JESÚS

Ens volen confondre, diuen que no tots son iguals, em refereixo als polítics, no son iguals en la forma però, en el fons no es que siguin iguals es que son clonats, tots son idèntics. En el “debat de política general del Parlament de Catalunya” que va començar ahir dia 25 d’octubre, ha tingut en el dia d’avui les respostes al discurs fet pel President Mas, doncs be, estava jo escoltant amb molta atenció el baveig d’en Junqueras i després el mediocre discurs del pobre Navarro que no se com s’aguanta dintre del descompost PSC, i que li ha retret al Sr. Mas el que hagi col·laborat amb el Govern d’en Rajoy en aprovar i mantenir la “Llei de Reforma Laboral”, però, lo bo i de pena ha estat el contingut de la rèplica del President Mas al respecte, que en una proposta d’aposta n’Mas li diu a Navarro que:

Si en unes properes eleccions d’Espanya el PSOE guanya les eleccions, està segur de que no tocarà ni modificarà l’esmentada Llei de Reforma Laboral, que ja els està be a tots, i en un enaltiment de la mateixa, ha ficat un exemple, penso jo que absolutament desatinat, desafortunat i penós, dient que l’any 2009 en que encara no havia esta Llei, la destrucció de llocs de treball fou la més alta que en els anys precedents i de desprès, descontextualitzant torticerament els motius del perquè? les empreses varen decidir reduir costos a costelles dels treballadors. O sigui que el President Mas, justifica i està totalment d’acord amb la Llei de Reforma Laboral promulgada pel PP, una llei que està demostrat que única i exclusivament ha servit per empobrir als treballadors, posant i portant a molts dels acomiadats a la més pura misèria amb les rebaixes del cost dels acomiadaments indiscriminats, i deixant que lliurement es facin contractes que quasi es pot dir que, les persones canvien treball per menjar, amb una precarietat absoluta. Ho puc dir en ple coneixement de causa donat que a part de la formació que tinc d’advocat, he participat personalment i directament com a representant sindical de 47 treballadors en un e.r.o., en el que l’única finalitat dels acomiadaments fou “netejar” l’empresa de costos laborals per poder vendre-se-la a una altra empresa de fora de Catalunya, deixant els treballadors la majoria amb més de 30 anys d’antiguitat “penjats”, amb el vist i plau de la Conselleria de Treball i Finances que encapçala un Sr. (Mas-Colell) amb una fama de “il·lustre i gran economista”, i que no sap el que en pensen d’ell els 47 treballadors acomiadats,  un 80% d’aquests quedaran proscrits pel treball de per vida donada la seva edat que ultrapassa els 50 anys. (tinc pendent una exposició llarga i extensa al respecte que serà per sucar-hi pa), i si d’això en diuen demagògia per no tenir la solució jo els diria que la solució estava en tots els milers de milions d’euros que han tirat a la brossa per “rescatar als bancs”, així de senzill i de clar. Tornant a lo que el Sr. Mas li respon al Navarro, en la segona part de l’aposta li digué que, de lo que n’estava segur que si canviarien si arribaven al poder seria la famosa Llei Wert d’ensenyança, donat que no era satisfactòria per cap partit de l’oposició i s’avien confabulat tots junts per canviar-la en quant per vots al Parlamento de la Nación fora possible.

I aquí està “la mare dels ous”, tant que s’omplin la boca de preguntar al poble perquè decideixi, jo els dic, si pregunteu al poble que prefereixen, a) si tenir sous decents i condicions laborals com a persones i no com a animals de treball com ens ha fet la Llei de Reforma Laboral ò, b) tenir una Llei d’ensenyança que discuteix si es parla català en un 40% i castellà en un 60% o viceversa.

Tinguin per segur Srs. Polítics TOTS, que la resposta seria clarament per la “a”, jo soc com molta població actual en edat mitjana, criat en l’ensenyança del cantar el “cara al sol” abans d’entrar a classe tots formats, i dels cops de regle a la mà amb els dits ajuntats, tot i aixó ELS MESTRES I REPRESORS NO VAREN ACONSEGUIR EL QUE NO PARLESSIM CATALÀ, paradoxalment on si que ens trobàvem estranys els de poble era quant anàvem a la capital, i allí si que la majoria era de parla castellana majoritàriament, no sé on devien estar tots els “progres” que varen sortir a principis dels vuitanta desprès de la mort del dictador i que ara diuen ser tots descendents directes dels lluitadors de la resistència de Barcelona l’any 1714, imposant-nos la dictadura dels “doncs i ara”, fent-nos sentir malament de la nostra parla tramesa de *iaios a nets. Lo que ens ha fet dignes, amb ganes de viure i anar endavant, ha estat el que l’únic que em gaudit es de treball i progrés continuat, i ara tot el que em treballat i fet les generacions del 50 i 60 vostès tenen la obligació de com a mínim administrar-ho bé i conservar-ho, i per favor si no ho saben fer vagi-se’n cap a casa, sigueu dignes, no ens arruïneu l’espera del traspàs amb dignitat. Avui per avui TOTS ELS POLÍTICS SOU IGUALS.

*iaio = avi, pels de la capital.

Salut.

Me dirijo a ti porque justo en el día de hoy muy señalado y feliz para la mayoría de catalanes, vas tú y desde una de las radios mediáticas del país te lanzas como un kamikaze y buscando desautorizarnos en nuestros deseos te escudas en la famosa “constitución” española y encima añades que fuimos los catalanes los que la votamos en su momento en un porcentaje mayoritario, pues bien es hora de que te lo aclare de una vez, puesto que tú en política social eres y ya tienes demostrado que eres un lerdo, te diré:

Yo soy uno de los que en el año 1978 con mis 20 años de inocencia dado lo vivido e instruido en los colegios públicos del momento y que te puedo demostrar, como tu bien sabes puesto que somos de edades parejas, en todo mi bachillerato en ningún libro vi, ni me enseñaron alguna referencia de lo que era y suponía “una constitución” para un país, y fui como la mayoría a votar, y ¿qué íbamos a votar?, pues según los colocados del momento votaríamos una especie de panfleto que habían pactado en Madrid,  que para no volver a matarnos entre nosotros era conveniente que votáramos, y además lo hiciéramos con el SI, de lo contrario Utrera Molina y sus compinches volverían cual “franquito” el conquistador a coger los fusiles y enviarnos a la “brunete” para ponernos en cintura; tan es así y tantas ansias tenían de volver a reprimirnos y subyugarnos que los de tu partido, o sea los herederos puros del ideario “franquista” como tu suegro, tu padre, el ínclito Fraga y todos sus correligionarios abogaron e hicieron propaganda negativa puesto que deseaban que saliera el NO, y así tener el motivo para volver a las andadas y promover un segundo 18 de julio.

En mi pueblo todos los mayores estaban “cagaditos” por si salía el NO, por lo que muy a su pesar nos rogaban a los jóvenes que lo más conveniente, que no lo mejor, era votar SI, ganar tiempo y más adelante ya se vería. Lo malo del tema es que algunos de los famosos “padres” de este panfleto llamado “constitución” que se suponía y siempre se les ha supuesto que estaban por velar y favorecer a las minorías resulta que, o eran unos perfectos incompetentes, o unos tramposos que nos engañaron vilmente, como se ha demostrado en el transcurrir del tiempo y que encima aún hoy se les premia y “agradece” los servicios prestados, sus intereses eran personales y solo estaban al servicio de sus incipientes partidos por un plazo corto-medio, o sea deplorable.

Por lo que te pido ministro Gallardón, que seas más humilde y comedido, no impongas tu voluntad en aras a “panfletos” obsoletos y anacrónicos y cuidado con la arrogancia de las mayorías, no hace tanto los del otro partido tenían el país en sus manos sin conocimientos ni experiencia con 202 mandadores en el parlamento español (así nos va ahora), no sea que las tornas sean de un flujo de retorno que multiplique sus efectos en contra de los desaguisados que estáis haciendo en contra del pueblo, estafándonos y reprimiéndonos amparados por “la legalidad”, como el panfleto que esgrimís tu y tu partido el PP enarbolando vuestra mayoría absoluta.

Salut.

El dia abans del dia desprès, pel que pareix per demà 11 de setembre se’n prepara una de “sonada” es l’assumpte de la via catalana, lo primer que es deuria de saber i principalment para que n’Mas no es torni a equivocar, es si tots els que hi aniran saben o tenen idea del perquè? o el motiu de la mateixa, i molt em pareix que la immensa majoria no té ni la mes punyetera idea del perquè? d’aquesta crida i esdeveniment. Serà com un dels reptes que es marquen com a fita per aconseguir, fins i tot alguns programes sensacionalistes de TV que busquen lo “nunca visto”, i de resultes els participants passen un dia de festa i disbauxa en multitud que els servirà també per fer relacions socials i noves coneixences, o sigui com si fora un dia a PortAventura però sense pagar, els calers ja els fica qui els te i que ens els ha recollit previament via impostos prèviament.

Servirà para res?, jo humilment crec que no, bueno no per nosaltres, pels polítics i els que estan a l’olla si que els valdrà, a ells els serveis perquè entre els grups que conformen, es ressituen en el ranking com si d’una cursa de poder es tractés. Sempre son els mateixos reubicats ens diferents llocs, però les cares sempre, sempre son les mateixes i que es passen el testimoni de uns als altres dintre de les famoses famílies que conformen esta nostra societat. No els interessen els canvis, i una prova irrefutable es que no volen ni faran una nova llei electoral, tot i que quant els van mal dades s’omplen la boca en reivindicar-ho però solament als que els hi va malament, i, una esperança e il·lusió meva que resoldria no tots però si molts problemes d’absorció absoluta de poder com serien les llistes obertes a les eleccions, això si sense cap condicionant. El problema que veuen es que es colaria massa gent amb ideals nobles i democràtics i al poder establert no els convé ni ho volen, ara ens tenen agafats a tots per les parts més nobles estirant lo just perquè no cridem, però, si perquè ens queixem en boca petita per por a perdre lo “poquet” que ens deixen, es el lema de “apreta però no ofeguis”.

Els que pensen que la consulta no es farà van equivocats, EL PACTE ja el tenen fet, la correcció a l’errada d’en Mas el 12 de setembre de 2012 està pactada, redactada i signada, no crec que m’equivoqui quant penso i publico a dia d’avui que es farà la consulta i no servirà només que per certificar l’enterrament per unes quantes dècades de les pretensions d’independència de Catalunya. A dia d’avui i donades les correlacions de forces tant a un costat com a l’altre, em donen a raonar la impossibilitat mes absoluta para que Catalunya s’independitzi d’Espanya. Si no vegeu amb molta cura i atenció les tres contradiccions del President en aquests últims dies, jo els he mirat, llegit, estudiat i contraposat amb molta atenció i cura moltes vegades, i diu el que diu i vol dir sense dir, i es que: “el President es va equivocar, i em de fer lo possible e impossible per retornar a la situació de sempre, al menys ens haurà servit per guanyar un nou model de financiaciò”, esta serà la reflexió final per ressituar els sentiments i guardar els que tinguin un tò independentista al calaix para el record.

Fins i tot els que volen parèixer que ho son, son tant tramposos que ho difuminen per no donar ni tants sols a entreveure els seus pensaments i criteris que no son d’independència precisament. Es veu molt be a les tertúlies de ràdio i Tv catalanes tots donen coba i peixet a lo que el poble “pareix” que clama, però en el moment que han de ficar basa i expressar amb claredat si fora bo o no el tenir una Catalunya independent, les excuses, observacions negatives i obstacles a salvar segons diuen ells son massa grans pels moments tant convulsos que estem vivint, ahir fins i tot el director del diari LV es va prendre la llicència de dir que tres anys per fer una consulta li pareixia massa ràpid, que es tenia que anar en més prudència i espai.

La pregunta que em vaig fer fou, no has estat sempre favorable a la independència de Catalunya?, doncs, perquè no t’apuntes a esta manifestació que pareix serà multitudinària?. A la primera incògnita la resposta sempre es hi ha estat afirmativa, però, a la segona pensant un poc m’han començat a entrar uns escalfreds que m’han fet prendre la decisió mes bona per la meva salut mental i acord amb els meus sentiments, el raonament es molt senzill, i més donada la meva experiència vers el tracte viscut amb polítics i algun amb molt de poder i mando, a part, de l’anàlisi que em faig del que llegeixo i escolto dia a dia, conclusió com puc donar crèdit a qui no m’ha aclarit ni m’aclareix lo del Millet i Montull, lo del fill d’en Pujol, lo del cas Pallerols amb el Duràn fins i tot traient pit, i donant pàbul a la Sra. histriònica del “usted no sable con quién està hablando” la Rahola, que es permet donar classes de política d’entesa per ràdios i televisions. Sense explicar ara (algún dia ho explicarè) l’actuaciò de un Conseller en vers una Instituciò catalana centenària que donà feina en el seu moment a mes de 6.000 persones en l’àmbit de la sanitat, que n’ha fet i on ha anat a parar?.

La veritat si anés a la cadena de la via catalana, corria el perill de tenir un atac de fetge, i la veritat no estic per patir aquests sofriments inútils.

El més greu pera mi es que quant penso que ens veiem abocats a quedar-nos com estem, manats i gobernats pels d’allende l’Ebre, m’agafa urticaria, escalfrets i por, molta por.

¡ POBRA TERRETA MEVA, ESTIMADA CATALUNYA, PER QUINES MANS ET TENS QUE VEURE GOBERNADA!

Salut.