?, o per la retallada de llocs de treball?” Doncs ni que siguin conceptes lligats, la motivació i resolució no es la mateixa. En el primer cas és un assumpte i problema social a resoldre, i l’altre, és un problema per resoldre problemes personals. Encara no he vist en 6 mesos de retallades que portem, queixes massives de manca d’assistència. El que hi ha son els casos puntuals com sempre hi ha i hi haurà, per necessitats i motius també puntuals. Jo vaig patir un accident i contràriament al que creia, em van acudir per assistir-me DOS furgons del Sem, DOS, amb tot el personal en cada furgo, no cal estendrem en comentaris, es lògic o manca una coordinació?.

El mateix Dr. Antoni Gallego, Secretari general del sindicat Metges de Catalunya, al programa del Cuní del dia 3 d’Octubre del 2011 digué: “estes manifestacions i queixes són absurdes i demagògiques”, referint-se al foc i escarafalls que protagonitzen molts professionals de la sanitat pública en els mitjans de comunicació i amb pamflets als llocs de treball.

El que no pot ser de cap manera, i també parlo per experiència personal, es que vagi amb un altra persona al cinema, i ens tirin la pel·lícula per nosaltres sols en tota la sala. Primer vaig pensar que era pel fet de ser dimarts, però no. A les dues setmanes em va tornar a passar exactament igual, llavors ens quedaria discutir el factor població, no? Doncs ni així. Un dia va ser a un cinema prop de l’edifici fàl·lic de l’aigua de Barcelona a Glòries, i l’altre als Cines de Roquetes (Baix-Ebre), o sigui en llocs dispars com capital i poble, el que em dona a pensar que estem malbaratant recursos públics com quan ens diuen de l’aigua, que ni que un la pugui pagar no la pot llençar.

Si prohibissin tirar una pel·lícula en cas de no arribar a un mínim d’aforament, que aviat sortirien els “mitja tinta” a motivar a la “turba” perquè es manifestessin a la contra amb crits de: Van contra el poble!!!!  Volem democràcia!!!!! Etc.

Posant l’exemple en l’àmbit sanitari, ens trobem que cada poble, poblet, pedania, raval i ravaleta gaudeix d’un centre sanitari anomenat en uns llocs cap, en altres mini-clínica, en altres ambulatori, etc. en molts llocs obert les 24h. del dia, resultant que, la mitjana d’atencions nocturnes fou de 2 ò 3 diàries (tirant llarg); com es pot suportar amb els impostos esta disbauxa?, al final arribaríem a ficar un centre sanitari en cada comunitat de veïns, estaria bé oi?; no em sabut dimensionar la bonança econòmica que em gaudit les últimes dos dècades (bàsicament els mediocres polítics i mandants que em, més que tingut, sofert; tot ho em fet “a lo grande” i ara que tenim que ajustar-nos, no volem!!!!! “diu la turba”, la pregunta és: “ i qui és la “turba”?”, doncs la “turba” es la exigència i demanda col·lectiva de lo utòpic, lo impossible per part de les persones que conformen la societat en esta capa inadvertida, amb por, recelosa que no es mou fins que sota l’empara dels mitja-tinta que els prometen protecció, no es manifesten públicament amb grup (“turba”).

Si quant es va acabar l’aeroport de Castelló s’hagués agafat al ínclit Fabra, i desprès de jutjar-lo per malversament de cabdals públics se l’hagués ficat a la presó, al igual que l’il·luminat de fer una línea d’AVE de Toledo a Cuenca que s’ha tingut que tancar, i així tantes i tantes disbauxes amb diners públics, de ben segur que al menys d’ara endavant els disbarats de gasto inútil no es produirien, començant perquè mai un vicepresident de govern pot ser un il·luminat de partit (per molt “blanc” que sigui), sense cap mena de formació acadèmica ni de mínims.

L’independentisme encara el veig llunyà sent realistes, però, el federalisme ja es moment de moure’l, JA!!!!

Un país que encara està pendent de les mames de l’andalusa de fa 30 anys, mal va, malament, malament. Però interessa precisament a la “turba”.

Salut.

PD: I de Millet i Montull què se’n sap?