Archivo de Junio de 2013

On anem?, On estem?

Viernes, 28 de Junio de 2013

Ens estan fent viure un moments molt dolents en esta curta vida que tots tenim, la famosa globalització que els poderosos han provocat amb els avanços incontrolats de les noves tecnologies, ara ens estan fent pagar als dèbils les seves conseqüències, el problema rau en aquest descontrol que tots els que manen han tingut en vers els canvis, però, incomprensiblement ells son sempre els mateixos, insaculant-se des de dintre dels grupuscles anomenats partits que dominen entre dos o tres persones. Conseqüència, doncs lo més previsible es que com han perdut el domini, i una mostra la tenim en que sobtadament han errat en els càlculs previs dels resultats de les eleccions, perquè a l’individu ja no l’indueixen en massa, si no que individualment, em aprés a significar-nos no pel que voldríem al conjunt de la societat, si no pel que volem individualment. Em aprés a corregir-nos nosaltres mateixos, i es clar, quant anem a fer, com deia La Trinca, l’acte privat més important després del primer que es el del llit, com es votar, en un moment de reflexió intima utilitzem la lògica individual que mai es correspon amb la dels “garifaltes” que estan en el poder, d’aquí venen lo que ells en diuen que: uns es cremen, els altres baixen i els de més enllà pugen; en definitiva buscant sempre una justificació per ells mateixos, però quasi mai reconeixent que es l’hora de retirar-se o jubilar-se per algun o alguns.

Tan es així que tot i veient el desgavell social que patim actualment, els canvis que ens fan i proposen, sempre passen pel que em de fer segons ells, però mai per fer canvis que els pugés suposar modificacions a les seves estructures, com molt bé podria ser i no em cansaré sempre que tingui l’ocasió de demanar que d’una vegada les llistes dels candidats a les eleccions siguin OBERTES, lliures de cap mínim encorsetament a partits o grups polítics, llavors al menys tindran una legitimitat que esgrimir amb tota rotunditat. Es clar que si fora així d’aquesta manera no podrien existir casos “Millet” o “Bárcenas”, o sigui xoriços mitjancers que es el que son, i això voldria dir que no tindrien sobre-sous i pagues extra els que dominen el cotarro.

Des que de vailet anava per aquell el “meu poble” d’infància ja fa més de 50 anys, i en que un mestre de llavors que es deia Don Antonio Pacheco que, odiava el sentir parlar en català ni tant sols pel carrer als nens, i que el que veia pel poble després de les 6 de la tarda si l’agafava, a part de estirar-li les orelles i un parell de carxots (que en dèiem), l’endemà li tocaven dos cops de regle a la mà; i el que ara dic ho puc jurar, una vegada en un dia d’hivern li va donar unes hosties a un company de classe que devia tenir uns 12 o 13 anys, que, fins i tot li va trencar un braç, la llàstima es que quant va venir el seu pare al cap de uns dies (estava treballant de temporer fora del poble) a fer-li “una salutació al respecte”, el varen frenar entre dos mestres i l’agüacil de llavors, m’hagués agradat veure’l retorçar-se de dolor a Don Antonio de les hosties que li hagués propinat el pare del noi.

He explicat l’anècdota perquè a mi ni als companys dels que he mantingut algun tipus de relació des de llavors, no ens va marcar especialment per fer-nos del règim, tot i fer-nos cantar el “cara al sol”, si més no el que personalment em va fer sortir de dintre meu, fou una estima molt profunda per lo que sentia meu, la meva parla, la meva terreta, les meves arrels del meu poble a la vora del riu Ebre, tant a la vora que en aquells temps vaig “patir” riuades que arribaven a la tercera escala d’entrada a l’església que està al mig del poble.

Tornem a l’avui, en aquests moments estan revolucionats a la capital del meu petit país els garifaltes agafats a les poltrones dels poders (polític i mediàtics) en voler que tots com a corders els fem el camí per una Catalunya independent, lo que es bo i concorda amb els meus sentiments més profunds però, començo a pensar en l’envoltori del canvi, i de repent, el cap comença a enviar-me notes per pensar:

  • Mateixos polítics?
  • Mateixa manera de fer com fins ara?
  • Mateixes cares públiques des fa 30 anys?

I de manera immediata trec la conclusió que es concorda amb aquella dita que tenim i que diu: “més val puta coneguda que, honrada per conèixer”.

Parlen del rodet de la majoria absoluta de Madrid, però es que no s’adonen del rodet que fan aquí?, per tenir esta classe de “democràcia” en que el número més gran es menja literalment a mes baix per la força del poder i dels mitjans que domina, esta democràcia no va amb mi. Els que manen tindrien que tenir molt clar que: una llei promulgada serà tot lo legal que vulguin, però, no vol dir que esta pretesa legalitat sigui justa i equànime, com deu de ser.

Salut.

¿DEMOCRACIA?. QUÉ ES ESTO / AIXÓ QUE ES?

Lunes, 3 de Junio de 2013

Poco se puede pactar, discutir o contrastar con los dictados del poder, un ejemplo: ¿dejaba Franco contrastar sus pareceres?, pues lo mismo. Fíjense la paradoja, en los desahucios, con las firmas, gente que se suicida y millares de manifestantes, no se ha hecho ni caso. Con 17 familias de talante reaccionario i díscolo con Catalunya, se les atiende de la mejor y más excelsa manera. Venga ya hombre!!!. Si democracia es ir a votar cada 4 años, y el que sale elegido que pueda hacer lo que le venga en gana, saltándose incluso su propio programa con el que ha acudido a las elecciones; perdonen, pero YO NO QUIERO ESTA DEMOCRACIA NI QUIERO SER DEMÓCRATA. ¿Será que los del norte tenían su razón en sus inicios?, lo que pasa que con el tiempo todo degenera, y el mal, todavía con más mal. Es por lo que se dice que tenemos lo que nos merecemos. En cargo a una “mayoría absoluta” se permiten la licencia de gobernar de “manera absoluta”, nadie que no pertenezca a esta mayoría parece ser que esté capacitado para contraponer u opinar, y lo que es peor, que tenga la más mínima esperanza de que se le haga caso (Sic. un millón y pico de firmas para la i.l.p. de stop a los desahucios). Este gobierno que nos ha tocado parece una banda desconexa entre ellos, pero no es así, tienen unos fines doctrinales comunes, es como si Rajoy hubiese escogido de “su cesto” a cada personaje por su personal ideario absolutista para llevar a cabo unos fines de conjunto que nos retrotraen al pensamiento de los mandamases de los años 60 en los que todos tienen sus orígenes doctrinales de pensamiento, y la culpa de ello es que el pueblo NO escoge, si no, que le dan a elegir entre “grupos” de políticos que, cada uno de ellos y de forma cohesionada tiene una férrea dictadura interna de partido para no escapar del pensamiento de sus cuatro líderes; cuestión que se solucionaría de raíz con unas listas abiertas a las elecciones. Una muestra de ello es por ejemplo lo de Gallardón que, no ha tenido ningún empacho en decir que: “solo por lograr esta Ley del aborto, que tiene en deuda con el ideario adquirido de su padre, ya ha valido la pena de haber entrado en la política”, o sea que el yerno de un “ilustre” ministro del dictador (Utrera Molina) con el que aún convive hoy en día, hace valer un cargo público para darse satisfacción personal, esto es impresentable. Una foto resultante de un “día electoral” cada 4 años, nunca puede ser excusa para hacer lo que a los amiguetes del grupo les venga en gana, si es así YO NO QUIERO SER DEMÓCRATA. Democracia es participación y buscar el bien común con protección del débil, por lo que esto que tenemos se llamará otra cosa pero, NO DEMOCRACIA. Es poco entendible que un Sr. llamado Wert u otro Gallardón, vayan en contra de la opinión generalizada de todos los grupos a los que se supone tienen la responsabilidad de administrar; incomprensible y penoso al modelo de sociedad que nos están llevando, crispación social acompañada de miseria, una película que lo ilustra perfectamente es “los santos inocentes”, ¿es al espíritu de lo que se narra en esta película donde quieren llevarnos?, ASÍ YO NO QUIERO SER DEMÓCRATA.

Salut.