Archivo de Marzo de 2012

Em varen enganyar.

Lunes, 12 de Marzo de 2012

Quant era un vailet em deien, “treballa fort per ser un home de be i per guanyar-te la vida”, desprès de cinquanta anys d’aquest consell em dono compte que la intenció era bona però, la realitat es que fou una mentida inconscient. Jo vinc d’aquella generació que amb 14 anys ja em llevava a les 7 i mitja del mati per anar a la fàbrica i acabar la jornada a les 8 de la nit, deixant 2 hores per dinar, això de dilluns a divendres, i els dissabtes  de 8 del mati a les 5 de la tarda, aquelles tres hores de menys de dissabte tenien un “sabor” mes gran i saborós que un cap de setmana amb pont d’avui en dia. Per sort varem anar avançant, primer reduint la jornada dels dissabtes a la 1 del mixt dia, i poc desprès a la famosa “setmana anglesa” que era fer festa els dos dies dissabte i diumenge, varen ser uns anys de treballar per viure pareixia que érem europeus sense ser-ho, no com ara que pareix que es vol que “visquem per treballar”, a lo que jo li dic “treballar per enriquir mes al ric”.

Ara surten a la palestra els il·lustres empresaris “gloriosos i triomfadors” en ficaré dos exemples de mostra. Primer el “pardal” dels supermercats `mercadona´; diu aquest subjecte que hem d’aprendre del xinesos, llevar-nos per treballar a les 6 del mati, i plegar de treballar a les 12 de la nit, de dilluns a diumenge, descansar quant el cos rebenti i et fiques malalt, això si, no mes de 24 hores, tot perquè “l’amo” pugui viure com un senyor amb vaixells, cotxassos, criats, cavalleries, i gustos mil; o sigui un retorn al medievo amb els Srs. feudals i la proballa. Ara tractaré d’il·lustrar qui es aquest subjecte i al final d’aquest relat, donaré a conèixer una experiència personal viscuda. Fa poc, el “pardal” aquest va obrir una gran superfície de venda a Tortosa, i un parell de dies desprès de la inauguració, pasaba jo per davant d’aquest macro local i em dic, vaig a entrar que ens falta arròs a casa, i ho puc jurar, vaig sortir sense arròs ni cap mena de producte existent dintre d’aquell niquelat i nou gran magatzem, la pregunta es i perquè?, doncs perquè solament tenen a la venda productes especulatius, no hi ha (salvant alguna excepció) cap mena de producte de qualitat, em vaig donar compte quant vaig anar a buscar l’arròs, i resulta que tot, tot, tot, el que tenien a la venda fou arròs de l’Asia, xinès principalment, tot i que ens trobem en una terra d’arròs (Baix Ebre-Montsià); vaig donar una mirada a tota la tenda, i em vaig adonar que tot eren productes de lo que en dèiem, marca: “mira però no t’hi fixes”, la majoria de països del tercer mon, si allí on treballen 20 hores al dia per 20 €uros al mes, però, es clar els “pardals” on van?, doncs on el menjar està barat i no els espanten amb pagar sous normals dels treballadors. Solament els trobaràs on hagi especulació, com tal mateix el dissabte 10/03 en un programa de TV va sortir un altre “pardal”, un tal Segurado, que sempre ha estat medrant i tocant el que no sona en àmbits de la patronal, i que quant un professor d’universitat va discrepar de les seves lloances de “patrono” i li va dir que el suspendria en un examen d’economia a la seva facultat, “el pardal” es va ficar com un boig al·legant que ell havia creat molts llocs de treball i n’avia pagat molts impostos, i jo li contestaria, faltaria mes que a sobre d’aprofitar-se de estar en la nostra societat, no pagués impostos, faltaria mes “pardal”.

Ara explicaré la meva anècdota personal de joventut reial com la vida mateixa i que em va (en aquell moment) mixt obrir els ulls, i es molt aclaridora de on? surten aquests personatges; resulta que al meu poble on jo vivia en aquell moment, i parlo de fa ni mes ni menys 43 ò 44 anys, vaig tenir l’ocasió u oportunitat (com es vulgui prendre) de escoltar una conversa privada a altes hores de la matinada entre dues persones, una del meu poble i l’altra de un Sr. de Madrid i que venia a dir poc mes o menys: “tiet, he anat a Tortosa al banc i m’han dit que no em poden deixar els dinerons, diuen que no tinc avals”.         R: “que dius fill?, que em dius?; mira ves-hi demà i a veure que et diuen, que jo els parlaré abans.

En la propera conversa que varen tenir, ni que dir que al “nen” ja li havien deixat els diners, i fins i tot ara es “queixava” de que li donaren mes dels que demanava, i a un interès de ministeri. Solament falta indicar els personatges, el nen era un industrial que en un temps rècord el seu negoci pujá com el “sidral” amb ascens continuat, i el “tiet”, qui era el tiet?, doncs era ni mes ni menys que “un ministre” d’en Franco. (no fa falta afegir comentaris).

Des de l’anècdota vaig començar a tindre una inquietud per esbrinar l’origen de les fortunes mes importants del meu territori i comarca, el resultat fou mol decebedor, tots, tots, tots, tots, sense excepció tenien prebendes del règim en vers a exclusives o monopolis de les coses mes inversemblants, i fico per exemple una que avui pot parèixer absurda i en aquells moments dels anys 50 i 60 fou l’inici d’una gran, gran, fortuna de la zona, la pregunta es, i com s’ho va fer?, senzillament tenint l’exclusiva “dels sacs” per emmagatzemar, si, si  llegiu be “els sacs”.  Ara ficant un poc d’imaginació penseu en una zona d’olives, garrofes, arròs, etc. que per traslladar el productede un lloc a un altre es necessitava ficar-lo en alguna mena d’envàs i que millor que en un sac, i resulta que si per tenir accés a aquest envàs  aquest l’has de anar a “llogar” a una sola i única persona en tota la província, el cálcul dels beneficis es molt senzill. Desprès escoltes o et diuen, veges que n’es intel·ligent “fulano” pels negocis, mira quants? de quartos ha fet………… Vaja engany.

 

Salut.