Archivo de Noviembre de 2011

Tot un engany. o no?

Miércoles, 2 de Noviembre de 2011

Aquest mes fou per escriure un text d’alegria solament per la noticia que han difós els assassins d’ETA, però no son gens de fiar, si no vegem que diuen els deixebles en roda de premsa, que el problema no s’ha resolt, que si no veuen avanços poden tornar a matar, i jo em pregunto: altra vegada un “Hipercor?”, des de aquell maleït dia no em puc empassar-los de cap manera.

Per un altre costat ja s’han “carregat” al Sadam i algun dels seus fills, ara ens em assegurat una mica més de gas i petroli per Europa. D’aquest no es sabia res de si tenia o no bombes per fer-nos desaparèixer del mapa qual núvol quant escampa la boira, però estava boix i sobrava.

Els seguidors viciats del iPhone han perdut al seu fundador Steve Jobs, per algun dels seus incondicionals es una desgràcia irreparable, per altres (els Androit), solament suposa una pèrdua mes, no hi ha ningú insubstituïble, prompte en sortirà algú amb idees renovades que farà envellir i caducar n’Jobs.

I per rematar fets del mes doncs, que al difusor de noticies a lo bèstia Assange, el podran extraditar del “democràtic” Regne Unit a Suècia perquè el fotin “democràticament” jutjat a la garjola “democràtica”  per una temporada i deixi de incordiar, segons diuen de forma poc “democràtica” als ínclits alts dirigents amb veritats i certeses inqüestionables.

Esmentades estes noticies per l’efemèride, lo fotut, dolent i recargolat es el que ens vindrà per part de la economia. No puc entendre la maranya tant embolicada de jo et deixo perquè tu deixis al teu veí perquè deixi al altre del costat. O sigui un “retruc” de préstecs de diners entre bancs i països i ves per on sempre tenen les de perdre els petits, per molta culpa que tinguin els grans sempre les bufetades se les emporta el petit. Segons ens han dit, tot començà (no les conseqüències) si no el començament del desastre econòmic, en la caiguda del monstre de les finances americà anomenat Lheman Brothers, i tot seguit com un castell de cartes un rere l’altre dels Bancs ho han sofert i han repercutit en altres, i de retruc, se’ns ha emportat a les economies domèstiques dels països petits, atur, desnonaments, retallades en bens socials, etc. i coi, els grossos tot i ser els provocadors del desgavell, no ens pateixen les conseqüències el més mínim, ells tenen poc atur, no tenen retallades i recoloquen als seus treballadors quasi com si res. Segons s’ha publicat, als EE.UU. han fet fallida 400 bancs, amb una quantitat indecent de diners esquilmats als depositants, jo solament dic que, fent una proporció aquí al nostre país, si ens hagués passat a nosaltres, hauríem perdut fins i tot el nom, però aquests com si res, tot endavant i a sobre donant instruccions i manant a la resta del mon.

Resulta que Grècia, que segons diuen suposa el 2% del PIB europeu, pot fer anar a fer punyetes l’€uro, i jo em pregunto, quina empresa o institució de tota mena no pot aguantar una m’erma del 2%, crec que cap, i ens volen fer creure que Grècia es el melic d’Europa, doncs no, ara quant veuen que els grecs, se’n sortiran per ells sols de l’€uro, ara l’excusa dita es que perdrem credibilitat, i aquí es on està el nucli de tot, en que tot es una punyetera mentida, i que solament ens movem al so que ens volen fer moure els poderosos, els que tenen els diners, i bàsicament, els mitjans de comunicació per menjar-nos el “coco”. Quin sentit te que una empresa cotitzada en la borsa, avui tingui un valor de 10 i demà perquè algun personatge poderós tingui mal de panxa i no es peti per treure aires, la mateixa empresa valgui 7, això no te cap mena de sentit. Tot ho volen moure per sensacions, i credibilitats; la pregunta es i aquests que donen la credibilitat, qui els dona la credibilitat que tenen ells, els calers?, el poder?……..   no, no, son els calers si, el poder també, però els fan servir per dominar els mitjans de comunicació per menjar-nos el tarro, i així estem fotuts, mol fotuts, doncs entronca en el que comentava a l’anterior escrit, formem una turba, i dominar esta turba amb coherència es quasi impossible.

Es com quant un govern sap que una cosa que vulgui fer de ressonància pública, el que te que fer es fer-ho sense comentar-ho amb el poble, doncs el poble que es coherent dirà que no, perquè el poble sempre mira pels seus interessos de vegades utòpics, que son els que defensa la turba a la que es impossible de penetrar per canviar-li la opinió. Això es el que passarà a Grècia, faran un referèndum i diran que l’Euro se’n vagi a fer punyetes. Així ens va. 

Un record per tres persones estimades que em vaig assabentar del seu traspàs: Mariano, Gerard (poyo) i Agustì (quelo). Q.D.v.g.

Salut.