Vaga SI?, Vaga NO?

La meva posició al final, com en les novel·les de suspens, però, sense la pretensió de la seva alçada. Si analitzem als provocadors, es a dir al Govern d’Espanya i el partit que el sustenta, doncs SI es mereixedor de la vaga general, i no de un sol dia, si no que fins que no pleguin no se’ls deuria de deixar en pau, les coses no les poden fer ja pitjor, i el descrèdit que tenim arreu del mon es vergonyós. Primera conclusió vaga si, però.

I els que la convoquen? qui son aquests grups i els personatges que els dirigeixen? Son mereixedors de crèdit perquè els fem cas?, parlem-ne:

No son els que fins ara han estat connivents amb la política sòcio-econòmica del Govern? No son els que s’han segut a “negociar” com si fora normal, amb un tal Díez Ferran que ha fet una malifeta en les seves empreses tant econòmicament com socialment? No son els que tot i convocar la vaga, pensen que es “una putada”? en clara al·lusió al seu arrepentiment; es normal convocar una vaga desprès de més de tres mesos dels fets que l’han provocat? (la reforma laboral ja està aprovada al Congrés), perquè sabent el que venia no la convocaven en aquell mateix moment que es començava a parlar de què anava? (tenim com a exemple als col·legues francesos. Doncs es clar que per aquest costat, vaga no, però.

Que pesa més?, si analitzem un moment la situació, al Govern el podem fer fora (com així es preveu i així serà) en les properes eleccions. I als dels sindicats? tenen una estructura democràtica?, vos puc dir clara i taxativament que NO, es fagociten entre ells, quatre o cinc remenen l’olla; d’exemples ni han milers, en la meva empresa hi ha un “alliberat” des de fa 20 anys, ningú, ni els representants del comitè, els consta cap mena d’elecció perquè tingui aquest estatus, i lo més collonut, pel nº de treballadors que som no ens pertoca cap alliberat, però, (i ja van uns quants peròs), en els despropòsits de la empresa que no te propietari, doncs es una mútua, el sindicat i per ende “l’alliberat”, no es que no fiqui objeccions, si no que està en total acord, sigui el que sigui; la pregunta a fer ara es: perquè?, el que ens imaginem tot pot ser possible. Sempre s’excusen amb la famosa utopia de que ho fan tot, sempre per tots els treballadors. Fou per gravar-ho que en una assemblea de treballadors a la que vaig assistir, davant de tanta inducció i mentirà que estaven donant el sindicat, vaig prendre la paraula i tot seguit l’assemblea es va dissoldre, era molt curiós com el conferenciant sindicalista clamava a crits el “no vos aneu, encara no he acabat, això no pot quedar així”, i el personal el va deixar sol.

Donat que en el meu cas personal, els sindicats ni han fet, ni tan sols s’han interessat, al que li afegirem que tenen unes estructures en que la democràcia està reduïda a la mínima expressió, ja veureu els piquets informatius, quin tipus d’informació donen (bastonada amb la cara tapada i aldarulls), la resposta no pot ser altra, tot i el meu pesar en l’interior que: VAGA NO, Gràcies.

Salut.

Deje un comentario