Archivo de Noviembre de 2012

A Amaia Egaña,

Jueves, 15 de Noviembre de 2012

Benvolguda, ni ens vàrem conèixer ni ara tindrem la ocasió de fer-ho, però, has deixat una empremta molt més gran del que podies somiar quant vivies. El rastre i estela de la teva malurada acció no quedarà en res, si més no els màxims responsables garifaltes dels dos partits polítics que desgraciadament ens manen, ara diuen que es reuniran amb urgència per donar una solució bona para totes les persones que com tu estan a punt de fer-los fora de casa seva. Com si tots els mals de l’economia els haguéssim provocat els currants com tu o com jo, i per tot això els governants es veuen en “la necessitat” de ‘salvar’ als bancs en dificultats i plenar-los de diners reclutats amb els impostos de tots nosaltres.

La cosa com es veu es deplorable i denigrant, però, però, no tot es culpa dels desgraciats que tenen el poder de govern, si no que, ja s’han preocupat aquests poderosos de infiltrar entre nosaltres una, diria jo plaga o paràsits de personatges, sense cap mena de cultura ni formació mínima acadèmica acabada, perquè facin la feina “guarra”, “bruta”, “lerda”, sense necessitat de justificació i pel que, els fan servir de motor d’arranc para dur a terme els seus despropòsits en prepotència i “estafa legal” al grup majoritari de la societat, com es el de treballadors i classe mitja baixa. Uns pegant hosties desproporcionadament uniformats, els altres vigilant i controlant les nostres butxaques, i els de més enllà dirigint-nos i observant-nos com ens movem, em referiré bàsicament a aquests últims, que en definitiva viuen de qui t’ha provocat la crisi final fins portar-te al suïcidi.

Com els convencen i capten?, doncs es la manera més senzilla i absurda de reclutament. Se’ls fa una mena de proves selectives (pseudo-oposicions)  en les que prima el perfil psicològic i de docilitat (ja es veu com en el sector bancari, els conflictes laborals son mínims i/o inexistents), i en l’admissió se’ls fica un sou indecent per les seves aptituds, solament queda premiada l’actitud, i ja tenen el còmplice necessari per fer les malifetes com les que han fet en el sector bancari que es el que t’ha portat al teu final (hipoteques sobre-valorades, preferents, plans de pensions, assegurances, etc.) o sigui, fer de tot menys de banquers i col·laborar i ajudar a la societat que es pel que se suposa estan.

Lo més fort es que fins i tot alguns, per sort no tots, estan disposats a delinquir per assolir  els “objectius marcats” pels que els manen, si he escrit i em ratifico DELINQUIR, (avia’m si algú prem el botó i em fa engegar la títol·litis); sempre he de dir en honra a la realitat i veritat que, no TOTA la flota d’empleats i uniformats son del mateix calatge, doncs la lògica també ho diu així, ho demostra que alguns uniformats s’han negat a participar activament en els desnonaments, però un número bastant important i representatiu de subjectes actuen d’aquesta manera i en forma sectària d’autoprotecció, i lo que es pitjor, tot i les seves limitacions formatives, es creuen en la possessió de la veritat i tot perquè ho veuen i miren en perspectiva de euros uns i de una legalitat molt particular altres. Havia un personatge de còmic americà pels anys 60 que es deia “tìo gilito” que tot ho veia a través de la $, els banquers l’únic que han canviat es el símbol per la €.

Si que la meva experiència es limita a una entitat, però, es la més gran i representativa de Catalunya en qüestió financera. La veritat si volem avançar cap a una Catalunya gran, independent i plena, també s’han de canviar els postulats d’aquests ens fàctics forts i potents amb més poder que els mateixos governs, i ficar-los al seu lloc, que facin l’únic pel que estan autoritzats a fer, de banquers,  AJUDAR a la societat, i mai fotre-la i estafar-la.

Per lo que et dic malaurada Amalia, que poc a poc tot es revertirà i el seny i bon fer ha de tornar, les malalties o es curen o et porten a la fi, perquè per aquests camins en que solament es veuen les coses en clau econòmica no ens pot portar molt lluny sense que comencem a pegar-nos d’hòsties d’uns als altres. Els temps No deuen d’estar per aquest camí, si no, pel de que cada un sigui responsable dels seus actes i respongui davant la justícia i si no es punible solament que moralment, davant la societat, i que esta, la societat, tingui tots els estris necessaris per donar protecció i satisfacció al dèbil. Solament així aconseguirem una societat sana i plena.

Venjança estimada Amalia no set t’he que fer, doncs la venjança no es bona i mai es justa en la seva mesura; però Justícia si que se te’n pot fer, els temps així ho manarà.

Avui s’ha tornat a mobilitzar la societat, com sempre hi ha diferents maneres de donar-li importància, segons els ulls d’anàlisi, però ni que els més interessats diguin que no passa res, si que passa i molt. La societat no té il·lusió i lo més penós es que no té esperança, ni tampoc els que estan per treure’ns del problema ens la donen, i un poble sense esperança, es un poble mort. Tenim que anar en molta cura perquè quant es passa del acte individual com es el que has fet tu benvolguda Amalia, anem cap al col·lectiu i això es molt dolent i perillós, i el resultat si que es del tot imprevisible.

Solució, vaig a explicar-ne una metafòricament: tens un ordinador que fas anar dia rere dia, i arriba un moment que (pel que sigui) no funciona correctament, doncs hi ha una solució meravellosa i es que, guardes tots els fitxers de treball en una copia fora del ordinador i el mateix, et proporciona una eina que et diu a quina data pretèrita vols tornar en la situació de tot el softward. Tornes a una data que sàpigues que tot anava correctament i tornes a començar, amb la avantatja de que si en instal·lacions de programes i modificacions de softward no canvies, arribaràs a tenir els mateixos problemes. O sigui et dona peu a rectificar i FER LES COSES DE DIFERENT MANERA.

Es tant difícil intentar una cosa així, està demostrat que els invents i reaccions a lo que surti o sigui improvitzacions, ni son bons, ni tampoc saben prou els responsables de dur-ho a terme per reconduir tota la gran problemàtica econòmic-social actual.

Quant una persona sense formació digui, mantingui i a sobre s’ho cregui que “una carrera universitària no val para res”, anem i anirem malament, i mès si ocupa un lloc de treball en un sector decissiu com es el financer per la seva actitut i no per la seva aptitut. El que no es bo ni coherent es que un es cregui alguna cosa més per haver estat reclutat per la seva actitud i tenir solvència econòmica. Ha, i no saps lo pitjor Amaia, jo en tenia d’aquests equivocadament com amics, em creia que el seu suport econòmic i estima era d’amistat, no em pensava mai que darrera estaven esperant cobrar el rèdit. O son dolents o estan malalts.

Salut.