Archivo de Mayo de 2012

Mal camì….

Miércoles, 30 de Mayo de 2012

On em arribat, tot es tracta de quantitats, ja no tes res a veure el com, el perquè, ni res intrínsec per donar el valor corresponent a les coses, anirem pel assumpte del magnat americà Adelson, millor nomenat  per mi “Mal-Son”, sense tenir en compte cap mena de detall, solament dient la valoració de les seves intencions  en milers, o milions, o milers de milions, ja te un dret a crèdit concedit ni mes ni menys que pels Governs que em votat. No es te absolutament en compte el tipus de societat que ens em forjat pel devenir dels temps, sempre ens em manifestat per ser un poble amb seny i quant ha estat menestèr i oportú rauxa. Ara, resulta que volen convertir el rovell de l’ou de Catalunya amb el que en els anys 60 en deien sexe, gàngsters i joc&joc, en resum un I + D de collons, un es jau a una cadira amb els seus estalvis uns sobres de moneda, altres de guanys ràpids, els demès perquè si, i ala: “todo al rojo”, a veure si sona la flauta. Llavors, per la porta del darrera dels casinos, sortiran unes saques immenses i carregades de bitllets cap algun banc (Bankia no he!) i d’allà quatre transferències i els diners ja estaran a bon recaudo en un nomenat “paradís fiscal”. I els treballs carregats de I + D com son: fer els llits de les habitacions, l’impia els lavabos, fregar el terra, tirar cartes en una taula, fer rodar una boleta de ferro en una ruleta, oferir un rato de cony lliure a tant “el polvo” (dona igual si per davant o pel darrera), i lo pitjor, dintre del recinte cap persona sense el seu lloc, els desajustats estaran “retirats a la perifèria”, sense possibilitat de interferir en tanta disbauxa.

Disculpeu els que esteu a favor, però el meu iaio m’explicava un altra manera de veure i sentir a casa nostra, jo no vull esta Catalunya per viure.

Com tampoc vull estar ni viure a un país en que no es te gens en compte al poble, els governants estan amb el pensament ficat única i exclusivament en els diners, que si em de reduir el deute públic, que si em de retallar en bens socials, que si em de reduir la despesa en salaris d’empleats públics, etc., si vos doneu tot es “extreure” de lo públic, o sigui del poble, i doncs per qui es governa?, per quatre lladregots rics com a porcs, sense escrúpols de deixar a famílies sense possibles al carrer, quant ells mitjançant els seus mecanismes de poder estan robant lo que no està escrit. Des quant s’ha vist que els desfalcs i disbarats de pèrdues dels bancaires, no tinguin cap mena de coercibilitat, mes al contrari, avui he llegit que un alt lladregot “el director financer de Bancaja” cobrarà 13 M. d’euros quant plegui de treballar al banc. Això solament vol dir que se’n foten de tots nosaltres, dels paganos, del poble.

  • Treuen ni mes ni menys que 20 M. d’€uros del poble per tapar les males praxis de il·lustres banquers com Rato (vaja pardal aquest), Fdez. Ordoñez i cia. i “salvar” Bankia.
  • No es demana cap mena de responsabilitat penal per aquests fets.
  • Fins i tot el “jefe” de la judicatura, se’n va a Marbella amb calers públics i diu que ell no te que donar explicacions a ningú i no dimitirà, fins i tot quant els seus mateixos companys li demanen que marxi.
  • El BCE li nega el pa i la sal, al President Rajoy (otro que tal) i aquest fins i tot treu pit, desprès criticava al Zapatero perquè no va voler reconèixer la crisi.
  • El ministre de defensa Margallo, diu que xiular l’himne fa pujar la prima de risc del interès dels diners (xuplat aquesta).
  • A Síria es segueix matant com mai, a saco, nens, vells, vailets, tot si val; i Europa mira cap un altre costat. (no hi ha petroli).
  • I cada dia mes desnonaments, mes atur i mes gent patint la crisi. I Botin perdonat pel poder, quant ha estat enganxat per frau de diners en un compte a Suïssa.

Hostis tu, mira que estem fotuts de veritat, però encara sembla que es insuficient perquè ens revelem en massa. Quant s’acabarà tot aquest merdè? Qui lo sa?, sempre s’ha dit que perquè una cosa s’arregli, primer te que estar ben fotuda, molt fotuda, quasi al límit i crec que estem arribant a tocar el fons.

I tant senzill que seria, eliminant tot el diner que no existeix en moneda, no em canso de dir-ho, vos imagineu que un ricatxo de veritat, dels que no saben els mils de milions de diners que tenen, fora a buscar una tomata per menjar i no trobés a ningú que li vulgues vendre?, com s’ho faria per apagar la gana?, es menjaria els bitllets?, i si als restaurants de luxe, i no tant luxe, per cada Kg. de menjar que tiressin a les escombraries, se li fes pagar exactament al preu que el va comprar?. O sigui tant i tant de pensar amb el petroli, i la clau de volta està en la “gasolina” humana, en el menjar. La moraleja que vull extraure es que, es hora de començar de nou, com els troglodites que lluitaven per l’únic a lo que li donaven valor, pel menjar, i així anar construint una societat del benestar, tenint com a privilegi del cel, tots els avanços que fins ara em segut capaços de descobrir. Fa 80 anys l’aspirina a part de tenir mal gust era molt difícil de aconseguir ni pagant, avui una aspirina, a part de ser fins i tot bona de gust, quasi la pots demanar com si d’almoina es tractés pel carrer, segur que una de cada dos persones en porten una a la butxaca.

Em de acabar amb esta societat monetària i em de tornar a la societat de consumir el que necessitem, i els gustos per quant es pugui, i no per mimetisme dels que ens envolten. Si a un nen en compte de portar-lo als “cavallets” de la fira, el portes a passejar per algun paratge, el problema de “jo vull pujar mes” amb plos quedarà estalviat.  

Ho rectifiquem el camí o anem malament.

Salut.