La mare dels ous
Jueves, 26 de Septiembre de 2013Ens volen confondre, diuen que no tots son iguals, em refereixo als polítics, no son iguals en la forma però, en el fons no es que siguin iguals es que son clonats, tots son idèntics. En el “debat de política general del Parlament de Catalunya” que va començar ahir dia 25 d’octubre, ha tingut en el dia d’avui les respostes al discurs fet pel President Mas, doncs be, estava jo escoltant amb molta atenció el baveig d’en Junqueras i després el mediocre discurs del pobre Navarro que no se com s’aguanta dintre del descompost PSC, i que li ha retret al Sr. Mas el que hagi col·laborat amb el Govern d’en Rajoy en aprovar i mantenir la “Llei de Reforma Laboral”, però, lo bo i de pena ha estat el contingut de la rèplica del President Mas al respecte, que en una proposta d’aposta n’Mas li diu a Navarro que:
Si en unes properes eleccions d’Espanya el PSOE guanya les eleccions, està segur de que no tocarà ni modificarà l’esmentada Llei de Reforma Laboral, que ja els està be a tots, i en un enaltiment de la mateixa, ha ficat un exemple, penso jo que absolutament desatinat, desafortunat i penós, dient que l’any 2009 en que encara no havia esta Llei, la destrucció de llocs de treball fou la més alta que en els anys precedents i de desprès, descontextualitzant torticerament els motius del perquè? les empreses varen decidir reduir costos a costelles dels treballadors. O sigui que el President Mas, justifica i està totalment d’acord amb la Llei de Reforma Laboral promulgada pel PP, una llei que està demostrat que única i exclusivament ha servit per empobrir als treballadors, posant i portant a molts dels acomiadats a la més pura misèria amb les rebaixes del cost dels acomiadaments indiscriminats, i deixant que lliurement es facin contractes que quasi es pot dir que, les persones canvien treball per menjar, amb una precarietat absoluta. Ho puc dir en ple coneixement de causa donat que a part de la formació que tinc d’advocat, he participat personalment i directament com a representant sindical de 47 treballadors en un e.r.o., en el que l’única finalitat dels acomiadaments fou “netejar” l’empresa de costos laborals per poder vendre-se-la a una altra empresa de fora de Catalunya, deixant els treballadors la majoria amb més de 30 anys d’antiguitat “penjats”, amb el vist i plau de la Conselleria de Treball i Finances que encapçala un Sr. (Mas-Colell) amb una fama de “il·lustre i gran economista”, i que no sap el que en pensen d’ell els 47 treballadors acomiadats, un 80% d’aquests quedaran proscrits pel treball de per vida donada la seva edat que ultrapassa els 50 anys. (tinc pendent una exposició llarga i extensa al respecte que serà per sucar-hi pa), i si d’això en diuen demagògia per no tenir la solució jo els diria que la solució estava en tots els milers de milions d’euros que han tirat a la brossa per “rescatar als bancs”, així de senzill i de clar. Tornant a lo que el Sr. Mas li respon al Navarro, en la segona part de l’aposta li digué que, de lo que n’estava segur que si canviarien si arribaven al poder seria la famosa Llei Wert d’ensenyança, donat que no era satisfactòria per cap partit de l’oposició i s’avien confabulat tots junts per canviar-la en quant per vots al Parlamento de la Nación fora possible.
I aquí està “la mare dels ous”, tant que s’omplin la boca de preguntar al poble perquè decideixi, jo els dic, si pregunteu al poble que prefereixen, a) si tenir sous decents i condicions laborals com a persones i no com a animals de treball com ens ha fet la Llei de Reforma Laboral ò, b) tenir una Llei d’ensenyança que discuteix si es parla català en un 40% i castellà en un 60% o viceversa.
Tinguin per segur Srs. Polítics TOTS, que la resposta seria clarament per la “a”, jo soc com molta població actual en edat mitjana, criat en l’ensenyança del cantar el “cara al sol” abans d’entrar a classe tots formats, i dels cops de regle a la mà amb els dits ajuntats, tot i aixó ELS MESTRES I REPRESORS NO VAREN ACONSEGUIR EL QUE NO PARLESSIM CATALÀ, paradoxalment on si que ens trobàvem estranys els de poble era quant anàvem a la capital, i allí si que la majoria era de parla castellana majoritàriament, no sé on devien estar tots els “progres” que varen sortir a principis dels vuitanta desprès de la mort del dictador i que ara diuen ser tots descendents directes dels lluitadors de la resistència de Barcelona l’any 1714, imposant-nos la dictadura dels “doncs i ara”, fent-nos sentir malament de la nostra parla tramesa de *iaios a nets. Lo que ens ha fet dignes, amb ganes de viure i anar endavant, ha estat el que l’únic que em gaudit es de treball i progrés continuat, i ara tot el que em treballat i fet les generacions del 50 i 60 vostès tenen la obligació de com a mínim administrar-ho bé i conservar-ho, i per favor si no ho saben fer vagi-se’n cap a casa, sigueu dignes, no ens arruïneu l’espera del traspàs amb dignitat. Avui per avui TOTS ELS POLÍTICS SOU IGUALS.
*iaio = avi, pels de la capital.
Salut.