Archivo de Octubre de 2013

OPCIONS

Miércoles, 9 de Octubre de 2013

En la vida tot son opcions, i sé bé el que em dic. A propòsit del informe “pisa” respecte de les persones grans en que pel que pareix i ens diuen, en aquest país som uns burrets de cura, quasi uns indocumentats, resultat de un anàlisi fet, com quasi tots, en forma i manera anònima, sempre fet per institucions de pressió i opinió que en treuen un profit segons els resultats i que a la vegada els fan anar segons els convé pels seus interessos, o sigui un altre engany dels que estem abocats a patir els que no som influents i solament estem al que ens diuen i ens volen fer creure i veure.

D’exemples a esta introducció en tinc molts, donat que ja tinc una edat en que m’ha donat un recorregut per viure situacions per explicar, en diré la primera, respecte de les opcions, no tot el que et passa per davant en la vida ho tries amb encert, això si, solament ho pots valorar desprès de passat un temps, m’explico. Allà a la segona mitat de la dècada dels 70, desprès de mort el dictador i quant els “espavilats” començaven amb el tema dels partits, sindicats, etc. jo era un jove amb possibilitats en aquells moments, un dia se’m va apropar un dels il·luminats del poble i em va dir si podria assistir a una reunió a les tantes de la nit en un local del que llavors en deien “parroquial” o sigui del clero, vaig assentir donat el personatge que m’ho demanava al que li tenia certa empatia; arribada l’hora em vaig presentar al lloc de la cita, recoi, tot eren personatges de certa “nomenada” del poble i solament de joves vint-tanyés n’érem dos, justament els que donades les circumstàncies familiars estàvem al càrrec del negoci de la nostra casa, i que en aquells moments els negocis que teníem anaven molt i molt bé. Doncs el motiu de la reunió esmentada fou que, estaven “construint” i “re-modelant” poble a poble de Catalunya un partit polític que estava amb tota seguretat a manar i dirigir el país en els propers temps, se’ns digué. Jo la veritat, allò em va venir gran, fins i tot amb cert neguit pel que ens varen explicar que ens venia a sobre a la societat, lògicament vaig defugir i sortir-me’n amb l’excusa de que l’empresa m’ocupava tot el temps i no en disposava per fer política. Fou la OPCIÒ que vaig escollir, i que a dia d’avui crec que no va ser del tot encertada pels meus interessos personals, i dic el perquè. En aquells moments un dels personatges que organitzaren la reunió, era del poble veí cap de comarca, davant la meva negativa, tot i sortint del local, acabada la reunió, em passa el braç per l’espatlla i quasi a toc d’orella em diu: crec que t’equivoques de ple, els que ens “col·loquem primers” serem els que tallarem el bacallà i se’ns acabarà el patiment per tenir que buscar-nos la vida, tot ens vindrà donat i damunt com nosaltres voldrem. Tot i les meves creences i manera de ser i pensar que he demostrat en l’esdevenir de la meva vida, com vaig veure tanta falsedat, vaig reafirmar-me amb la negativa, i ara ve l’aclariment del perquè crec avui dia que em vaig equivocar, el personatge en qüestió s’ha passat des de llavors tot el temps i sempre, vivint de la política (alcalde, diputat al Parlament de Catalunya, senador a Madrid i molts, molts càrrecs colaterals que en diríem, president d’aquí, d’allà i de mes enllà) lo que es diu un “vividor de la política”, i ara ve lo de debò, en el seu currículum i quant li preguntaven pel seu bagatge i formació, tot el que deia per aval i coneixements fou: “jo vinc del mon del comerç”. I es que era així, no havia res més que planta, d’això si que en tenia, va passar de vaquers i camisa a, vestit i corbata, cotxes oficials, bitllets d’avió i tren en primera i lo que en dic jo un “si senyor, mani vostè”, d’avui a demà. La veritat es que el pelatge que se li va fer en poc temps va ser un canvi com de la nit al dia. Un dia dels que jo feia inconscientment de turba celebrant una de les tantes eleccions en un bar significatiu del seu poble, es va apropar i em va dir: “si haguessis volgut tu també en series protagonista”. No tinc cap penediment fou la meva OPCIÒ.

Avui de personatges “espavilats” e interessats no entenc com la gent no els veu, ficaré un exemple paradigmàtic, el jovenelo del Rivera de Cs’, aquest noi creieu que pensa i està convençut del que diu, vos ben asseguro que d’això res de res, i m’ho va confirmar una persona que en el seu moment va estar proper a ell a la Uni. i que no puc dir el seu nom, no fora que li vinguessin mal dades. El Rivera, es va trobar com se sol dir, en el lloc just en el moment més propici, quasi com una aposta de joves, es va dir a ell mateix, jo també puc, vaig a intentar entrar en aquest mon dels polítics per una porta transversal que ningú, exceptuant una noia nomenada “chicholina” a Italia ha intentat aquí, es va fer uns cartells i una promoció de la seva persona en pilota picada, i patapum, donada la mancança de valors i validesa dels governants que tenim es va “colar” com aquell que no vol al Parlament, i es que no li va caler trepitjar el país, en fer l’espectacle al seu poble (Barcelona) ja en va tenir prou, la capital dona para i per tots, i el noi es va trobar com si res al Parlament, i clar si volia seguir i seguir tenia que portar un discurs “diferent” a tots, se’l va inventar, en contra de tots i a favor de res, lo que es diu estar al llimbs. Avui, amb la decadència manifesta del mon dels polítics, el jovenelo aquest, ajudat de un “bufo”, com tenien els reis abans, anomenat amb un sinònim del que fa, un tal Cañas, resulta que te unes perspectives de vot de punyetes, la voluntat està clar que la dirà el poble, però els errors i malalties també poden ser col·lectives, d’exemples el mon està ple, ratificar el diagnòstic estarà en les properes eleccions. Ha estat la seva opció i pareix que de moment li va molt bé, entre seguir en el mon de la judicatura pel que es va formar o, ni que sigui sense cap ideari u filosofia politiquejar, lo que jo en dic medrar, va triar la segona i molt be que ho fa i li va.

Retornant al principi, les opcions de les persones que segons l’informe “pisa” no tenen suficient formació, no ha estat culpa de ells, la culpa ha estat d’aquests POLITICUATRES de tres al quart que ens han i estan manant, falsejant i omplint-se les butxaques en desmesura, sense cap bagatge ni formació, que no els han permès ni donat la OPCIÒ de poder triar, donant-los una ensenyança normal i digna, sense voler adoctrinar abans que ensenyar, ajudant i fomentant no excloent promogut, promulgat i realitzat pels governants privilegiats. Solament cal veure la “jubilació anticipada” del Sr. Benach, que amb els seus “coneixements” el varen col·locar ni mes ni menys que de President del Parlament de Catalunya, o de l’altre el Montilla amb l’e.g.b. i que fou ni mes ni menys que President de la Generalitat, poden aquests Srs. promulgar i difondre cultura si ells son els primers que NO EN TENEN, però, no per això vol dir que els President de 21 anys de poder i els il·lustrats “pares de la Constituciòn” foren millors, les conseqüències les patim avui dia, i els esdeveniments actuals judicialitzats ens donen una mostra de, en quines mans tenim i em donat el comandament, vàrem començar amb Roldàn, el germà de Guerra i Mario Conde, però lo que hi ha en l’actualitat (Millet, Montull, Urdangarín, Bàrcenas, Mallorca, País Valencià, Andalusia, etc.) ajudat per, desnonar al poble i ajudar incondicionalment als bancs. Dona la sensació que tot si val, tot, tot, fa desencís, fa por. Lo pitjor es que els que estan avui governant ni en saben ni en volen saber, solament es discuteixen pels mitjans i, el poble pateix, sofreix, aguanta, se li retalla tot lo que es d’ajut social, ja en son quasi 6 milions d’aturats i s’ha estandarditzat l’ajut de 426 € mensuals, i a sobre em de donar gràcies quant es aconsegueix un sou de 700 € al mes per treballar i moltes vegades amb titulació superior.

Una anècdota, l’any 1977 havia un subjecte nomenat Mariano Sánchez-Covisa dirigent de una agrupació franco-fascista extrema que es deia Guerrilleros de Cristo Rey, i, en una entrevista a la revista d’aquells moments Gaceta Ilustrada, referint-se als esdeveniments d’obertura i canvis a la democràcia li varen fer una pregunta de: “Vd. ¿cómo pararia todos los acontecimientos que se están produciendo de cambio?”, la resposta fou, APLICANDO LA LEY….., els sona esta frase?.

Solució?, els pagesos al camp quant el problema de l’herba es greu solament tenen per atacar-la una acció, arruixar amb “gramoxone”. Por ser que un poquet d’aquest insecticida faci falta al mon dels polítics, oi?

O seguim deixant que se’ns en fotin.

Salut,